La Setmana del Llibre en Català ha volgut destinar un dels seus actes centrals del matí de la Diada als presos polítics i ha presentat el llibre Abans ningú deia t'estimo. Testimoni de filles i fills de presos polítics (ed. Catedral). Aquesta obra ha estat escrita per Francesc Orteu, a partir d'entrevistes a cinc fills de presos: Anna i Beta Forn, Laura i Marta Turull i Oriol Sánchez. L'acte ha comptat amb una assistència massiva i el públic ha manifestat la solidaritat amb els fills dels represaliats.
Manca d'espai
La cinquantena de cadires que els organitzadors havien reservat a l'escenari 1 per a aquesta presentació han estat insuficients davant l'afluència de gent. Entre el públic hi havia moltes famílies amb samarretes grogues o de color corall, vingudes a la Setmana per veure aquest acte, però també molta gent que passejava per la fira del llibre en català i que quan ha vist l'acte ha decidit quedar-s'hi. A la fi, s'hi han concentrat més de 200 persones, en un espai pensat per a molta menys gent.
Els actes de solidaritat demostren que no ens oblideu
Els límits de la solidaritat
Han estat presents a l'acte Anna i Beta Forn i Laura i Marta Turull. Tots ells han agraït la solidaritat de molts catalans i han afirmat que l'assistència a qualsevol acte propresos és extremadament important: "Això demostra que no els oblideu". Però també han destacat que hi ha una diferència infranquejable entre el que ells viuen i el que viuen els qui s'hi solidaritzen. En un passatge del llibre, Beta Forn explica: "Molts amics m'han donat suport, i els ho agraeixo, però no puc deixar de sentir com si hi hagués un plàstic entre els seus sentiments i els meus". Per això, diuen que s'ha establert un vincle molt estrets entre ells, perquè parteixen d'experiències molt similars. L'editorr del volum, Francesc Orteu, ha justificat haver triat aquests cinc protagonistes, entre d'altres de possibles, per les estretes relacions teixides entre ells.
Un llibre d'emocions
Aquest no és tant un llibre de reflexions polítiques com d'emocions. Intenta explicar com han viscut la repressió els familiars dels presos, que han estat també les altres víctimes del procés polític. A l'obra expliquen tot el que per a ells han significat les citacions judicials, la presó provisional, les amenaces contínues, les agressions ultres a l'aeroport... Un conjunt d'esdeveniments que ha fet mobilitzar els fills dels presos i fins i tot ha aconseguit que algun d'ells que no era independentista se'n fes. El dolor, sovint, es barreja amb la indignació.
Tenim por de l'oblit. La tenim les famílies i la tenen ells, des de dins
La por existeix
Els fills dels presos han manifestat l'angoixa que pateixen. Anna Forn ha afirmat que tenen el convenciment que el judici d'aquesta tardor contra el seu pare i els altres presos no serà just. Reconeix que en el fons tenen por del que passi després "que els condemnin a 25 anys". "Tenim por de l'oblit", ha dit. "La tenim la famílies i la tenen ells, des de dins". Per això ha sol·licitat que es continuï amb les mobilitzacions pels presos: "Demanem a la gent que l'1 d'octubre era a peu de carrer que surti a lluitar i que ens ajudi". El públic ha acabat l'acte mostrant la solidaritat amb els fills dels presos. Al torn de preguntes hi ha hagut més adhesions que qüestions. I la presentació s'ha acabat amb crits de "No esteu sols".