Es celebren 100 anys de la publicació del primer número de la popular revista humorística TBO. El primer número, al preu de 5 cèntims de pesseta, va sortir a la venda el març de 2017. Era el primer dels còmics, basat més en tires còmiques que en acudits, i amb sèries de personatges, va sortir a casa nostra, i el seu títol va ser extrapolat a totes les revistes il·lustrades. Es va editar fins el 1998. En aquesta publicació hi van passar alguns dels clàssics catalans del còmic i de la il·lustració, des de Ricard Opisso (1880-1966), fins a Muntañola (1914-2012), passant per Benejam (1890-1975) i Josep Maria Blanco Ibarz (1926). Aprofitant aquesta commemoració, Ediciones B ha publicat 100 años de TBO. La revista que dio nombre a los tebeos, d'Antoni Guiral, un dels grans experts catalans en el món del còmic, amb la col·laboració de Lluís Giralt, antic treballador de TBO i gran col·leccionista d'originals de la revista.
El llibre
Aquest llibre vol ser un homenatge a tota la trajectòria d'una revista i per això compta amb un aparell gràfic "espectacular", segons els editors. Una obra que, de forma cronològica, vol fer un repàs exhaustiu del que va ser la història del TBO. Es tracta d'un estudi profusament il·lustrat que es vol presentar com un homenatge als autors de tota aquesta "gran família" que van ser els dibuixants de la revista. Es planteja com una gran "autòpsia" de la publicació: els autors del llibre han "obert en canal" tots els números de la revista i han aconseguit descobrir coses que fins ara no se sabien d'ella; fins i tot han identificat col·laboradors de TBO que fins ara s'ignoraven. Josep Maria Blanco, un dels darrers supervivents de la plantilla de TBO, ha estat present en la presentació del llibre, i l'ha considerat "una magnífica sorpresa". S'ha presentat com el simple successor dels treballadors del TBO, que van saber inventar una publicació emblemàtica. En aquest homenatge ni tan sols hi ha faltat el pastís.
El més llegit
TBO des de bon principi va ser una revista per a públic infantil, que defugia els temes polítics i conflictius. Malgrat tot va aconseguir consolidar-se gràcies a que va aconseguir guanyar-se diferents tipus de públics amb les seves sèries, que a la fi s'adreçaven a tota la família. En principi pretenia ser la competència del Patufet! una revista líder indiscutible del sector. Tot i que el TBO va començar com una publicació molt modesta, el 1935 ja se'n venien 220.000 exemplars. Fins i tot li van sortir seriosos competidors: Pulgarcito va imitar el format de TBO i va aconseguir situar-se com una de les seves principals revistes rivals. En aquest període ja van aparèixer alguns dels apartats clàssics del TBO com "Los grandes inventos del TBO", de Nit. A desgrat de l'esclat de la guerra civil, la revista va continuar editant-se fins el 1938. Després de la guerra va tornar a sortir, tot i que de forma irregular, per problemes amb el subministrament de paper i perquè no se li va concedir el permís de publicació periòdica. Aquest període de inestabilitat va durar fins el 1952. Malgrat tot, durant aquests anys van aparèixer alguns dels personatges claus de la revista, com La familia Ulises o el caçador Morcillón i el guia Babalí. A partir del 1952 tornaria a sortir com a publicació periòdica, es consolidaria amb nous personatges i noves sèries, com Las Aventuras de Doña Exagerancia o Els Kakikus. En aquests temps va arribar als seus màxims de difusió, amb 350.000 exemplars el 1957, però a partir d'aquí la revista va anar patint una progressiva recessió. I fins i tot una publicació tan innocent com aquesta, que defugia els temes més conflictius, va tenir problemes amb la censura, fins i tot en dates tan tardanes com 1970.
Renovació i fi
El 1972 es va canviar el tipus de publicació. TBO, que havia estat sempre una publicació molt local, va obrir-se a publicar il·lustradors franco-belgues, com Peyo, en un intent de consolidar nous públics. Però no va aconseguir superar la competència ferotge de les revistes de Bruguera. El 1979 es va tancar pràcticament la revista: va aparèixer només amb republicacions d'historietes antigues i fins i tot va desaparèixer dels quioscs en convertir-se en suplement de la revista del cor Lecturas. Paradoxalment, TBO va acabar essent absorbida per la seva gran competidora, Bruguera. El 1988 Bruguera acabaria tornant a publicar el TBO, combinant velles sèries i personatges amb nous tipus d'il·lustracions. Però no gaudiria mai de la vella popularitat i el 1998 es va deixar d'editar definitivament.
Una revista diferent?
En els anys setanta, el TBO es distingia dels seus competidors de Bruguera, com Mortadelo, pel seu humor més ingenu, més blanc, més neutre; les revistes de Bruguera tenien un humor més cru, més violent, amb alguns referents d'actualitat. Per altra banda, hi havia diferències significatives pel que fa al dibuix: el TBO intentava un dibuix més artístic, amb perspectiva, mentre els dibuixants de Bruguera optaven per figures molt més planes. És fàcil veure la marca d'empresa del TBO en les seves il·lustracions, però és molt més difícil trobar la de l'il·lustrador. De fet, en aquestes revistes els mateixos personatges sovint passaven d'un dibuixant a l'altre. Alguns dibuixants es dedicaven a l'il·lustració a temps parcial (Josep Maria Blanco, com alguns altres, treballava a un banc als matins).
La Biblioteca amb el centenari
La Biblioteca de Catalunya també ha volgut sumar-se a l'esdeveniment. Ha organitzat l'exposició 100 anys de TBO, que s'inaugurarà el dia 16 de març i que estarà oberta fins el 15 d'abril a l'Espai Zero (ha fet de comissària Roser Pintó, responsable de la Unitat Gràfica de la Biblioteca). Aquesta mostra coincideix amb una altra exposició sobre el tema del còmic: Humorístiques: revistes il·lustrades, satíriques, polítiques, eclèctiques, càustiques, xafarderes, festives, de bon geni i millor humor, gastant ínfules de literàries des del 1841 fins al 1939 (que es podrà visitar fins el 28 d'abril a la Sala d'Exposicions de la Biblioteca). En aquesta mostra la història del TBO s'encavalcarà amb la d'altres revistes mítiques, com el Papitu, La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa i Cu-Cut!, però també amb moltes altres revistes, de tot el territori català, de caràcter satíric. A més a més, la Biblioteca de Catalunya ha organitzat les jornades "100 anys de TBO", que tindran lloc els dies 17 i 18 de març; comptaran amb la participació de destacats especialistes en el món del còmic, però també de col·leccionistes de TBO.
Al Saló del Còmic
El Saló del Còmic, que se celebrarà del 30 de març al 2 d'abril, també retrà un homenatge al TBO, amb una exposició també comissariada per Antoni Guiral: Humor blanco de TBO. En aquesta exposició hi tindrà un espai privilegiat l'obra del dibuixant Josep Maria Blanco, però també hi haurà presència de les sèries i personatges clàssics d'aquesta revista, de la que s'exposaran 100 originals. L'exposició comptarà amb un text elaborat especialment per a ella pel novel·lista Javier Pérez Andújar, dedicat a l'univers del TBO.
