Vesteix un estrany barret i un vestit d'amazona victoriana, no té mòbil ni televisor, i escriu a mà, com el seu estimat Perrault, perquè no sap com funciona un ordinador. I, malgrat tot,  Amélie Nothomb és una de les autores franceses de més èxit. En vigílies de Sant Jordi ha passat per Barcelona per presentar En Riquet del plomall, publicat en català i en castellà per l’editorial Anagrama.

En literatura només es poden explicar històries d’amor que acaben en desastre

Amor amb final feliç

La darrera novel·la en ser traduïda d’aquesta prolífica autora és una faula sobre un home molt llest i molt lleig i una dona molt curta i de gran bellesa, que va ser recollida per Charles Perrault, traspassada a la vida moderna. És “una història d’amor que acaba bé”, segons la mateixa autora, que explica que això és “un fenomen prohibit en literatura, on només es poden explicar històries d’amor que acaben en desastre”. Afirma que ella no havia gosat mai d’escriure una novel·la d’amor que acabés bé, i que ho ha fet ara, per fi... Per redactar aquest llibre, Nothomb es va submergir en el món de l’amor literari tot llegint La comèdia humana de Balzac, sencera... Són 147 obres que parlen d’amor, de les quals només un 6% acabava bé (“una proporció semblant a la que es dóna a la vida real, on el més freqüent són els desastres”, segons ella). Afirma que no hagués escrit el mateix sense haver llegit Balzac, perquè aquest autor li va ensenyar “que a l’amor s’hi val tot”. I reconeix que per això “l’amor és molt perillós”.

Perrault no pren els nens per imbecils

Contes per a una vida inadaptada

Nothomb afirma que no pertany a cap món particular perquè ha passat la vida canviant de lloc... Assegura que de petita, quan era al Japó, on va néixer, pretenia viure com una japonesa fins que es va adonar que no era en absolut japonesa; ara assegura que intenta viure “com una bona belga”. Aquest sentiment d’irrealitat fa que es senti als contes com a casa seva. Entre els autors que han recopilat contes, Nothomb elogia a Perrault, que no endolceix la realitat per als nens. En els contes de Perrault la Caputxeta i la seva àvia moren a la panxa del llop, i no són salvades pel caçador, com passa a les històries dels germans Grimm. Nothomb valora molt positivament que Perrault expliqui la vida tal com és: “no menteix” i “no pren als nens per imbecils”.

La història d'en Riquet sí que transmet el miracle de l'amor

La lletjor posada en valor

El conte d’en Riquet és un conte poc conegut. En certa mesura comparteix argument amb La bella i la bèstia, però Nothomb assegura que el d’en Riquet és molt millor. A La bella i la bèstia la bèstia acabava convertint-se en un príncep encantador, i això, per a l'autora belga, és irritant, una autèntica estafa: “Si la bella s’enamora d’una bèstia, què en farà després d’un príncep encantador?”. Al conte d’en Riquet, la bella acaba enamorada de tots els defectes de l'horrible protagonista. Ella afirma que realment és un conte que transmet “el miracle de l’amor”.

Actuem exactament igual que en temps de Perrault

La història d'ahir i d'avui

Nothomb creu que el conte d'en Riquet manté tota la seva vigència. Assegura que avui en dia hi ha un discurs que exalça el valor de la diferència, però que en realitat aquest discurs no té absolutament res a veure amb la realitat. “Actuem exactament igual que en temps de Perrault”, argumenta, "refusem frontalment qualsevol petita diferència". Nothomb denuncia que la lletjor femenina era, i encara és, molt més problemàtica que la lletjor masculina. I ho diu una dona que no està gens convençuda del seu físic, i que malgrat tot afirma que “si hagués de tornar a néixer i hagués de triar sexe”, preferiria ser dona, perquè ser dona és més difícil, i “les coses més difícils són les més interessants”.

Moltes coses pendents

L'escriptora francesa, malgrat escriure amb un bolígraf BIC, és terriblement prolífica Ja porta 92 llibres escrits. I afirma que encara n’hi falten molts més per dir tot allò que pretén dir. Assegura que el proper 1 de setembre, com cada 1 de setembre des de 1992, puntualment, hi haurà un llibre seu nou a les llibreries. Amb tota probabilitat, serà un nou èxit editorial.