El dia 12 de setembre comença l'escola, que és, després de la família, la institució que més pàgines ha omplert. Us oferim deu llibres que l'expliquen o hi reflexionen.

1. Jane Eyre (1847), de Charlotte Brontë. Traducció de M. Dolors Ventós (Proa, 1996). Lowood, l'internat per a nenes orfes on envien Jane Eyre, passarà a la història com un centre de terror. I amb tot, Jane, que acabarà fent d'institutriu, trobarà al centre models molt diferents de professors, alguns dels quals l'ajudaran a evitar el destí desastrós que l'esperava. 

2.Stoner (1965), de John Williams. Traducció d'Albert Torrescasana (Edicions 62, 2012). La vida de William Stoner comença sent un exemple de superació: un fill de camperols miserables acaba exercint de professor universitari i veient realitzada la seva vocació d'home de lletres. Però la vida universitaria el situa en problemes nous. 

3. La vella escola (2003), de Tobias Wolf. Traducció d'Ernest Riera. (La Magrana, 2005). Ubicada en una escola americana per a nois que té com a punt fort la literatura, aquesta gran novel·la de Tobias Wolff planteja els avantatges i els perills de la competitivitat, d'elevar els autors cèlebres a la categoria de mites i del paper de la ficció en la formació dels esperits tendres.

4. La plenitud de la senyoreta Brodie (1961), de Muriel Spark. Traducció de Ferran Ràfols. (Labreu Edicions, 2016) Ubicada a l'Edimburg dels anys trenta, a l’escola femenina James Gillespie’s School, aquest llibre escuet, cruel i penetrant exposa l'impacte que pot tenir una mestra dirigista en la vida d'unes nenes a mig fer. 

5Bajo las ruedas (1906), de Hermann Hesse (Alianza, 1998), Hans Gibenrath és un estudiant brillant d'un poblet de la Selva Negra que es prepara sota gran pressió per al seu Landexamen. Finalment aconsegueix entrar al seminari de Tübingen però al cap d'uns mesos es trenca. Amb aquesta novel·la, publicada el 1906, Hesse qüestiona la capacitat d'un sistema educatiu molt rigorista per treure partit de les vocacions dels alumnes . 

6. Les tribulacions del jove Törless (1906), de Robert Musil. Traducció de Jordi Llovet (Proa, 2008). En una acadèmia militar austríaca de principis del segle XX, un noi sensible retrata les seves dificultats per adaptar-s'hi, la violència dels professors i l'abús que els companys exerceixen uns sobre els altres. L'escola, en aquest cas, serà un gran mirall de la societat (el drama del segle s'hi veu retratat en potència). 

7Què vols de mi, amor?, de Manuel Rivas. Traducció de Lluïsa Soaz. (Proa, 2001). Un dels relats d'aquest recull, La llengua de les papallones, cèlebre per la seva adaptació cinematogràfica, s'hi veu la repressió a que van veure's sotmesos els mestres republicans durant la guerra civil.

8. Tanguy (1957), de Michel del Castillo (Luis de Caralt, 1959). L'internat catòlic Asilo Durán on van tancar Tanguy (fill d'una activista republicana que va abandonar-lo) és un dels grans retrats d'aquestes institucions on s'hi tancaven els fills dels vençuts durant la post-guerra espanyola. El llibre, que va tenir un gran èxit a l'estranger, sobretot a França, va ser combatut per les autoritats franquistes a Espanya, que veien perillar la neteja d'imatge internacional que estaven fent.

9. Petita crònica d'un professor de secundària, de Toni Sala ( Edicions 62, 2001): Tres trimestres d'un professor de llengua i literatura catalanes a un institut majoritàriament castellanoparlant. De forma amena i ben escrita, Toni Sala posa a debat la reforma educativa (la ESO i els seus crèdits variables) i la importància de la llengua per articular bé el pensament. Una bona manera per mirar dins un institut català al segle XXI. 

10. L'escola contra el món, de Gregorio Luri (La Campana, 2008). Segons Gregorio Luri, els manuals de pedagogia (i la cultura en general) estan donant una imatge excessivament negativa de l'escola tradicional (que també tenia aspectes positius) i una imatge excessivament edulcorada de l'escola moderna i post-moderna (de les quals no volem veure els seus fracassos). Un assaig que posa en entredit el llenguatge emocional que avui empra la pedagogia i que vol resituar la devaluada figura del mestre.  

 

Imatge de Portada: fotograma de La plenitud de la senyoreta de Brodie, dirigida per Ronald Neame, per la qual Maggie Smith va guanyar l'Oscar a la millor actriu.