Tal dia com avui de 1669 moria a Amsterdam Rembrandt van Rijn. D'entre les 340 obres pintades pel mestre neerlandès del Segle d’Or (i autentificades per l’estudi finançat pel Govern holandès l'any 2014) en destaquem deu de suma rellevància i us expliquem la història que hi ha darrere:

Filòsof meditant

1. Filòsof meditant (1631)

Exhibida al Museu del Louvre, és una obra que no es troba entre les més famoses del pintor de Leiden perquè no es tracta de cap quadre fet per encàrrec, ni de cap escena bíblica, com solia ser recurrent. Aquí, trobem un estil més íntim, en petit format, que va pintar per decisió personal i que representa un reflex del pensament de Rembrandt, home culte i reflexiu que, fins i tot, va tenir contacte amb el filòsof Spinoza. Precisament, s’hi plasma un filòsof en una composició carregada de simbologies. L’escala de cargol serpenteja sense fi fent al·lusió a l’elevació del pensament, la connexió entre la terra i el cel, de manera que es va enfosquint a mesura que ens elevem a allò desconegut. El protagonista està absolutament abstret en la seva meditació assegut al costat de la finestra, a través de la qual entra la llum que aporta coneixement.

Lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp

2. Lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (1632)

El quadre mostra una lliçó d’anatomia impartida pel doctor Nicolaes Tulp, que dur barret i unes pinces a la mà dreta, i mostra als alumnes la dissecció d’un braç, els tendons i els músculs. El cos del mort pertany a un conegut criminal penjat aquell mateix dia per robatori. El quadre fou pintat per un Rembrandt de 26 anys i es tracta del primer retrat en grup que va elaborar. Fou un encàrrec del gremi de cirurgians, entre ells Tulp, un famós metge d’Amsterdam, que organitzaven una dissecció pública a l’any on podia assistir tothom qui volgués a canvi del pagament d’una entrada. Actualment es troba al Mauritshuis, a la Haia.

Tempesta en el mar de Galilea

3. La tempesta en el mar de Galilea (1633)

Es tracta de l’única peça marina del pintor i mostra un dels primers miracles de Jesús, consistent en calmar les aigües en una tempesta al mar Galilea. L’autor s’autoretrata en una de les quinze persones que ocupen el veler, concretament és qui subjecta la corda de l’asta i mira l’espectador. L’obra, que s’exhibia al Museu Isabella Stewart Gardner de Boston, fou robada el 18 de març de 1990, fet que es considera un dels majors robatoris d’obres d’art sense resoldre de la història. Els lladres es van fer passar per policies i van robar un total de dotze obres d’art. Hi ha una recompensa de deu milions de dòlars per a qui tingui dades fidedignes sobre la localització de les obres.

Dánae

4. Dánae (1636)

Tot i que la majoria d’encàrrecs tenien una temàtica religiosa, alguns burgesos també sol·licitaven escenes mitològiques en què es podien contemplar nus femenins com en el cas de Dánae. Filla d’Acrisi, rei d’Argos, fou tancada pel seu pare en una torre de bronze per evitar que tingués fills atès que l’oracle de Delfos havia predit que el fill de Danae mataria a Acrisi. Zeus s’enamorà de la bellesa de la jove i penetrà en la torre en forma de pluja d’or. Fruit de la relació, naixeria Perseu, qui mataria el seu avi seguint el pronòstic de l’oracle. Rembrant plasma, aquí, una bella jove nua que rep un potent raig de llum que anticipa l’entrada de Zeus a la cambra. Dánae es presenta bonica, amb harmonioses proporcions i reflexa l’ideal de bellesa de l’època. L’obra la trobareu a l’Ermitage de Sant Petesburg.

La rona de nit

5. La ronda de nit (1640-1642)

L’obra fou encarregada per la Corporació d’Arcabussers d’Amsterdam per decorar el Gran Saló, seu de la milícia, motiu pel qual Rembrandt usà unes dimensions monumentals. En el quadre apareix el capità Frans Banninck Cocq en el moment en què donà l’ordre de marxar a l’alferes Willem van Ruytenburch. Darrere, apareixen 18 integrants de la Companyia, que van pagar una mitjana de cent florins al pintor per aparèixer, als que cal sumar el dels dos oficials, que van pagar més a causa del lloc privilegiat que ocupen. En total, la suma ascendí a 1.600 florins. El pagament es va endarrerir perquè no va cumplir les expectatives dels membres de la milícia i l'obra va passar desapercebuda per la crítica en el seu dia. Ubicat al Rijksmuseum d'Amsterdam, es considera una part fonamental de la tradició holandesa de retrats col·lectius que sorgí durant l’Edat d’Or de l’art holandès.

Aristòtil contemplant el bust d'Homer

6. Aristòtil contemplant el bust d’Homer (1653)

És la primera obra d'un tríptic que comprèn Alexandre El Gran i Homer, en commemoració als més grans homes de la Grècia antiga. Aristòtil té la mà dreta sobre l'escultura representativa d'Homer, mentre que l'esquerra la posa sobre la cadena d'or de la que penja un retrat d'Alexandre el Gran, el seu alumne. Va ser executada per al noble sicilià Antonio Ruffo, que va pagar 500 florins per ella, un preu quatre vegades superior al d'un quadre italià similar. L'obra li va ser enviada a Mesina el 1654. Actualment, s’exposa al Metropolitan Musem of Art de Nova York.

Betsabé amb la carta de David

7. Betsabé amb la carta de David (1654)

El quadre, situat al Museu Louvre, està inspirat en un tema bíblic en què el rei David veu des del seu palau una dona rentant-se. S’informà de qui era la bella dama, i li escrigué una carta en què l’invitava a visitar-lo i tenir relacions amb ell. Coneixedor del matrimoni de Betsabé, va decidir enviar el seu marit al front, on va morir. Rembrandt elegí el moment en què la jove medita la seva decisió: obeir al rei o ser fidel al seu marit. Rembrandt va contraure matrimoni amb Saskia, quE va morir el 1642. Quatre anys més tard, va contractar una minyona, Hendrickje Stoffels, que es convertí en la seva amant i a qui va fer posar com Betsabé per a fer el quadre.

Els síndics dels drapers

8. Els síndics dels drapers (1662)

Exposat al Rijksmuseum d'Amsterdam, retrata a cinc Staalmeesters, membres de la confraria dels drapers d'Àmsterdam que controlaven la qualitat dels draps. Era un càrrec pel qual no cobraven, es reunien tres vegades a la setamana i eren nomenats pel període d'un any. El llibre sobre la taula probablement contingui la comptabilitat de la confraria. Rembrandt va elegir per a aquesta obra una perspectiva amb un punt de vista baix, de manera que es mira directament a la part inferior de la taula, sense que sigui clarament visible el llibre que estan utilitzant.

El retorn del fill pròdig

9. El retorn del fill pròdig (1663-1669)

La mà esquerra del pare que toca l'espatlla del fill és robusta i musculada. Els dits estan oberts i exerceixen una certa pressió. En canvi, la manera com la mà esquerra del pare toca el seu fill és suau, distingida i tendra.
Els dits es toquen l'un a l'altre i tenen un to d'elegància. Vol acaronar, amanyagar, i ofereix consol i confortació. És una mà de mare. Alguns comentaristes han suggerit que la mà esquerra, la masculina, és la mateixa mà de Rembrandt, mentre que la femenina, la mà dreta, s'assembla a la mà dreta de La núvia jueva, pintada en el mateix període. El Pare no és simplement un gran patriarca. És tant mare com pare. Toca el fill amb una mà masculina i amb una mà femenina. D'aquesta manera, sota l'aspecte d'un vell patriarca jueu, apareix el Déu maternal que acull a casa el seu fill i El retorn del fill pròdig esdevé el retorn dins el si de Déu, el retorn als veritables orígens de l'ésser.

La núvia jueva

10. La núvia jueva (1666)

A la pintura, Exposada al  Rijksmuseum d'Amsterdam, se li donà el nom actual a principis del segle XIX, quan un col·leccionista d'art d'Amsterdam va identificar el tema com el d'un pare jueu que atorga un collaret a la seva filla en el dia del seu casament. Aquesta interpretació ja no s'accepta i la identitat de la parella és incerta. Alguns suggeriments especulatius s'han estès al fill de Rembrandt, Titus, i la seva núvia, o al poeta d'Amsterdam Miguel de Barrios i la seva muller. També s'ha considerat la possibilitat que fossin parelles de l'Antic Testament, incloent-hi Abraham i Sarah, o Boaz i Ruth. La identificació més probable, tanmateix, és la d'Isaac i Rebeca, afirmació que queda recolzada per un dibuix de l'artista del mateix tema.