Garantir un sostre a les persones sense llar és un dels punts clau del programa electoral de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, però tres anys després d’haver arribat a l’alcaldia, el nombre de ciutadans que dorm al carrer, lluny de reduir-se, ha augmentat amb escreix.
Segons les dades de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL), que agrupa una trentena d’entitats del tercer sector i el propi ajuntament, la xifra de ciutadans que no tenen un lloc on viure ha augmentat considerablement. En l’últim recompte se’n van detectar 1.026, un 48% més de les registrades el 2015, que en van ser 693. La situació doncs, s’ha agreujat.
Si a les persones que dormen al carrer hi sumem les que ho fan en una residència social, sigui de l’ajuntament o d’una entitat, el nombre de ciutadans sense llar, a dia d’avui, arriba als 3.383.
| Any | Persones dormint al carrer a Barcelona |
| 2008 | 658 |
| 2011 | 838 |
| 2013 | 870 |
| 2015 | 693 |
| 2017 | 1.026 |
Una persona sense llar al carrer Pelai de Barcelona / Foto: Sergi Alcàzar
Empadronament sense restriccions: arma de doble fil
La principal hipòtesi d’aquest augment té a veure amb un altre dels punts del programa electoral de Barcelona en Comú que en aquest cas, sí que s’ha complert, però que s’ha girat en contra del govern municipal. És l’empadronament sense exclusions. Barcelona ha actuat els últims anys com a pol d’atracció per als sense llar de poblacions veïnes que no permeten l'empadronament sense residència fixa. Això ha fet que molts la triïn com a ciutat on viure, s’hi empadronin i puguin gaudir aleshores de l’accés als serveis socials. Segons fonts municipals, la meitat de les persones que van sol·licitar una plaça en un centre residencial durant el segon semestre del 2017 feia menys de 6 mesos que vivien a la capital catalana. Una tendència que consideren “normal” perquè és a Barcelona on se centralitzen moltes ajudes.
Segons la cap del programa de sense llar i habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona, Fina Contreras, l’empadronament per a tothom és un factor “però no és un tòtem” perquè el sensellarisme es deu a “una combinació de factors estructurals i institucionals” i això inclou des de reclusos que surten de la presó i no tenen on anar, fins a lloguers amb preus prohibitius que també impedeixen l’accés a un habitatge. “Els jutges no haurien de dictar un desnonament si els afectats no tenen una residència i la llei d’arrendaments urbans hauria de permetre lloguers de 10 anys enlloc de 3 per generar estabilitat”, explica Contreras com a exemples per reduir la xifra.
A tots aquests factors, cal afegir-ne un altre, la precarietat laboral que es tradueix en sous baixos. El nombre de persones amb feina que dormen en albergs de l’ajuntament o d’entitats socials s’ha triplicat en els últims 7 anys. Ara representen un 15% del total, per tant “malgrat tenir feina, no poden pagar un habitatge pel seu compte”, afegeix.
Més recursos però més gent dormint al carrer
Les dades espanten, i més si es té en compte que les entitats del tercer sector han augmentat els seus recursos. Si al 2008 hi havia 1.190 persones que dormien en residències d’aquestes associacions, al 2017 la xifra arriba fins als 2.006, un 69% més, “imagina’t, la situació podria ser molt pitjor”, alerta Contreras.
La mateixa reflexió fan des de l’Ajuntament que, malgrat augmentar els recursos, veu com el nombre de persones que dorm al carrer segueix en augment: “Hem passat de 27 milions d’euros al 2014 als 35 milions actuals, i el fenomen no s’atura”, expliquen.
Persones sensesostre han acampat a plaça Catalunya / Foto: Sergi Alcàzar
Què fa Colau per combatre els sensellarisme?
A finals del 2016, el govern municipal va presentar el projecte “Primer la llar” basat en el model ‘housing first’ que s’aplica amb èxit als Estats Units, Canadà i Finlàndia i que, com indica el seu nom, el primer que fa és donar un habitatge sense condicions i després acompanyar l’usuari en la reinserció social. Per tirar-lo endavant, l’alcaldessa va anunciar que triplicaria el nombre de pisos destinats als sense llar. Als 50 existents de l’època Trias se n’hi sumarien 50 al 2017 i 50 més entre el 2018 i el 2019. Tot i que des del consistori no s’han facilitat dades exactes asseguren que el que es va anunciar “s’està complint”.
L’Ajuntament insisteix que donar resposta al qui dormen al ras és una prioritat i posen d’exemple el centre que es va posar en marxa a principis d’any per donar resposta als joves de 18 a 21 anys que viuen al carrer, molts d’ells expulsats de la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) quan arriben a la majoria d’edat.
Malgrat tot, només cal passejar-se una nit per la ciutat per adonar-se que cada cop hi ha més ciutadans que dormen al carrer. L’Ajuntament s’excusa amb l’argument que “estem sols davant aquesta lluita” i que és un fenomen que “també passa a la resta de ciutats europees”.