Un empresari del Sud d'Itàlia sense escrúpols que blanqueja diners per la màfia és descobert per la policia, que li ofereix una rebaixa de pena si delata als mafiosos; enlloc d'entrar a la presó només li caldrà fer uns mesos de serveis socials. Accepta encantat sense saber que ha de treballar en una residència per a discapacitats físics i mentals. En assabentar-se'n queda horroritzat, però a la fi l'experiència li canviarà la vida. Aquest és l'argument de la pel·lícula Ho amici no Paradiso (Tinc amics al Paradís) que ara s'estrena als cinemes Texas en versió subtitulada en català. Una trama inspirada per l'experiència viscuda pel propi director, Fabrizio Maria Cortese, i el seu fill quan van entrar en contacte amb el món dels discapacitats, al mateix centre Don Guanella on es va rodar la pel·lícula. Cortese malgrat tot, subratlla que, més que ser una pel·lícula sobre els discapacitats, és la pel·lícula "del canvi d'un home, un camí que serpenteja a través de l'amor, l'amistat, el diàleg, la comprensió i el llenguatge".

La principal peculiaritat del rodatge d'Ho amici in Paradiso és que Cortese va rebutjar la possibilitat d'usar actors en el paper de discapacitats i va optar per rodar-la al romà Centro don Guanella, amb els propis discapacitats interns com a actors. Una tasca que Fabrizio Maria Cortese ha definit com "difícil" però també de "fascinant". A la fi, tot l'equip de rodatge va haver de treballar amb els discapacitats: fent tallers, aprenent la seva forma d'expressar-se... A la fi, segons Cortese, es va establir una magnífica relació entre els 8 actors amb discapacitat i els actors professionals, fins el punt que avui en dia encara mantenen una molt bona relació.

HO AMICI IN PARADISO discapacitats FOTO 1

El director ha tractat de treure transcendència a la discapacitat en una pel·lícula on no obvia res: ni els canvis de bolquers, ni les crisis greus, ni els problemes entre els cuidadors i els interns, ni les relacions entre discapacitats... Cortese critica el fet que el cinema ignori determinats temes incòmodes, i creu que aquesta pel·lícula pot ser una nova via per abordar aquests temes tabú.

HO AMICI IN PARADISO discapacitats FOTO 2

Cortese tracta un tema en el què és molt difícil no caure en la sensibleria; per evitar-la no dubte en usar l'humor i l'ironia. Una obra amb una trama previsible, però que Cortese aconsegueix salvar amb aquest recurs a l'ironia, i amb un to de gran optimisme, que permet tractar un tema sovint incòmode i convertit en un tabú. La pel·lícula compta amb un excel·lent treball dels interns del centre don Guanella (el "Paradiso"), però també del protagonista, Fabrizio Ferracane, en el paper d'empresari pocavergonya, que comparteix repartiment amb Valentina Cervi, que fa de psicòloga del centre. A la fi, Tinc amics al Paradís és un film que aconsegueix motivar, i commoure, però alhora fa riure i pensar.