La polèmica comparació de la Sagrada Família amb una “mona de Pasqua gegant” que va esgrimir divendres el socialista Dani Mòdol, que és precisament el regidor d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona, ha reobert el debat sobre la qualitat artística del que el mateix regidor va considerar "pseudoobra de Gaudí", a més de "gran farsa que arrosseguem des de fa temps".

De fet, tot i que el temple expiatori és tot un símbol i referent de Barcelona reconegut arreu del món, que aplega cada any centenars de milers de turistes, l’admiració per l’obra no és unànime, ni ho ha estat mai. I bona prova d’això són les opinions d’un visitant il·lustre de la capital catalana durant la Guerra Civil, l’escriptor George Orwell.

Efectivament, a la seva obra ‘Homenatge a Catalunya’, publicada l’abril del 1938, Orwell relatava les seves experiències durant la guerra, principalment al front d’Osca i al centre de Barcelona durant els fets de maig del 1937. Amb tot, Orwell va trobar un moment per voltar per la ciutat, circumstància que va aprofitar per acostar-se al temple de Gaudí, aleshores només amb una façana dempeus, la del Naixement.

“Un dels edificis més lleigs del món”

Tot i que Orwell no semblava gaire ben informat del que visitava, ja que al llibre esmenta el temple com “la catedral”, el que va tenir prou clar és que estava al davant d'“un dels edificis més lleigs del món”, en especial per les seves "quatre agulles emmerletades, exactament de les ampolles de vi del Rin".

Immers en la dinàmica d’estralls de la guerra, Orwell no s’està lamentar que els anarquistes demostressin “molt mal gust en no enderrocar-la quan n'havien tingut l'oportunitat”, és a dir, a l’inici de la guerra, quan es van cremar bona part de les esglésies barcelonines. El suggeriment, de moment, sembla no haver arribat a les orelles del regidor Mòdol. 

Una crònica de la Guerra Civil

Malgrat el títol de “Homenatge a Catalunya” el llibre d’Orwell es basa en les seves vivències en calent de la Guerra Civil en les quals Catalunya, tot i aquest ‘homenatge’, és més aviat el paisatge on es desenvolupen les seves vivències i no pas un apropament explícit a la identitat i la cultura catalanes.

A l’obra, l’autor hi relata el seu pas per les trinxeres i també a la rereguarda, amb episodis prou importants com els fets de maig i la persecució que van patir els membres del POUM, raó per la qual el mateix Orwell va haver de fugir de Catalunya per no posar en perill la seva vida.