L'Ajuntament de Barcelona celebrarà el proper dilluns, 18 de setembre, un acte d'homenatge a Joan Peñalver, víctima de l'atemptat de l'extrema dreta contra la revista 'El Papus', en ocasió del 40 aniversari de l'atac terrorista.

Segons ha pogut saber El Nacional.cat, a l'acte, que tindrà lloc a les 19h davant del lloc dels fets, al carrer de Tallers amb la plaça Castella de Barcelona, hi acudiran supervivents de l'atemptat i servirà d'aquesta manera, no només per homenatjar la víctima mortal i els ferits, sinó també per recordar, un mes després dels atemptats gihadistes de la Rambla, que la capital catalana també va ser víctima d'atemptats mortals perpetrats per l'extrema dreta, en aquell cas adreçats clarament contra la llibertat d'expressió i d'impremta.

El 'Charlie Hebdo' català

L'atemptat contra la revista satírica 'el Papus' va tenir lloc el 20 de setembre de l'any 1977, just a la fi del franquisme i quan la recuperació de les llibertats civils anorreades pel feixisme franquista era una tasca quotidiana. Aquell dia uns desconeguts van lliurar a Joan Peñalver, conserge de l'edifici Luminor, situat aleshores i ara al número 77 del carrer Tallers, ja a la plaça de Castella, a Barcelona, una maleta adreçada a la redacció del setmanari, ubicada en aquell immoble. Just en el moment que la secretària de la redacció, Rosa Lores, recollia la maleta, aquesta va explosionar, ocasionant la mort de Peñalver i ferides greus a Lores, a més d'altres setze ferits de diversa consideració.

'El Papus' era una revista irreverent que explorava els límits de la llibertat d'expressió en aquells convulsos anys, raó per la qual havia rebut força amenaces per part d'una extrema dreta nostàlgica de la dictadura i encara amb prou capacitat per creure's amb el poder d'intimidar la societat catalana.

Com en el cas de la revista francesa 'Charlie Hebdo', atacat per gihadistes el 7 de gener del 2015 amb el resultat de 12 morts, la bomba contra 'el Papus' va ser un clar atemptat contra la llibertat d'expressió. Ara bé, en el cas de la revista catalana, tot i que l'atemptat va ser reivindicat pel grup d'extrema dreta Triple A -Alianza Apostólica Anticomunista- encara a dia d'avui ningú no ha estat condemnat per aquells fets.

És més, la justícia ni tan sols va considerar l'atac com un acte terrorista i tant la mort del conserge com les ferides greus amb resultat d'invalidesa total de la secretària van ser tramitats com a accidents laborals.

Dignificació de les víctimes

La celebració de l'homenatge respon a una demanda continuada d'activistes en favor de les víctimes del terrorisme que demanden protecció jurídica també per a "les víctimes de l'extrema dreta" i, en paral·lel, a la petició que el grup municipal d'Esquerra Republicana va fer el passat mes de juliol a la comissió de Presidència i Drets de Ciutadania en la qual es demanava l'organització d'un acte institucional en ocasió del 40 aniversari de l'atemptat, "en favor de la llibertat d'expressió i contra l'ús de qualsevol forma de violència com a mitjà de reivindicació ideològica".