La família de les germanes Giralt fa 37 anys que dirigeix un restaurant davant la Sagrada Família, un negoci familiar que, al llarg dels anys, ha anat passant a mans de les generacions més joves. El Santi fa més de 40 anys que s'hi dedica i té diferents establiments de restauració als voltants del temple de Gaudí.
Tota la vida han vist com el menjar que es portaven a la boca -ells, els seus pares i els seus fills- sortia d'aquests negocis del barri en què, a banda de turistes, hi solen anar a esmorzar veïns i treballadors de la Sagrada Família. El "veritable" negoci d'aquests establiments se centra en les terrasses, adequades a qualsevol tipus de condició climatològica, i que donen vida al barri durant tot l'any.
Restaurant Trabucaire al xamfrà del carrer Mallorca amb Marina / Sergi Alcàzar
Ara, després de diversos anys de disputes, i d'anades i vingudes de l'Ajuntament de Barcelona, els propietaris d'aquests restaurants, però també els seus treballadors i clients, veuran com els tanquen, definitivament, les terrasses, després que el consistori hagi aprovat una ordenació singular només per als voltants de la Sagrada Família. I poca cosa poden fer perquè el desenllaç tingui un final feliç, arribi en el moment que arribi.
Incongruències?
El problema, però, no és només que els deixin sense terrasses, sinó que, per algun motiu que es desconeix, les terrasses del McDonalds -situat just davant del temple-, del Costa Coffee i de la Farggi -totes tres seguides-, la resta d'aquest tram de Provença entre Marina i Sardenya i la del xamfrà del carrer Sardenya amb Provença no es tanquen, només es redueix l'espai a una filera de taules, segons estableix la normativa, que afegeix que "als xamfrans ampliats [del carrer Provença] es pot encabir una fila de taules, sense cap limitació longitudinal". Fonts de l’Ajuntament han justificat aquesta mesura a El Nacional assegurant que "s’ha intentat fer de la manera més equilibrada possible", motiu pel qual aquestes terrasses podran encabir una fila de taules, sense cap limitació longitudinal.
Imatge del carrer Provença on hi ha la terrassa del McDonalds, del Costa Coffee i de la Farggi / Google Maps
Aquesta ordenació singular estableix, doncs, que "no s'admetran terrasses a les voreres del perímetre del temple, excepte una filera de taules "sense cap limitació longitudinal" amb vuit agrupacions de tres taules a la banda muntanya de Provença, ni als xamfrans dels quatre encreuaments corresponents, excepte el de Sardenya/Provença".
Ara bé. Aquestes mateixes fonts municipals citades no saben "ben bé per què" s'han establert aquests criteris, tot i que subratllen que es tracta d'un cas, tal com indica el mateix nom de la normativa, "singular".
Les terrasses del carrer Provença entre Marina i Sardenya que es quedaran amb una filera de taules. / Sergi Alcàzar
Les mides de les voreres, però, són les mateixes, i tant les terrasses del carrer Provença banda muntanya, com les dels xamfrans del carrer Mallorca gaudeixen dels, com a mínim, 4,5 metres reglamentaris.
De fet, les cantonades del voltant de la basílica ja es van ampliar el 2012, quan es va eliminar un carril de circulació de vehicles per fer-les créixer dels 5 metres que mesuraven, fins a arribar als 7,5 metres com a mínim. Aquell mateix any, el govern de Xavier Trias va prohibir l'accés dels autocars a l'illa del temple i va desviar les seves rutes dos carrers més avall per evitar col·lapses de persones davant la basílica.
Snack Bar Giralt al xamfrà del carrer Mallorca amb Sardenya. / Germanes Giralt
I els treballadors?
El regidor d'ERC Jordi Coronas s'ha lamentat en aquest mitjà que, tot i que considera que l'ordenació és "necessària", "hi ha coses que no quadren". D'una banda perquè, a parer seu, mentre mantenen part de les taules de fora del McDonalds que "no fa atenció al públic a la terrassa" i que, per tant, "si no està atesa per personal, no hauria de tenir dret a tenir terrassa", s'han pres "decisions arbitràries" perquè, en els diferents casos de les terrasses que fulminaran al 100% assegura que "es podia haver buscat una solució".
Per exemple, en el cas de l'Snack Bar Giralt, que és un "local singular", s'hagués pogut polir "amb un desplaçament de la terrassa i amb un tipus de para-sol" que faciliti deixar descoberts els elements visuals de l'obra de Gaudí.
Snack Bar Giralt. / Sergi Alcàzar
Una de les pitjors conseqüències de tot això serà el fet que una part dels treballadors d'aquests establiments hauran d'anar al carrer. Alguns locals de restauració ja han assegurat a aquest diari que és probable que hagin d'acomiadar entorn un 50% de la plantilla, sempre depenent del local i de la quantitat de taules que tinguin.
Mentrestant, però, a la terrassa del McDonalds no hi haurà ningú que atengui, serveixi i netegi les taules de fora. "Com que la terrassa no és propietat del local, sinó un espai públic, si et cedeixo l'espai, contracta algú", proposa Coronas, que vol deixar clar que això hauria de ser un requisit a l'hora de fer un ús com aquest de l'espai públic.
El president del Gremi de Restauradors, Roger Pallarols, ha anat un pas més enllà i ha posat en relleu que tot plegat "posa en perill la viabilitat professional" i "amenacen la viabilitat d'aquell negoci" perquè, a banda que "les voreres tenen espai per a tot", el conflicte, assegura, "no és tan gros com sembla".
L'objectiu, discriminatori?
Agafant-se als 3.200.000 visitants anuals que gaudeixen de la bellesa de l'interior de la Sagrada Família, més els 10.000.000 que es passegen per l'entorn, i tenint en compte les queixes veïnals, el flux de vianants i els "criteris paisatgístics"; l'Ajuntament justifica la mesura sota l'argument que les voreres del voltant del temple "pateixen una congestió que dificulta l'ús quotidià d'aquestes, dificultant l'accés als habitatges i al comerç".
Algunes de les persones amb qui ha parlat aquest mitjà els sorprèn que, des de l'Ajuntament, es faci referència als criteris visuals o paisatgístics, després que el regidor d'Arquitectura de l'Ajuntament, el socialista Dani Mòdol, definís la basílica de la Sagrada Família com a "mona de Pasqua gegant", "pseudoobra de Gaudí" i "gran farsa que arrosseguem des de fa temps". Però aquest no és l'únic punt amb què justifiquen la normativa.
Tot i reconèixer que "el sector de la restauració té una presència molt important entorn de la Sagrada Família", així com que "la majoria de locals disposen actualment de terrassa", molts hauran d'oblidar-se de sortir al carrer per servir els seus clients. Els afectats seran 49 locals de restauració, que són els que estan inclosos a la normativa, però no tots, com ja s'ha dit, s'hauran de despendre de les seves terrasses.
De fet, el consistori divideix en 5 les zones afectades. La zona A és la més perjudicada perquè ja no se'ls permet tenir terrasses, la B només haurà de mantenir els 4,5 metres reglamentaris de vorera lliure, els bars i restaurants de la zona C comptaran amb plataformes desmuntables, mentre que la D i la E ja pertanyen a zones menys concorregudes.
En haver entrat la normativa en vigor, vol dir, segons fonts municipals, que les terrasses que hi ha ara "hi són de manera il·legal". Precisament per això, l'Ajuntament s'ha posat les piles i, aquesta setmana, ja ha començat a preparar-ho tot per deixar col·locades, al final de la setmana, les sis plataformes desmuntables al carrer Sardenya.
El carrer Sardenya entre València i Mallorca aquest dimarts 9 de maig / Sergi Alcàzar
L'any passat ja es va començar amb aquesta prova pilot al carrer Marina, on hi van instal·lar dues terrasses d'aquest tipus. Això, però, no garanteix mantenir una zona de terrasses per sempre, ja que, en qualsevol moment, l'Ajuntament pot decidir retirar-les si considera que no funcionen com tenien previst.
Plataforma desmuntable del carrer Marina amb Mallorca instal·lada el 2016 / Sergi Alcàzar
El president del Gremi de Restauradors ha carregat contra la mesura titllant-la de "discriminatòria" i posant damunt la taula que això atempta contra els drets dels petits autònoms que han estat tota una vida treballant a la zona i que, a més, ha recordat que alguns establiments ja "hi eren abans de l'èxit de la Sagrada Família".
Sense suports
La normativa que recollia l'ordenació singular es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) el 27 d'abril i, per tant, ja ha entrat en vigor en l'actualitat.
La iniciativa, però, no es va aprovar en el ple municipal, sinó en la comissió de govern setmanal que celebra el consistori barceloní perquè totes les ordenacions singulars s'aproven per aquesta via, que no requereix els vots de cap grup; a diferència de les ordenances que afecten tota la ciutat, que sí que s'han de votar al ple.
ERC espera que el govern municipal "revisi" l'ordenació en qüestió perquè "hi ha altres maneres" de fer les coses i, en aquest cas, "pots facilitar l'accessibilitat sense perjudicar en excés".
I, el futur?
Tot i que l'ordenació està vigent, encara hi pot haver un raig de llum enmig de la foscor que, ara mateix, senten els propietaris d'aquests establiments. Els restauradors tenen dues opcions. La primera és interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que ha aprovat la normativa en el termini d'un mes des de la publicació del BOPB. La segona seria interposar per la via directa un recurs contenciós administratiu davant del jutjat corresponen abans que hagin passat dos mesos.
Si ho fessin, haurien d'esperar que la justícia actués i això els donaria més marge per mantenir les terrasses obertes, almenys una part de la temporada d'estiu. Ara bé. Si no fessin res de tot això, ja estan avisats i haurien de tancar les terrasses el juny.
Els propietaris dels locals ja han rebut diverses notificacions avisant-los de la situació i emplaçant-los a retirar les terrasses quan rebin la notificació de resolució administrativa que fa efectiva l'extinció de la llicència, una notificació que molts ja han rebut.
El president del Gremi de Restauradors ja ha assegurat que tots els restauradors que han rebut les notificacions interposaran un recurs contenciós administratiu. Amb això guanyaran temps per veure si avancen les negociacions amb el consistori. I és que, de fet, ells només reclamen entrar en l'acord que va tancar el Gremi amb l'Ajuntament i funcionar igual que la resta de Barcelona.
De moment, però, s'hauran de conformar amb la ja habitual presència d'inspectors. I, també, s'hauran de conscienciar que, el més probable, és que l'any vinent ja no els emetin les llicències i no puguin renovar la zona de terrasses.