Ada Colau tancarà les terrasses dels bars de la Sagrada Família en ple estiu i amb la temporada turística ben entrada en un any d'ocupació històrica a la costa catalana, també a Barcelona. Després que a l'abril l'Ajuntament de la capital catalana aprovés una normativa singular per a aquests establiments de restauració, i d'anades i vingudes dels advocats dels petits autònoms i propietaris d'aquests bars, finalment el Consistori ha optat per no donar-los cap tipus de marge i els deixarà sense terrasses segurament ja a principis de juliol.

Així ho han explicat diversos propietaris d'aquests locals a El Nacional, que han volgut subratllar que l'Ajuntament els va fer una "emboscada" ahir al matí, quan els va citar per parlar sobre aquesta qüestió. La sorpresa, però, va ser que, en arribar, es van trobar que els plantaven al davant el document —la resolució administrativa que fa efectiva l'extinció de la llicència— que els informava que en un termini de cinc dies havien de tancar les terrasses. Els advocats els van aconsellar que no el signessin, però ara ja "només per guanyar dies, i no mesos" perquè "ja no hi ha res a fer".

Si ahir haguessin signat el document, dilluns o dimarts ja s'haguessin quedat sense terrasses i, d'aquesta manera, ho podrien allargar uns quants dies més. El Consistori deixarà així aquests nou bars afectats per la normativa singular —que estableix que només nou establiments hauran de quedar-se sense terrasses— tot just entrat l'estiu. I el turisme.

La tàctica de BComú

"Vam quedar molt sorpresos amb la tàctica", ha volgut posar en relleu l'advocat que porta el cas, Joan Carles Valverde, que ha afegit que, tot i que ell ja s'esperava les al·legacions, ha assegurat: "No m'esperava que ens citessin per entregar-nos personalment les notificacions a tots alhora i sense donar explicacions per haver dictat les resolucions".

Tot i que Valverde té clar que es pot recórrer, s'ha lamentat que "mentrestant estan en l'obligació d'aplicar" la resolució i ha afirmat que ara depèn de l'Ajuntament els dies que els queden de tenir terrassa perquè dependrà de com resolen les mesures cautelars.

A parer seu, l'ordenació "no està basada en criteris objectius, sinó erronis i subjectius", i encara més tenint present que la normativa de les terrasses està modificada des d'abril del 2016. Aquesta ordenança municipal penjava de la versió original de la normativa de tot Barcelona.

Valverde ha volgut subratllar que "depenem de la postura social i política de l'Ajuntament, que té cert marge sense incórrer en la il·legalitat, per no dur a terme l'execució immediata". En cas que les retirin, i anys més tard decidissin tornar-los les llicències, "els danys als titulars i treballadors dels establiments seran igualment irreparables", ha assenyalat.

A banda d'això, també ha recordat que "no s'entén que passi això després de tot el temps que ha passat des que aquests locals hi són (37 i 44 anys) i han patit situacions crítiques en benefici de la ciutat, com la línia de l'AVE, les reformes de l'L5 del metro, els Jocs Olímpics o les obres de la Sagrada Família. Això mai ningú els ho ha compensat", ha sentenciat.

Salvar el McDonald's

La "curiosa" normativa singular no afecta de la mateixa forma la terrassa del McDonald's i tampoc del Costa Coffee ni de la Farggi, tres establiments que formen part de cadenes mundials i que, a més, tenen les terrasses situades just davant del temple; la vorera té el mateix ample que la resta i no donen feina extra als treballadors, que no surten a les terrasses a servir. Aquests tres locals, que tenen les terrasses seguides, només perdran una de les dues fileres de taules d'aquestes.

Imatge del carrer Provença on hi ha la terrassa del McDonald's, del Costa Coffee i de la Farggi / Google Maps

Les mides de les voreres, però, són les mateixes, i tant les terrasses del carrer Provença banda muntanya, com les dels xamfrans del carrer Mallorca, gaudeixen dels, com a mínim, 4,5 metres reglamentaris. De fet, les cantonades del voltant de la basílica ja es van ampliar el 2012, quan es va eliminar un carril de circulació de vehicles per fer-les créixer dels 5 metres que feien, als 7,5 metres com a mínim. Aquell mateix any, el govern de Xavier Trias va prohibir l'accés dels autocars a l'illa del temple i va desviar les seves rutes dos carrers més avall per evitar col·lapses de persones davant la basílica.

Mentrestant, l'Ajuntament ha retret els nou petits autònoms que es queixin ara per quedar-se sense terrasses perquè, segons han explicat alguns d'aquests propietaris a aquest diari que "haurien d'estar agraïts que tot aquest temps els hem deixat fer negoci amb l'espai públic". Cal recordar que aquests bars no gaudeixen de l'espai de manera gratuïta, sinó que cada any paguen religiosament la llicència. Una llicència que, tot i les intencions del Consistori, aquest any també van concedir. 

A banda d'això, la família de les germanes Giralt s'ha lamentat a El Nacional que, mentre que altres bars han tingut l'opció d'instal·lar plataformes desmuntables i mantenir així en gran part la terrassa, a ells no els han donat cap opció. "Que em cobrin el doble de la llicència, si volen, però que no em treguin la terrassa", posen de manifest, alhora que carreguen contra el Consistori per voler-los deixar sense part d'un negoci familiar amb 37 anys d'història. I és que, recorden, allà no només hi va el turisme a prendre alguna cosa, sinó també els treballadors del temple i dels voltants que els agrada fer la pausa amb un cafè i una cigarreta.

La por dels treballadors

Aquesta decisió, que es va aprovar en una comissió de govern —i, per tant, no va caldre rebre cap tipus de suport de la resta de grups municipals—, ha deixat els treballadors d'aquests establiments amb la por al cos. "Ja sabíem que passaria, però no esperàvem que fos tan aviat", han confessat, i han afegit que "tenim por perquè no sabem qui anirà al carrer i es quedarà sense feina".

I és que alguns locals de restauració ja van assegurar a aquest diari que és probable que hagin d'acomiadar a l'entorn d'un 50% de la plantilla, sempre depenent del local i de la quantitat de taules que tinguin. De fet, el president del Gremi de Restauradors, Roger Pallarols, ja va posar en relleu que tot plegat "posa en perill la viabilitat professional" i "amenaça la viabilitat d'aquell negoci" perquè, a banda que "les voreres tenen espai per a tot", el conflicte, assegurava, "no és tan gros com sembla".

L'Ajuntament ha justificat la mesura pels 3.200.000 visitants anuals que gaudeixen de la bellesa de l'interior de la Sagrada Família, més els 10.000.000 que es passegen per l'entorn, i tenint en compte les queixes veïnals, el flux de vianants i els "criteris paisatgístics", l'Ajuntament justifica la mesura sota l'argument que les voreres del voltant del temple "pateixen una congestió que dificulta l'ús quotidià d'aquestes, complicant l'accés als habitatges i al comerç".

El Gremi de Restauradors ha demanat a l'Ajuntament que "paralitzi la supressió de terrasses com a mostra de bona voluntat en la negociació" i s'ha lamentat que no entén que el consistori "aprofundeixi en la ferida de l'ordenança quan les negociacions estan avançades".