Al març vam fer un debat electoral a l'Ateneu Barcelonès entre els tres candidats a presidir la casa. Com que els altres dos presidenciables anaven justos de programa electoral, van dedicar-se a atacar Ordre i Aventura pels articles de Bernat Dedéu, que encapçalava la candidatura. No ho van fer heroicament, dient-li ets baix i impresentable i votar-te és una indignitat. Ho van fer amb la boca petita i moralitzant. Sabeu aquella vergonya aliena que t'agafa quan algú esprem els drames dels altres per passar el rasclet i encara semblar bona persona? Jo és el que més recordo d'aquell debat.

L'actual President Jordi Casassas va llegir un article que el Bernat havia escrit sobre el Conseller Santi Vila. "Un pobre noi, un pobre impostor. No fotia ni brot". I va venir a dir que això perjudicava el bon nom de la Institució i que si l'Ateneu ha de rebre ajudes de les administracions no podia tenir un president com ell.

Resulta que ahir, a la festa que va celebrar l'editorial Comanegra pels seus deu anys, creuàvem el pati de la fàbrica Lehmann amb el Bernat, quan de sobte ens va aturar el conseller Santi Vila. Va llançar-se a sobre el Bernat per saludar-lo vinclant-se, dedicant-li unes atencions que ni la Llucia Ramis ni jo sabíem on posar-nos. Era el Conseller de cultura en una trobada cultural, mig món se li atansava per desencallar l'efemèride i la subvenció de torn, però ell va fer literalment un saltiró per atansar-se al Bernat i saludar-lo amb grandíssim entusiasme.

No m'importa, la sinceritat o el càlcul amb què el Conseller saludés al Bernat. M'importa que es veiés amb la necessitat de ser-hi tan i tan cordial. Tucídides deia que l'home, de natural, menysprea a qui li fa la cort i admira a qui se li resisteix. Jo crec que això passava en èpoques heroiques, on l'honor era un valor i la gent estava disposada a enfrontar-se cos a cos per defensar-se. Crec que avui, en aquest país, el poder bàsicament respecta el que l'espanta.  

El Conseller sap que quan el Bernat parla de la gestió cultural catalana diu la veritat sense espantar-se. Això fa por i per això s'hi atansa. Per això i perquè sap que, com més autèntic és el poder, menys força bruta, crits i terror ha d'utilitzar per defensar-se.

Anna Punsoda
Apunta Qui protegeix els autors? Anna Punsoda Ricart
Anna Punsoda
Apunta Literatura entre anuncis Anna Punsoda Ricart
Anna Punsoda
Sector Editorial Qui paga els clàssics grecollatins? Anna Punsoda Ricart