Teniu el mòbil a punt de rebentar de tants whatsapps? No podeu deixar de mirar el Twitter per saber què fan Puigdemont, Rajoy i tota la tropa? Us envien missatges de “fonts fidedignes”, seguiu comptes de Twitter que proclamen conxorxes polítiques que riu-te’n tu de Joc de Trons? I rebeu acudits? I memes? I gifs... i Prou! Prou! Prou!

Potser heu arribat a enyorar els dies feliços en què els telèfons intel·ligents (sic) no comandaven les nostres vides. Aleshores retorneu a aquell món sense internet, una arcàdia feliç que mai tornarà... (aquí heu de deixar escapar un sospir per donar més èmfasi a la frase).

Som al mig d’una guerra mediàtica i això vol dir diverses coses: primera, que tots els bàndols volen guanyar (ara se n’hi diu “imposar el relat”, que fa més fi i pots fer el merda a les tertúlies). Segona, que com que som al mig d’una guerra no sabem qui guanyarà i, en conseqüència, vivim plens d’incertesa. Tan maca que és llegir la Història quan saps com s’acaba! Però ara, el no-saber ens omple de desassossec. Patim. Ens angoixem. Perquè el bombardeig és constant.

En tot conflicte s’ha volgut influir en l’opinió de la societat fent servir els sistemes de comunicació més eficients

Us penseu que si no hi hagués aquests mitjans no hi hauria batalla? Insensats! En tot conflicte s’ha volgut influir en l’opinió i l’ànim de la societat fent servir els sistemes de comunicació més eficients. I si no us ho creieu, us proposo visitar l’exposició Imatges per creure, on s’explica com es feien servir els gravats en la disputa religiosa entre catòlics i protestants que va sacsejar Europa entre els segles XVI i XVIII.

En aquella època, el mitjà més ràpid per fer córrer la informació era la impremta. Martí Luter, pare del protestantisme, deia que imprimir era “un regal de Déu”. El seu moviment i la reacció catòlica –la Contrareforma- van aprofitar la potencialitat de l’invent tant per difondre les seves idees com per ridiculitzar les de l’adversari. De fet, a la història de la comunicació es considera que va ser la primera campanya de sàtira pictòrica.

No ens enganyem, si Luter i companyia haguessin tingut les eines actuals haurien fet memes de Sant Pare, i el Vaticà hauria fet comptes “trolls” per atacar els protestants a Twitter. La sort del nostre temps és que tenim moltes més fonts d’informació per contrastar el que ens arriba i, a més, sempre podem tancar el mòbil una estona per anar a veure una bona exposició. 

 

Imatge de portada: Martí Luter. Quadre de Lucas Cranach el Jove. Foto: Andrzej Otrębski.

patufetobertura2
Exposicions David Bowie is not Patufet Xavier Carmaniu