La fixació del relat que equipara el procés al terrorisme d’ETA i del “català violent” demana generar material quotidià que recordi o evoqui contínuament aquesta identitat. Un cas és el el reportatge titulat “La antigua Convergència se radicaliza y vota con Bildu en el 54% de las ocasiones”, del passat dia 3. La informació, amb un gràfic molt interessant, explica que aquests quatre primers mesos de legislatura “el PDeCAT, l'antiga Convergència, ha completat el seu gir polític a l'esquerra”.

Aquesta conclusió es justifica dient que, al Congrés dels Diputats, el partit català “ha retirat el seu suport a les iniciatives conservadores —i properes a la burgesia catalana—” per a votar amb Podemos el 65% de les votacions i amb Bildu el 54%.

Podien haver titulat per la curiosa coincidència amb Podemos, que és l’oposició del PDeCAT al Parlament, però això no encaixa amb el relat i el diari no li dedica cap consideració. Bildu és la coalició independentista basca, que va de l’antiga Eusko Alkartasuna de Carlos Garaikoetxea fins a Sortu, que aplega també als hereus de Batasuna, el braç polític d’ETA.

És a dir, Bildu és ETA i, per tant, qui s’hi acosta també.

El tabloide monàrquic s’admira que el PDeCAT fins i tot vota més amb Bildu i Podemos que ERC, el seu soci de Govern.

Llàstima que les xifres que ofereixen no acabin de quadrar, perquè ERC ha coincidit  amb Bildu i Podemos el 95% de les votacions. El fet de no destacar aquest punt s’ajusta a l’estratègia de La Moncloa de dividir el tàndem Puigdemont-Junqueras, presentant el primer com a intolerant i inflexible; mentre el segon seria l'independentista dialogant i tranquil.

Per postres, “la sincronia entre PDeCAT i PP —abans un aliat parlamentari habitual— es limita ara al 8,7% de les votacions”, es lamenta el diari amb un punt de nostàlgia.

ABC no explica els motius d’uns i altres per votar plegats. Podria semblar que el PDeCAT ha entrat en conxorxa amb aquests “partits antisistema”, com els anomena el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, l’únic polític a qui es dona veu en el reportatge, segurament perquè, en aquest cas, conèixer les explicacions del PDeCAT (o d’ERC, Podemos, Bildu o de la mateixa "burgesia catalana") no tenia interès.

Tampoc no s’analitza en quina mena de votacions es produeixen aquestes aliances. Algunes referències que s’hi fan, però, permeten deduir el que sap qualsevol mig lletrat en gramàtica parlamentària.

Els dimarts es voten les proposicions no de llei, iniciatives per aprovar (o no) textos o resolucions que no tenen caràcter de llei en què es demana al govern o a algun ministre una acció concreta o es mostra l’opinió majoritària de la cambra en algun tema. En general, són una manera de castigar o premiar al govern sense més conseqüències. Parlant en plata: no impliquen despesa. Els dimarts són els dies en què el PSOE, per exemple, manifesta les seves diferències amb el PP sense posar en risc la supervivència del govern Rajoy. Brindis al sol.

Els dijous, en canvi, se celebren les votacions referents a legislació de la bona, de la que té referència als pressupostos. Per seguir amb l’exemple, és el dia en què el PSOE s’ha d’abstenir o votar a favor del govern, si no és que se’l vol carregar o impedir que governi, cosa que ara per ara no passa.

Les votacions esquerroses i etarres del PDeCAT que esmenta el diari són gairebé totes dels dimarts. Explicar-ho, però, malmetria el relat.

Els dijous, però, el PDeCAT vota més amb el PP. El mateix diari esmenta en què: mesures urgents per prorrogar la participació de l'Estat en els bancs rescatats, l'impuls d'un pacte sobre pensions, reformes urgents del treball autònom o el rebuig a l'esmena a la totalitat contra el projecte de Llei de Contractes del Sector Públic o a favor de la reforma de l'Estatut de Canàries.

És a dir, una sola d’aquestes votacions amb el PP inclou més pressupost que totes les votacions amb Bildu i Podemos sumades. Per no dir que el seu sentit és més proper “a la burgesia catalana” que al terrorisme d’ETA o als antisistema. Tampoc encaixa amb el relat i s'omet.

Tot plegat pot semblar una més entre les martingales periodístiques d’aquests temps. Una cosa per acompanyar amb un somriure. O no. Només aquest any, el diari madrileny ha publicat unes 140 informacions relacionades amb ETA: 2,2 per dia de mitjana. Això malgrat que la banda terrorista va anunciar el “cessament definitiu de l’activitat armada” el 20 d’octubre del 2011 i no atempta des del 16 de març del 2010. Tal vegada aquesta informació sobre el PDeCAT sigui flor d’un dia. Però si el diari ha decidit adoptar com a estratègia editorial identificar-te amb ETA i et martelleja amb un ritme informatiu com aquell... no és cap broma.