Viatjar és desplaçar-se d'un lloc a l'altre? És marcar amb una ratlla els destins on hem estat? Què cerquem quan sortim a l'aventura? Són qüestions que ens podríem plantejar mentre rumiem què ens hi cap a la maleta i decidim a què haurem de renunciar. O quin llibre ens emportarem a la propera aventura. De ben segur que ens haurem trobat amb la disjuntiva d'escollir entre una lectura que ens ajudi a evadir-nos o un llibre que ens permeti entendre millor el país que anem a visitar. I quantes vegades un llibre ens haurà remès a un paisatge al que vam estar un temps enrere. Precisament sobre aquesta sensació parlava Ryszard Kapuscinski a Viatges amb Heròdot (Empúries): "Amb cada llibre que llegeixo faig un viatge nou a l'Índia, recordo els llocs on vaig ser o descobreixo capes més profundes, facetes noves i sentits inesperats de les coses que estava convençut de conèixer bé. Aquests viatges imaginaris tenen moltes més dimensions que el que vaig fer en realitat. I, alhora, m'adono que els viatges reals es poden prolongar, repetir i multiplicar a través de la lectura de llibres, l'estudi de mapes i la contemplació d'imatges i fotografies".

La inspiració per viatjar

Els viatges són l'anhel de nous trajectes, i partint d'aquí és senzill imaginar-nos a Ryszard Kapuscinski homenatjant a Heròdot, que es converteix en el seu company de viatge inseparable quan la redacció del diari l'envia a l'Índia. O imaginar-nos a Cristòfol Colom amb el llegat de Marco Polo entre les mans abans de partir a la descoberta de les amèriques. O pensar en l'Arxiduc d'Àustria, entre mitjans i finals del segle XIX, retratant l'arquitectura, l'economia i la vida quotidiana de les Illes Balears, fascinat alhora per l'obra i el pensament de Ramon Llull.

On queda, avui en dia, la necessitat de llegir en relació al viatge?

Tant és així que podem afirmar que, en major o menor mesura, la literatura ha inspirat el viatge de nous descobridors. Els llibres hauran ajudat a què grans cronistes de viatges aconseguissin les seves fites. Però i avui dia, on queda tota aquesta necessitat de llegir en relació al viatge? Valorem el coneixement més enllà de la pròpia experiència del check in? Si fem un viatge en bici creuant els Pirineus, per exemple, veritablement haurem entès què s'hi amaga darrera de les muntanyes? Quina és la seva història? Qui hi viu avui dia i qui hi vivia fa tres segles? En què es basa la seva tradició gastronòmica? Probablement no tindrem resposta a totes aquestes preguntes, malgrat sí que haurem après de les seves carreteres, del clima i del paisatge. Serà una visió certa, però esbiaixada de la realitat. Aquest és tal vegada el sentit de la literatura de viatges, aportar pistes que ens ajudin a entendre el món.  

La bona literatura

Pep Bernades, fundador de la llibreria de viatges Altaïr, ho resumeix de la següent manera: "El que s'ha democratitzat és el soroll, però no la informació". Segons ell, "cal mirar el món més enllà dels estímuls consumistes i els clixés comercials, cal deixar de banda els relats narcisistes de la realitat".

La bona literatura de viatges seria, doncs, "aquella que cedeix el protagonisme a la gent i al territori, aquella en què l'autor es planteja, humilment, què voldrà saber el lector, què haurà de preguntar per a respondre les preguntes de qui el llegeix, i quin context oferirà per fer comprensible tot allò que està explicant". I això, assenyala Bernades, es pot aconseguir a través d'una novel·la o d'un assaig, tan se val. "L'únic que importa és que ens permeti reflexionar, perquè la història única és una salvatjada. Hem d'entendre que no tenim tota la raó, ni som amos de tota la veritat, ans al contrari, val la pena aprendre a tenir una doble mirada sobre el món".

Nous contextos

Però on hagués arribat l'aventura Marco Polo si hagués tingut accés a les xarxes socials? O si Martha Gellhorn, acompanyada d'Ernest Hemingway, hagués enviat les seves cròniques fent servir l'Internet d'un smartphone? Això no ho sabem, però parlant amb Xavier Aldekoa, periodista, corresponsal a l'Àfrica i autor de Fills del Nil (Ara Llibres) podem entendre quin és el rol del nou escriptor del gènere: "jo procuro donar protagonisme a la gent que em trobo. I això és el que pot tenir sentit més enllà d'Internet, que és com un calaix on hi cap de tot".

El que ha canviat, assegura Aldekoa, és que "el llibre abans era un substitut del viatge i ara és un company"

El futur de la literatura de viatges passa, segons Aldekoa, per la honestedat del relat, ja que "amb les noves tecnologies l'autor no pot enganyar, és molt més senzill comprovar si el que està explicant és cert". De fet, el que ha canviat respecte al passat, assegura Aldekoa, és que "el llibre abans era un substitut del viatge i ara és un company. Llegir forma part dels preparatius, del somni, i el que et pot fer decidir si viatjaràs o no".

En definitiva, es transforma el context, però sempre caldrà entendre'l, i en això és el que ens poden ajudar les pàgines d'un llibre. Fa uns anys, mentre estava immersa en un viatge que em portaria a fer la volta món, vaig concloure que viatjar és improvisar i canviar de rumb. És gaudir de la llibertat d'avançar quan vols fugir i recular quan t'ha quedat quelcom pendent per aprendre. Viatjar és preparar-se la travessia, però també és oblidar-te dels mapes i esborrar les idees preconcebudes per construir-ne de pròpies. És escoltar i entendre desconeguts sense parlar el mateix idioma. I, per suposat, com diu Bernades, "viatjar és una gran oportunitat per deixar de jutjar i començar a fer-se preguntes".