La majoria de nosaltres fa uns dies, o fins i tot fa setmanes, que hem tornat a la rutina i a les corredisses amunt i avall. Però no és fins aquesta setmana, quan comencen les escoles, que cal acotar el cap i assumir, de debò, la idea que tot ha tornat a la normalitat. Acomiadem-nos amb resignació de les vacances, amb les seves tardes relaxant-nos a l'hamaca, les passejades per la muntanya sense rellotge o aquelles sobretaules eternes que acabaven en copes al xiringuito de la platja.

Mentre hem estat desconnectats, hi ha qui ha preferit ni pensar en l'oficina i hi ha qui haurà aprofitat el temps de lleure per anar-se mentalitzant de la tornada a la feina. Però tots, hi pensem o no, ens hem trobat ja amb una realitat que a vegades no és la que esperàvem –sigui millor o sigui pitjor–. Ara la qüestió és: com podem fer-hi front sense caure en el pou de tristesa més profund?

"La síndrome postvacacional no existeix", afirma Elisabet Aulet, psicoterapeuta i formadora. Totes les expressions de malestar que s'associen a la tornada a la feina –ansietat, sentiment de frustració, dificultat per dormir, cansament o pensaments poc funcionals– es podrien considerar, segons l'especialista, com a naturals, tenint en compte que venim d'un període en el qual hem estat lliures de responsabilitats.  "Etiquetar aquesta situació de síndrome crec que ajuda poc, perquè algú es pot creure que és culpa seva i s'instal·la en la categoria de víctima, sense deixar-se espai per assumir i afrontar una situació que cal solucionar", afegeix.

Al cap i a la fi, el més saludable i funcional seria acceptar que quan s'acaben les vacances es pot sentir cert nivell de frustració, i també, que la motivació oscil·la cap amunt a poc a poc. El resultat d'intentar seguir aquesta “norma” segons la qual hem d'estar bé per obligació o hem de ser feliços per decret, pot acabar generant-nos més decepció. De fet, segons Aulet, el millor seria "receptar-nos una dosi d'incomoditat, al mateix temps que comencem a introduir els horaris i activitats que ens ajuden a descansar i dormir bé, a alimentar-nos adequadament i sentir-nos en forma".

 

Propòsits versus frustracions

La frustració és inherent, doncs, a la voràgine de la tornada a la rutina. Però això no vol dir que haguem d'encarar-la com si anéssim a l'escorxador. Podem mantenir el sa costum de fer-nos un llistat de metes i bones intencions per afrontar una nova etapa laboral. De fet, els propòsits "donen un sentit al nostre dia a dia, perquè ens ajuden a orientar la brúixola interna. El que ens frustra en realitat és estar pendent d'esperar i controlar quan es faran realitat els resultats d'aquests objectius", anota Aulet. El que hauríem de fer, segons el seu parer, és definir propòsits diaris per anar-nos-hi acostant i definir una data realista per culminar-los.

Aprendre a gestionar els fracassos, o senzillament acceptar que les coses no surtin com a nosaltres ens agradaria, mereix un capítol a part. Però cal interioritzar aquella frase tan recurrent de "saber perdre" i integrar que la frustració també forma part de la vida. "És senyal de maduresa acceptar que a vegades patim moments de malestar i fins i tot de crisis", explica l'especialista.

No obstant, això no vol dir que haguem de claudicar de tot allò que ens havíem plantejat mirant a l'horitzó de les vacances: "Hem de trobar la manera i el suport per parlar i, si cal, queixar-nos quan a la feina no ens sentim ben tractats o vivim una situació injusta. Hem de poder arribar a acords per sentir-nos millor i rendir més. De la mateixa manera que nosaltres mateixos també ens hem de posar límits i desconnectar, per molt que ens agradi la feina o per molta que en tinguem".

 

Passió per treballar

També passa que potser tenim molts dies seguits de vacances i passem molt més temps en família, o amb la parella o amb amics, i en aquests espais compartim molt més que en el dia a dia. Això pot ser meravellós perquè pot enfortir els vincles amb el nostre entorn, o pot destapar mancances en la relació de parella, pot ser que acabem esgotats dels fills, o ens cansem de conviure amb nosaltres mateixos. La realitat és que l'aturada de l'estiu posa de manifest buits personals o sentiments de malestar que queden soterrats en la muntanya d'activitats de la nostra jornada habitual. D'aquí ve que molts esperin amb candeletes aquest retorn a l'oficina, als horaris asfixiants i a les activitats diàries que formen part de la nostra rutina.

"Hi ha molts estudis científics que mostren evidències de com, a nivell bioquímic, necessitem aquesta estabilitat, aquesta rutina. Per exemple, neurotransmissors com la serotonina (substància relacionada amb l'estat d'ànim) es segreguen més adequadament si mantenim uns horaris i ritmes de son i vigília habituals (sense massa alteracions) i regulats per la llum i la temperatura exterior; entre altres factors", assegura Aulet.

Així, no només són els nens els que necessiten rutines que els aportin estabilitat emocional després d'un període on els ha anat genial saltar-se les normes i els horaris del curs escolar. Aquestes evidències també s'observen en persones adultes, que amb una rutina establerta se senten amb més energia i satisfetes amb elles mateixes. "Per aquesta raó, també és útil planificar per l'endemà un mínim de tres tasques a fer i no més de cinc. No cal que siguin les tasques típiques de la societat occidental, va més enllà del que ens han dit que hem de fer. Si visquéssim en una illa paradisíaca de la Polinèsia també ens aniria bé saber amb quines tres o quatre coses ens podem sentir útils l'endemà; parlem de factors de motivació i emocionals intrínsecs".

En definitiva, quan enyorem aquelles estones de dolce far niente del passat estiu, siguem optimistes. Tenim feina ­–això ja és molt–, els horaris ens aporten ordre i estabilitat i cada dia tenim l'oportunitat de superar els nostres reptes personals.