L'habitatge és cada vegada un bé més complicat al qual accedir. Els preus a Barcelona s'han disparat un 10,2% en tan sols un any, segons han assenyalat les últimes dades de la Societat de Taxació. En un informe sobre la tendència del mercat en l'estat espanyol s'alerta que la demarcació de Barcelona s'ha més que duplicat la pujada en l'Estat, que ha estat d'un 4,3%.

La pujada, en termes absoluts i relatius, va ser desigual entre territoris. A la demarcació de Barcelona s'assoleixen els 2.405 euros de preu mitjà per metre quadrat, xifra semblant a la de Guipúscoa (2.355 euros). Per contra, els preus més baixos es donen a Badajoz (843 euros) i Ciudad Real (849 euros). La mitjana d'Espanya se situa en els 1.532 euros per metre quadrat.

La nova evidència de la pujada del preu exposa de nou una llarga problemàtica sobre l'habitatge a la capital catalana, un conflicte que el govern dels comuns ha provat de pal·liar amb mesures com la restricció dels pisos turístics o amb una iniciativa polèmica: la construcció de 40 pisos-contenidor a l'any.

Barcelona es posa al capdavant d'una pujada de l'habitatge generalitzat, la qual cosa indica que el mercat confirma els signes de recuperació registrats en els últims temps. Amb la crisi econòmica, la caiguda dels preus va tocar de ple l'habitatge en experimentar-se una forta baixada de la demanda del mercat de la construcció. Ara, després de cinc semestres de pujades (des de 2015), la tendència alcista sembla haver-se consolidat.

De fet, des de la mateixa Societat de Taxació s'alerta de la pujada, a la qual consideren que cal seguir. Tot després de passar d'una pujada d'un 0,3% en l'últim trimestre de 2016 al 4,3% experimentat en el primer trimestre de 2017, última xifra publicada.

Barcelona, preu inabastable

Per territoris, Barcelona encapçala el rànquing provincial i Catalunya per comunitats autònomes. A part de Barcelona, destaquen els increments de les Balears, del 7,5%, i Madrid, del 6,9%. Els increments anuals més importants s'han produït a Catalunya, del 8,7%; Balears, del 7,5%, i Madrid, del 6,9%. En totes les comunitats autònomes pugen els preus: les menors pujades es registren a Castella i Lleó i Múrcia, del 0,3%; Castella la Manxa, del 0,4%, i Astúries, del 0,6%.

Més enllà de les dades macro, una altra de les xifres rellevants de l'informe es desprèn de la relació entre salari i preu de l'habitatge, la qual cosa mostra fins a quin punt l'accés a l'habitatge és realment complexa ara mateix per a un gruix important de la població.

Prenent els sous mitjans, l'índex d'esforç immobiliari, que defineix el nombre d'anys de sou íntegre que un ciutadà mitjà necessita destinar per a la compra d'un habitatge de tipus mitjà, es manté en 7,5 anys en l'Estat. Això marca grans diferències entre territoris: Balears és on es necessiten més anys per accedir a un habitatge, amb 14,9 anys, 0,6 més, en tant que La Rioja és la regió en la qual són suficients 4,8 anys.