Barcelona ha anunciat que emprendrà mesures contra el sensellarisme. El govern d'Ada Colau posarà en marxa un pla integral contra aquest drama social, després de constatar que en els darrers vuit anys el nombre de persones sense llar s'ha incrementat un 60%, mentre que la xifra de sense sostres ho ha fet en un 37%. El pla especial, amb una inversió de cinc milions d'euros, pretén millorar les condicions de vida d'aquests dos col·lectius. Però, quines són les principals diferències entre una persona sense sostre i una sense llar? I més encara, existeix alguna relació entre els dos conceptes?

Què és un sostre? I una llar?

En primer lloc, és important entendre la diferència entre el que es considera sostre i el que és una llar. Un sostre és un lloc on estar a cobert de les inclemències del temps, és a dir, permet aixoplugar-se, però no significa que es tracti d'un espai de pertinença o integració. En canvi, una llar és un habitatge familiar on les persones que hi resideixen comparteixen pressupost i aliments. S'entén que perquè una llar sigui considerada com a tal és necessari que l'habitatge reuneixi les condicions necessàries perquè la persona pugui viure amb qualitat de vida i dignitat.

Tot i que la llar és un dret reconegut per la Constitució espanyola i també per la declaració de Drets Humans de les Nacions Unides, hi ha centenars de persones a Barcelona que dormen al carrer o que han d'acudir a centres d'ajuda per poder dormir sota un sostre.

El sensellarisme engloba els sense sostre

Segons la Tipologia Europea de Sensellarisme (ETHOS), el sense llar engloba diferents grups de persones en situació d'exclusió social que no tenen garantit un espai per viure amb dignitat. Així doncs, el sensellarisme inclou les persones sense sostre, aquelles que pernocten a la via pública o en equipaments d’atenció nocturna, les persones sense habitatge, aquelles que viuen en centres residencials, les persones amb habitatge que reben el suport d'una entitat o de l'Administració, entre d'altres.

Per tant, és possible que la persona sense llar tingui un habitatge disponible però que aquest no sigui suficient per viure amb seguretat, privadesa i en condicions dignes.

Així doncs, la persona sense sostre forma part del sensellarisme, o dit d'una altra manera: tots els sense sostre són sense llar, però no tots els sense llar són sense sostre. Més en concret, el sense sostre és aquella persona que viu en un espai públic i que no té habitatge disponible, o bé que pernocta en un alberg per les nits però es veu obligat a passar la resta del dia a l'espai públic.