Tots tenim grupets o cercles d'amics amb els qual tenim un nexe vinculant, ja sigui feina, estudis, coneguts comuns, activitats d'oci, projectes personals, etc. Normalment els mantenim separats en compartiments estancs i les barreges són més aviat fortuïtes i eventuals. Fins aquí més o menys tots d'acord. Doncs un dia, parlant amb una amiga sobre la llastimosa competitivitat i rivalitat que a vegades –no sempre– impregnen les relacions entre dones, se'm va acudir aixecar fronteres. Vaig pensar que es podria trobar un espai de complicitat on es poguessin conèixer totes aquelles dones de la meva vida que han demostrat que no només s'allunyen del conflicte i la toxicitat, sinó que són connectores, generoses i solidàries, especialment amb altres dones. I el resultat, per sort meva i de totes, va ser un èxit.

La prova és que més enllà d'un grup de WhatsApp, d'aquell sopar n'han sorgit noves connexions, clubs de lectura, més sopars, sortides d'oci, més dones i, sobretot, l'experiència que demostra que la unitat entre dones pot ser veritablement poderosa. Sense saber-ho, aquell dia que ens vam asseure totes al voltant d'una taula, havíem plantat la llavor de la sororitat.

Dones connectores, generoses i solidàries que s'allunyen del conflicte i la toxicitat

De totes les definicions, il·lustracions, tuits, i GIFS que corren per la xarxa, una de les més completes és la que exposa l'antropòloga mexicana Marcela Lagarde, catedràtica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. La sororitat és per a ella una experiència de dones que condueix a la cerca de relacions positives i a l'aliança existencial i política, cos a cos, subjectivitat a subjectivitat, amb altres dones.

L'objectiu és donar-se suport per aconseguir l'empoderament vital. Es tracta de sumar i crear vincles. De pactar i acordar mitjançant interessos comuns, i no mitjançant allò que ens separa. Això és en resum la sororitat, una paraula que prové del llatí soror, que en francès en diuen sororité i, en anglès, sisterhood. Però en tots els casos és un terme que, segons Lagarde, propicia la confiança, el reconeixement recíproc de l'autoritat i el suport entre dones.

La demostració de camaraderia femenina no és, però, una projecció utòpica. La unió entre dones existeix i s'estén amb diferents fórmules arreu del món. Jimena Valdés, consultora de gènere per al govern del districte federal de Mèxic, assenyala que "per crear vincles entre dones, el primer pas és reconèixer que existeixen moltes maneres de ser dona, i és justament aquesta diferència el que aporta valor a les xarxes de sorores".

La demostració de camaraderia femenina no és, però, una projecció utòpica

No obstant, afegeix Valdés, "aquestes formes de cooperació encara són poc reconegudes i poc valorades, en part perquè es fan en l'àmbit de la intimitat –i més concretament en les tasques de cura, que encara estan naturalitzades com una funció menor i principalment femenina–".

En termes pràctics

I com es traspassa la teoria i s'aplica al dia a dia? Doncs depenent del context sociocultural i geogràfic en què ens trobem sorgiran unes necessitats o unes altres. La sororitat es pot transformar en xarxes de suport a la criança, ajuda en la formació, emprenedoria, impuls de projectes culturals, i un llarg etcètera.

Així és que, des de Noruega tenim l'exemple de l'associació Nabo Oslo, fundada per dones amb l'objectiu d'ajudar altres dones, concretament mares estrangeres: "La vam crear perquè vam observar a través de diferents estudis que aquestes dones estan excloses dels programes d'ensenyament de la llengua pensats per a la inclusió d'estrangers. Creiem que si els falta coneixement de l'idioma, s'acaben aïllant, i malauradament, això les converteix en un grup molt vulnerable a la l'exclusió social", explica la Ane Storhaug, consellera delegada de l'entitat.

Tanmateix, puntualitza, "la societat noruega no pensa en les seves dones com un grup més desvalgut que els homes, ni que la nostra naturalesa ens condiciona com a dèbils i per tant hem d'unir-nos per ser més fortes". Storhaug explica que no senten que hagin de lluitar en contra d'injustícies de gènere, sinó que treballen junts per aconseguir un major desenvolupament del seu país.

"Tot i que la igualtat de gènere és encara un debat en curs, les dones no es veuen a si mateixes amb major o menor capacitat que els homes. Tots dos contribueixen igualment a les nostres famílies, i tots dos tenim la mateixa responsabilitat en la criança i l'educació dels nostres fills. Com a resultat, tant homes com dones tenim la mateixa voluntat d'ajudar aquells que pateixen mancances, sense que el nostre gènere i el dels qui ajudem ens determini", diu.

El camí per recórrer

Si acostem la mirada a Barcelona, ens trobem amb el cas de la fundació Surt, que treballa des de l'any 1993 amb dones i per a dones com a projecte compromès amb els valors d'equitat de gènere, inclusió, solidaritat i transformació social. "La fortalesa femenina resideix en la capacitat de cooperar. La imatge de la dona rival d'altres dones és interessada", apunta Fina Rubio, presidenta de Surt, des d'on es treballa en l'atenció i la prevenció de la violència masclista, emprenedoria, recerca i processos d'integració comunitària.

La fortalesa femenina resideix en la capacitat de cooperar

Tot i que les grans desigualtats de gènere encara no s'han eradicat, es lamenta, "el treball col·lectiu és la millor garantia de canvis. Això ho pensava quan tenia 20 anys i encara hi crec". Segons el seu parer, per poder avançar es requereixen xarxes de suport transversals, puntuals o temàtiques, i no només vincles creats per donar suport als grups més vulnerables.

El camí per recórrer encara és llarg, sobretot depenent del racó de món on ens trobem. Però sempre hi ha hagut dones al nostre costat que ens han ajudat en algun moment o altre de la vida: mares que ens han sostingut amb alè i fermesa, o desconegudes que amb petites gestes s'han convertit en còmplices del nostre dia a dia. D'això precisament tracta la sororitat, i Lagarde es referia justament a això, quan parlava de les amigues i companyes que n’acompanyen altres, de les dones que ens han curat i ens han cuidat. "Les dones que ens han ensenyat món, amb íntima proximitat per sobre dels tabús i les normes socials (...) Què en seria, de les dones, sense l'amor de les dones?".

tipos
Tipografies Com ens afecta la tipografia en la lectura? Dàlia Rajmil Bonet
time 1739629 1920
En voga Així és viure a contrarellotge Dàlia Rajmil Bonet