El 2017 es compleix el 150 aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el 125 del de la seva filla, Aurora. Amb motiu d'aquestes efemèrides, la Generalitat ha organitzat l'Any Bertrana, que es va presentar ahir a la ciutat de Girona i que dirigirà, com a comissari, Oriol Ponsatí-Murlà. L'Any ha estat organitzat per la Comissió de Commemoracions de la Generalitat i per la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de moltes institucions de tot el territori, però especialment de Girona.

Retornar els Bertrana a les prestatgeries

L'objectiu bàsic d'aquesta commemoració és donar a conèixer millor l'obra dels dos autors. L'obra del pare va ser molt popular, i de fet, la seva novel·la emblemàtica, Josafat, va ser reeditada en nombroses llengües. Faltava l'anglès, però sembla que durant aquest any apareixerà, finalment, l'edició anglesa. Malgrat tot, altres obres seves no gaudeixen de tanta popularitat; en aquest any es tractarà de difondre els seus contes, les seves obres de teatre i la seva ingent obra periodística. L'obra d'Aurora Bertrana encara és menys coneguda, perquè una part important de la seva obra va quedar inèdita. Per sort, es conserva la documentació d'aquesta autora a la Universitat de Girona, i durant aquest any es promourà el seu estudi i edició. Una de les prioritats de l'Any Bertrana seran les edicions: apareixeran sengles biografies dels dos homenatjats, es publicaran dues novel·les d'Aurora Bertrana sobre la guerra i sortirà a la venda una compilació de l'obra periodística de Prudenci Bertrana.

El programa

Un dels esdeveniments clau d'aquesta celebració és el rodatge de Josafat, la cèlebre novel·la de Bertrana, amb un gran potencial cinematogràfic. També s'ha preparat un documental sobre Aurora Bertrana per a un programa televisiu sobre dones viatgeres i un documental per a televisió sobre la vida i l'obra de Prudenci Bertrana. Però al llarg de l'any hi haurà molts altres actes. S'ha preparat una exposició de dibuixos i pintures de Prudenci Bertrana al Museu d'Art de Girona. Al Museu d'Història de Girona s'hi presentarà una exposició documental sobre Prudenci i Aurora. I també hi ha diverses exposicions itinerants que s'estan preparant, per fer-les rotar pel territori. Hi ha previstes diverses conferències i un congrés sobre els dos escriptors que se celebrarà al desembre del 2017. Els organitzadors de l'Any Bertrana tenen la voluntat de donar a conèixer ambdós autors en cercles molt amplis, i per això han organitzat diverses activitats pensades per a escoles i biblioteques. I fins i tot hi haurà una lectura de l'obra de Prudenci Bertrana al cementiri de les Corts, on és enterrat.

Nit de lluna a Girona. Quadre de Prudenci Bertrana. Museu d'Art de Girona.

Creador d'escàndols

Prudenci Bertrana i Compte (Tordera, 1867 — Barcelona, 1941) era fill d'un terratinent carlí, però es va desmarcar clarament de la tradició familiar, tot i que això li va suposar haver de viure a vegades en condicions precàries (va fer de professor de dibuix durant molt de temps). Sempre es va manifestar a favor del nacionalisme català republicà, d'esquerres; va dirigir dues publicacions humorístiques emblemàtiques: L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Artísticament es va alinear amb el modernisme, i es va oposar frontalment a les concepcions més conservadores del noucentisme. De ben jove va abandonar els seus estudis i es va dedicar a la pintura. Als 30 anys va començar a decantar-se cap a la literatura, principalment amb col·laboracions als diaris. El 1906 va publicar Josafat, la novel·la que el duria a la fama, però que també va generar moltes polèmiques, ja que se la va considerar una obra sacrílega i d'un contingut sexual excessiu. Entre les seves obres més destacades, a més de Josafat, hi figura Proses bàrbares Jo! Memòries d'un metge filòsof.

Aurora Bertrana. Fotografia cedida per la Institució de les Lletres Catalanes

Sense por

Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892 — Berga, 1974) va ser una dona atípica per als seus temps. Amant dels viatges i de la música va recórrer la Polinèsia i el Marroc, durant anys va tocar a clubs nocturns i va fundar la primera banda de jazz femenina. Va viatjar molt pel món: Ginebra, el Marroc... Però el que la va marcar més va ser la seva estada a Tahití, a la Polinèsia, d'on en sortiria, entre d'altres obres, el seu llibre de contes Peikea (1934). Més tard va marxar al Marroc, i en retornar va escriure un llibre de viatges que esdevindria emblemàtic: El Marroc sensual i fanàtic, on en part repetia els tòpics orientalistes i en part els rebatia. Durant la guerra va col·laborar amb la revista femenina del PSUC i en acabar el conflicte es va exiliar. Seria a l'estranger fins al 1949. En retornar a Catalunya va continuar escrivint, però la difusió de la seva obra es va veure dificultada i li va resultar molt difícil d'anar publicant les seves obres.

Aurora Bertrana el 1930. Autor desconegut. Fotografia cedida per la Institució de les Lletres Catalanes