El Palau Robert ha estat l'escenari on s'ha anunciat la programació de l'Any Palau i Fabre, que recorda el centenari del naixement d'aquest intel·lectual català, molt influent tant al món de l'art com al de la literatura. Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, institució que té un paper clau en aquesta commemoració, ha ressaltat que era una "figura polièdrica" que pot atreure gent d'àmbits molt variats, i ha indicat que l'Any vol ajudar a donar a conèixer tots els aspectes de la seva figura. Maria Choya, directora de la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, l'entitat que ha promogut aquest centenari, ha destacat que aquest any serà possible gràcies a la col·laboració de moltes entitats i institucions, com el Museu Picasso, i ha apuntat que espera que aquest esdeveniment ajudi la Fundació Palau, que conserva les col·leccions artístiques de Palau, a convertir-se en una institució artística de referència. Manuel Guerrero, comissari de l'Any Palau i Fabre, ha lamentat que l'escriptor barceloní no es conegui prou i ha recordat que Palau va tenir greus problemes per trobar un lloc on ubicar la seva Fundació i poder mostrar la seva gran col·lecció artística. Però ha agraït les ajudes que s'han rebut per celebrar l'any i revalorar la figura del poeta. I ha destacat que el logotip de l'Any ha estat fet per Miquel Barceló, un dels artistes que més admirava Palau i Fabre. Julià Guillamon, comissari d'algunes de les exposicions dedicades a Fabra, ha volgut destacar que, malgrat algunes lectures que es fan dels seus textos, Palau i Fabre era un individu vitalista i divertit.

Exposicions en record de l'Alquimista

Manuel Guerrero reconeix que el pressupost per a celebrar l'Any és molt escàs, però apunta que la commemoració ha estat possible gràcies a la col·laboració de molts creadors i moltes institucions. Els actes es volen organitzar als quatre llocs on Palau va viure intensament: a Barcelona, a Llançà, a Caldes d'Estrac i a París. L'obertura de l'any tindrà lloc el 21 d'abril, data exacta del centenari de Palau; amb motiu de l'aniversari es posarà una placa a la casa familiar de Palau i Fabre, al barceloní carrer de Bruc. Aquest mateix dia el Canal 33 emetrà el documental Vides de Palau i Fabre de Pere Secorún i Olga Palet. Palau en algun cas havia usat el pseudònim "l'Alquimista" per escriure, i fins i tot el títol d'alguna de les seves obres fa referència a aquesta figura.  Per això, l'exposició inaugural de l'any, que es veurà primer a Caldes d'Estrac i després al Palau Robert, fa referència directa a aquest pseudònim: "Jo sóc el meu propi experiment. Tretze lectures dels Poemes de l'Alquimista de Josep Palau i Fabre", comissariada per Julià Guillamon. L'altra gran exposició tindrà lloc a Llançà, sota el títol Joia de viure!, on es presenta de forma paral·lela la vida del poeta a Llançà, la producció literària de Palau a la Costa Brava i l'evolució del propi poble (que es completarà amb un còmic sobre la vida de Palau a Llançà). També s'organitzarà una exposició documental, Palau mira Picasso, sobre les fotografies que feia Palau de les seves visites al pintor i també fotografies de Palau relatives a les obres de l'artista.

Homenatges

Com que l'objectiu de l'Any és la difusió de l'obra del creador, Guerrero ha anunciat que hi haurà nombroses xerrades per tot el territori. Un dels actes centrals de l'Any Palau i Fabre serà un gran simposi sobre la figura del polifacètic intel·lectual que se celebrarà al novembre. També s'han promogut tres produccions teatrals, una del Teatre de l'Invisible, en el marc del Grec, basada en els Poemes de l'Alquimista; amb Òmnium s'ha establert una col·laboració també de l'àmbit teatral, que girarà per les seus d'aquesta institució; i també hi haurà una lectura escenificadada, amb direcció de Pere Vilà, d'Estimat Picasso, a càrrec de Lluís Homar i Clara Segura; un espectacle que els promotors volen que a mitjà termini esdevingui una representació teatral i una pel·lícula. I com no, també se li dedicarà un festival de poesia, justament a Caldes d'Estrac. També hi haurà activitats relacionades amb la música i el cinema, dues de les grans aficions de Palau i Fabre. Però potser un dels millors homenatges que se li podien fer era la reedició de dos dels seus llibres emblemàtics: Poemes de l'Alquimista i Contes despullats (els dos a l'editorial Proa). 

Un home no molt conegut

Josep Palau i Fabre (1917-2008) no va ser un home molt mediàtic, potser perquè sempre va apostar per l'avantguarda i no sempre va ser prou comprés. El mateix Julià Guillamon reconeix que a molta gent li agradaria l'obra de Palau si el conegués. L'escriptor barceloní va passar llargues temporades a la Costa Brava, movent-se poc, més preocupat per les seves creacions que per l'impacte públic d'aquestes. En cercles intel·lectuals se'l valorava, sobretot, com a poeta, com a crític d'art i sobretot, com a biògraf de Picasso. Molta gent sabia que, de jove, havia tingut una estreta relació amb el pintor malagueny. Però els reconeixements li van arribar tard, i mai va figurar entre els favorits als grans premis literaris, ni entre els entrevistats als programes d'entreteniment de mitja tarda. Tot i això va obtenir el Premi Nacional de Literatura, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.

Precoç

Palau i Fabre va començar a publicar crítica literària abans de la Guerra Civil. Després de la guerra va estudiar Filosofia i Lletres. A partir de 1944 va començar a publicar obres de poesia, però també va ser un important activista cultural, que va promoure revistes de poesia catalana en els moments més durs del franquisme. El 1946 es va traslladar a París, on passaria 15 anys, amb l'estatus de refugiat polític. La seva estada a França li canviaria la vida. Tot i que va haver de fer moltes feinetes per sobreviure, el seu viatge li va permetre entrar en contacte amb molts mites de l'època, com Octavio Paz o Albert Camus, però sobretot va col·laborar amb Pablo Picasso, un personatge a qui adorava des de petit, perquè el seu pare n'era un gran admirador.

Palau i Fabre, el picassista

Arran de la seva coneixença de Picasso, Palau i Fabre dedicaria molts anys a l'estudi de l'obra del genial pintor. Palau i Fabre tenia autèntica devoció per Picasso. Fins i tot afirmava: "Considero que no existeix cap altra obra que contingui la quantitat de matisos humans -joia, tristesa, furor, erotisme, mordacitat, plagasitat, recel, lirisme, amor- com la que conté la de Picasso i, per tant, cap a qui més li escaigui de ser considerada un humanisme integral". Fruit de la seva relació amb el pintor, i de l'anàlisi de la seva obra, Palau i Fabre publicaria una desena de llibres, que toquen diferents aspectes de la vida de l'artista: Vides de Picasso (1962), Picasso (1963), Picasso a Catalunya (1967 i 1975), Picasso i els seus amics catalans (1971), Vides de Picasso. Assaig d'una biografia pura (1986) o Estimat Picasso (1998). Fins i tot va dirigir una pel·lícula: Picasso a Catalunya (1976).

Poeta i dramaturg

Palau i Fabre va dedicar-se a una fecunda tasca com a assagista, amb nombroses obres sobre Picasso, però també alguns textos sobre Artaud, sobre el teatre i sobre d'altres temes. A més a més, des dels anys trenta es dedicava a la poesia, amb poemaris clau com els Poemes de l'Alquimista (1952) o Les veus del ventríloc: poesia de teatre (2001). Mentre era a França va fer temptatives de dedicar-se professionalment al teatre, i va escriure obres com Don Joan als inferns (1952) o Avui Romeo i Julieta (1986). Però hi ha moltes de les seves obres que no s'han pogut estrenar mai. Palau i Fabre va dedicar-se també al conte, amb compilacions com Contes despullats (1982). A més a més, Palau i Fabre va ser el traductor al català d'obres emblemàtiques d'autors francesos com Arthur Rimbaud, Honoré de Balzac o Antonin Artaud.

Balada

La noia que em roba el son

tenia ulls negres, ben negres.

A l'hora que el son es pon

encara es feien més negres.

 

La noia que em roba el cor

té les mans blanques, ben blanques.

Tot en mi es tornava d'or

si em tocava amb les mans blanques.

 

La noia que m'ho ha pres tot

du un secret a les entranyes.

Per això vetllo la són

i medito llunes altes.

 

10 de maig de 1942

Josep Palau i Fabre, Poemes de l'Alquimista