Coincidint amb la Setmana de la Poesia, TV3 ha incorporat cites literàries a les ràfegues corporatives que llança entre anuncis. Entre enciams envasats i cotxes alemanys, ens disparen en pantalla els versos de Maria Mercè Marçal i els aforismes de Joan Fuster.

D'entrada no em sembla que la disposició d'ànim que pot tenir algú que passa els ulls sobre els anuncis de TV, menjant-se un bífidus assegut al sofà, sigui òptima per al recolliment —que és l’únic estat de l’esperit que ens permet donar a les emocions una forma més presentable. Després em sembla que les cites, quan les banalitzes repetint-les descontextualitzades fins a l'extrem, es fossilitzen i acaben per no dir res. La distància entre Tot està per fer i tot és possible i El frotar se va a acabar es va escurçant cada dia. 

Les cites sense context diuen més de nosaltres, que les escollim i les compartim, que del text en si, o de l’autor o l’època a què pertanyen. Aquestes cites de TV3 diuen que l'emissora vol un país lector, almenys en càpsules. Perquè sabem que l'únic programa que la TV pública dedica a la literatura és el Tria, del Canal 33, i que la periodista Anna Guitart només té 12 minuts setmanals per parlar-ne. El mínim que podria fer TV3 el curs vinent, ara que es cou la nova graella, és incorporar el Tria a la seva programació i ampliar-li el temps. Perquè la literatura no sigui mai un complement ni un anunci de nosaltres mateixos.