Tres alcaldesses de tres grans ciutats europees, Ada Colau de Barcelona, Manuela Carmena de Madrid i Anne Hidalgo de París, han sumat esforços per reclamar conjuntament als estats el finançament necessari per a les ciutats i que obrin a aquestes nous espais de governança.

Ho han fet a través del manifest conjunt "Una nova agenda urbana per a les ciutats europees", destinat a la Conferència Mundial Hàbitat III que se celebrarà a Quito (Equador) entre el 17 i el 20 d’octubre, una cimera que té l’objectiu d’acordar una Nova Agenda Urbana per les properes dècades.

Colau, Carmena i Hidalgo afirmen que “estem davant d’un canvi d’època” i defensen la capacitat de cooperació i innovació de les ciutats i la necessitat de superar el seu infrafinançament crònic.

Prioritats de la Nova Agenda Urbana

En aquest sentit, les ciutats situen les prioritats de la Nova Agenda Urbana europea en els següents àmbits: les desigualtats, el canvi climàtic, la població desplaçada en recerca de refugi, l’impacte del turisme, la gestió pública de l’aigua, la transició energètica i el foment d’una economia productiva, diversificada i responsable.

De fet, segons el manifest, es reconeix que les ciutats són part del problema i també part de la solució en els reptes globals del planeta i per això defensen la participació, per primer cop, de les ciutats en una conferència que se celebra cada vint anys i on fins al moment només hi participaven els estats.

Mecanismes de governança

Totes tres alcaldesses defensen que les ciutats no poden tenir únicament un paper d’observadores i destaquen la capacitat d’aquestes per cooperar i innovar al mateix temps que proposen als estats que obrin els mecanismes de governança i estableixin els mecanismes d’avaluació i seguiment de l’agenda urbana a les ciutats.

Barcelona, Madrid i París afirmen que els estats haurien d’assegurar els recursos suficients perquè les ciutats puguin desenvolupar les seves polítiques de manera eficient, destinant com a mínim un 25% al finançament dels governs locals. Al seu torn, els fons globals i europeus haurien de permetre a les ciutats accedir als mecanismes de finançament actualment restringits als estats.