Els ciclistes de Barcelona tornen a estar en el punt de mira. La convivència entre vianants, vehicles de motor i bicicletes s’ha posat de nou en dubte després que la Guàrdia Urbana hagi fet públic que aquests vehicles s’han vist implicats en 812 sinistres el 2016, el que suposa un increment de quasi el 20%, una tendència que s'ha pogut apreciar arreu de Catalunya.

La creixent implicació de la bicicleta en els accidents, amb atropellaments mortals com el de la diputada de Junts pel Sí, Muriel Casals, just ara fa un any, han portat la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, a fer una sèrie de propostes polèmiques pels col·lectius i negocis de bicicletes. Algunes de les actuacions suggerides per Vilà són crear una assegurança obligatòria a tercers, recuperar les matrícules per les bicicletes i, fins i tot, la desaparició dels carrils de doble sentit.

Però, realment ens trobem davant d’una situació insostenible? Fins a quin punt les propostes de la Síndica són necessàries? Quines mesures es reclamen al govern d'Ada Colau?

3 ciclistes morts

L’any 2016 ens ha deixat una xifra dramàtica: tres ciclistes morts a Barcelona. Totes les víctimes van morir després d’un xoc amb un vehicle de motor i de nit, cosa que mostra la fragilitat del ciclista envers la resta de conductors, especialment en les hores de menys visibilitat.

La primera víctima, un home de 41 anys, va morir la matinada del 25 de juliol després de col·lidir amb un camió de la neteja en l’encreuament entre els carrers de Floridablanca amb Casanova. A aquesta primera mort, se n'hi han de sumar dues més: el 17 de setembre, una jove de 23 anys va patir un xoc mortal amb un taxi al Paral·lel; i abans d’acabar l’any, el 30 de desembre, va morir un home de 64 anys en impactar amb un cotxe a la Gran Via.

 

4 víctimes greus per atropellaments

Quatre ciclistes es van veure implicats en atropellaments el 2016, un dels quals va ser especialment sonat perquè va suposar la mort de la diputada de Junts pel Sí Muriel Casals.

Casals figura a l’estadística com a ferida greu i no com a víctima mortal. El motiu és que la Guàrdia Urbana només comptabilitza els morts per accidents de trànsit si la defunció es produeix dins les 24 hores posteriors al sinistre. Aquest no és el cas de la que va ser presidenta d’Òmnium Cultural. Casals va sofrir l’accident el 30 de gener i va morir quinze dies després a causa d'un traumatisme cranioencefàlic.

Els atropellaments amb víctimes greus per part de ciclistes també han augmentat de manera important en només un any: han passat d’un a quatre. Ara bé, cal puntualitzar que la dada donada per la Guàrdia Urbana no assenyala els responsables dels sinistres.

Tampoc s’indiquen les responsabilitats de l’accident, una dada important si es té en compte que els vianants també poden ser els causants dels sinistres. I és que és força habitual veure com algunes persones que circulen a peu fan cas omís dels semàfors o creuen sense mirar. Imprudències que poden costar vides.

812 accidents en un any

Pel que fa a les xifres globals, els accidents de bicicleta a Barcelona han crescut un 55,2% en només cinc anys. El 2011, es van registrar 523 sinistres amb ciclistes implicats, xifra que ha augmentat fins a arribar a 812 el 2016. Entre 2015 i 2016, l’augment ha estat espectacular: l’increment d’accidents de bicicleta ha estat del 19,2%, una de les pitjors dades interanuals des que hi ha registres.

De la mateixa manera que els atropellaments mortals, la Guàrdia Urbana no distingeix si la responsabilitat dels sinistres recau sobre els ciclistes, un altre vehicle o fins i tot un vianant. Tot i això, les associacions de ciclistes consideren que no es pot parlar d’alta sinistralitat, tal com apunta la Síndica. Consideren que 523 sinistres en relació a 160.000 desplaçaments en bicicleta -dada proporcionada per l’Ajuntament- dóna una ràtio ínfima d’accidentalitat: 3 accidents de cada 1.000 desplaçaments.

Criminalitzar la bicicleta

L’associació Amics de la Bici, una de les principals defensores d’aquest sistema de transport a la capital catalana, està absolutament en contra de l’informe de la Síndica, perquè “assenyala la bicicleta i s’oblida dels comportament incívics dels vehicles de motor”. Per a aquesta organització, Vilà ha extret unes conclusions i presentat tota una sèrie de mesures “pròpies d’un ciutadà desinformat en una conversa de bar” i d’una persona “que no li agraden les bicicletes”. Des d’aquesta associació, veuen una clara voluntat de “criminalitzar tot el que no sigui agafar el cotxe”.

Així ho ha explicat a El Nacional un dels membres de l’associació, Albert García, que considera que les principals propostes presentades per la síndica, l’assegurança obligatòria i la taxa a les bicicletes, "s’allunyen de les polítiques de discriminació positiva" realitzades per la majoria de països europeus, com Alemanya o els Països Baixos.

Els ciclistes, contra l'informe: "És propi d'un ciutadà desinformat en un conversa de bar"

Aquest diari també s’ha posat en contacte amb la portaveu de l’Associació Bicitours de Barcelona, Ester Boada, que en la mateixa línia que García, recrimina a la Síndica que pretengui implementar mesures “per a desincentivar la bicicleta”. Aquesta organització agrupa empreses dedicades al lloguer i a l'organització de rutes en bicicleta i, per tant, és un destacat grup de pressió del sector a la capital catalana.

Des de la Sindicatura de Barcelona defensen el sentit de les accions proposades. La Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, ha assegurat a El Nacional que, “en cap moment”, el seu informe ha pretès assenyalar el col·lectiu ciclista, sinó que la seva intenció ha estat proposar actuacions en vista als usuaris que tenen un comportament incívic. Sosté que les xifres de sinistralitat de 2016, que qualifica de “preocupants”, justifiquen l'informe.

L’assegurança obligatòria, sense sentit

D’entre les mesures proposades per la Síndica, dues han molestat especialment als col·lectius de ciclistes: l’exigència d’una assegurança obligatòria i la restricció dels carrils bici de doble sentit.

Els defensors de la bicicleta representats a Amics de la Bici consideren que és “absurd” exigir una assegurança obligatòria als ciclistes perquè, segons apunten, quasi bé tots els usuaris de bicicleta ja estan assegurats des del punt de vista de la responsabilitat civil. “Des dels usuaris de Bicing, passant pels federats, o fins i tot els que tenen una assegurança de llar o una hipoteca... tots ja estem protegits”, comenta Albert García.

Amics de la Bici, sobre l'assegurança: “Des dels usuaris de Bicing fins els que tenen una hipoteca... tots ja estem protegits”

Des de l’Associació Bicitours de Barcelona refusen l’assegurança obligatòria per a bicicletes per un motiu de pes. D’una banda, tal com apunta la seva portaveu, “no té cap sentit”. La Síndica no hauria d’exigir l’assegurança als ciclistes perquè aquests haurien de ser considerats com els vianants. “Si volen una assegurança pels ciclistes, que s’exigeixi una per a totes les persones, a títol individual”. Boada fa referència al model implementat als Països Baixos, on totes les persones majors d’edat han de tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil.

Un ciclista s'aproxima a dos vianants que creuen en un pas de zebra a Girona-Consell de Cent / Sergi Alcàzar

Ampliar o limitar els carrils?

Una altra de les propostes polèmiques de la Síndica ha estat la restricció dels carrils bici de doble sentit, davant la confusió de molts vianants que es troben que han de mirar a esquerra i dreta abans de creuar, en carrers d’un únic sentit.

El que la Síndica no ha tingut en compte, segons els col·lectius detractors de l’informe, és que si els vianants no creuessin quan el seu semàfor està en vermell, no existiria la necessitat de mirar a ambdues bandes. La raó? Els semàfors de les bicicletes van sincronitzats amb les dels cotxes. Respecte aquest discurs, la Síndica té alguna cosa a dir: "De la mateixa manera que hi ha vianants que creuen en vermell, també hi ha ciclistes que ho fan" i, en aquest escenari, cal protegir especialment els interessos dels més susceptibles a fer-se mal. "El vianant és la persona més feble i s'ha de protegir", comenta Vilà.

Vilà: "De la mateixa manera que hi ha vianants que creuen en vermell, també hi ha ciclistes que ho fan"

En comptes de propostes restrictives, des d’Amics de la Bici es proposa una normativa simplificada que permeti la convivència de vehicles de motor, vianants i bicicletes. Pel que fa a les actuacions clau, demanen que hi hagi carrils bici en ambdós sentits de la marxa a l’Eixample i en els carrers limitats a 50 quilòmetres per hora.

Les peticions a Colau

Amb tot, col·lectius i Síndica demanen que Colau emprengui mesures immediatament. La principal reclamació que fan des del col·lectiu Amics de la Bici és combatre la mala senyalització dels carrils bici, una petició que -en aquest cas- també recull la Síndica de Greuges.

Els defensors de la bicicleta reclamen a l’executiu liderat per Ada Colau que solucioni l’ambigüitat d’alguns semàfors grocs que s’han col·locat en les vies reservades per bicicletes. El problema és que les senyals lluminoses no indiquen si els ciclistes poden creuar la intersecció o només girar a la dreta. “És molt perillós. Podria provocar accidents”, lamenta García. Per la seva banda, la Síndica demana que s'iniciï de seguida una reeducació dels ciutadans en matèria de seguretat viària perquè "tots, vianants i ciclistes, respectin les normes".