Estarem d'acord que partir peres amb algú avui dia ja no és el mateix que fer-ho fa 10 anys. Deixar o ser deixat en temps de Facebook implica també haver de negociar la relació digital que tindrem d'ara en endavant amb l'altra persona. Haurem d'arribar a petits acords que facin més còmoda i suportable la realitat 2.0.

Tant se val si som nadius o immigrants digital. En major o menor mesura, tots tenim una identitat digital que no només serveix per buscar feina, compartir links interessants o penjar fotos de gatets. Les xarxes socials també formen part de les relacions humanes i del show off del nostre dia a dia. 

Per tant, és ineludible pensar en el paper dels mitjans socials en l'elaboració del dol, ja sigui per una separació o, en el pitjor dels casos, per la mort d'una persona propera.

Tallar vincles

"El dol és un procés d'acceptació de la pèrdua que té vàries etapes, fins que la persona acaba reconstruint la seva identitat personal; és a dir, qui és ell després de la pèrdua" explica Paula Folch, psicòloga i coach, experta en desenvolupament personal i lideratge del Col·legi de Psicologia de Catalunya. "Entre les fases que passarem, una de rellevant és la d'enyorança i cerca de la figura perduda. Aquí és quan afloren emocions com la ràbia, la tristesa i la culpabilitat i quan les xarxes socials poden fer més mal, si no tenim un cert grau d'autocontrol", assenyala l'experta.

És per aquesta raó que Folch recomana "tallar el vincle en les primeres fases després d'una separació, ja que ajuda a acceptar que la relació s'ha acabat i que cal redefinir-nos i refer la pròpia vida (obrir-nos a noves relacions, canviar hàbits, reprendre activitats i antigues amistats, fer-ne de noves, etc.)"

Les xarxes podrien dificultar l'acceptació de la pèrdua i provocar, fins i tot, que el dol es converteixi en crònic o patològic. Les raons són múltiples i a les que ja hem vist caldria sumar-hi algunes més: "se segueix donant peixet a les expectatives i il·lusions, tant presents com futures, i no fem front a la realitat de la ruptura. D'altra banda, s'activen més les emocions de ràbia —per la injustícia de la pèrdua— de culpa i de tristesa —per no poder recuperar-la malgrat voler-ho— i si no es gestionen, s'enquisten", observa Folch.

Les xarxes podrien dificultar l'acceptació de la pèrdua i provocar, fins i tot, que el dol es converteixi en crònic o patològic

Aleshores, quin és el camí per recuperar la identitat després d'una ruptura? Segons la psicòloga, la resposta passa per conèixer-se un mateix i tenir eines emocionals i cognitives de resiliència. Cal observar com s'alimenta la melancolia veient fotografies de la ex parella, records, voler saber de la seva vida, etc. i com això limita al dia a dia a la projecció de futur i, el més important, a la reconstrucció d'un mateix.

Deixar anar

En cas que mori algú proper, és sa continuar escrivint sobre aquesta persona, penjant-ne fotos, convertir el seu mur de Facebook en una espècie d'obituari digital? Depèn. Segons Chelo Bosch, psicòloga sanitària, co-fundadora de la Unitat de Dol del Cap Muralles de Tarragona, "en el procés de dol per mort, tot el que ajudi una persona a assimilar la pèrdua i poder expressar el que sent en un ambient de confiança, o en un dietari personal, pot ajudar-lo a resituar el que li està passant. Es tracta d'un treball personal, en definitiva".

Tan sols el temps dirà si la socialització i exposició dels sentiments a través de les xarxes haurà aportat alguna cosa positiva

La qüestió que planeja és si la virtualitat, en un cas de pèrdua com la mort, pot substituir les relacions personals, o si almenys pot reforçar-les. Tal vegada sí, si parlem de persones amb un entorn social precari, però "no hi ha res com la comunicació no verbal, com les abraçades, que són autèntiques i efectives. Per tant, poden ser un complement, mai un substitut", anota Bosch.

Tan sols el temps dirà si la socialització i exposició dels sentiments, que passa per simplificar-los i desprivatitzar-los a través de les xarxes, haurà aportat alguna cosa positiva. Tan sols observant la propera generació sabrem si els espais digitals hauran ajudat a qüestionar la concepció tradicional del dol per a una millor acceptació i gestió de les emocions. Mentrestant, la proposta és seguir per la via de la prudència i ser curosos amb tot allò que compartim. Cal saber-ho tot? Cal explicar-ho tot? Fem-nos aquestes preguntes, i després seguim el nostre camí.

Imatge de portada: fotograma de Trois couleurs: Bleu, de Krzysztof Kieslowski

timid
Psicologia Què s'amaga darrere la timidesa? Dàlia Rajmil Bonet
tipos
Tipografies Com ens afecta la tipografia en la lectura? Dàlia Rajmil Bonet