Ahir va celebrar-se el Dia Orwell 2017 amb un debat entre Manel Ollé i Antonio Monegal (ambdós professors de literatura a la UPF), organitzat pel CCCB amb la col·laboració del PEN català. Esperonats per l'agradable lectura que l'actriu Rosa Cadafalch va fer d'alguns fragments de L'acusació de Bandi, la primera obra nord-coreana escrita des de dins el règim de terror de Kim Jong-un, els professors van poder repensar la vigència d'un corpus orwellià que mai passa de moda, potser perquè l'esperit de la nostra època, on els totalitarismes creixen arreu, no para de remetre’ns a Orwell, especialment a la novel·la 1984 (però també a la Rebel·lió dels animals).

I és que la recent publicació de Bandi descriu una realitat ben crua, tan crua que només sembla tenir cabuda a les ficcions més distòpiques, com 1984. Aquestes distopies tan tètriques sorgeixen de potenciar els aspectes més foscos i sinistres de la realitat, com l’auge del feixisme i de l’autoritarisme comunista que el mateix Orwell va viure. Ara bé, tota ficció es veu completament superada quan aquesta es vol implantar a la realitat. El que només hauria de ser un relat de retorçada política-ficció sembla convertir-se en el model a imitar, desdibuixant així la frontera entre realitat i ficció: el malson d'Orwell s'ha realitzat en la Corea del Nord que Bandi ens dibuixa.

L''exercici de comparar ambdues obres no és, per tant, gens estèril, ja que les similituds entre la ficció distòpica d'Orwell i la distòpica realitat nordcoreana ficcionada per Bandi són esfereïdores. El destí ha volgut que, fins i tot, l’obra d’Orwell fos escrita l’any 1948, any que naixia la República popular democràtica de Corea de la dinastia Kim. Però més enllà de les coincidències entre els dos relats, aquesta jornada ha volgut posar de relleu el valor afegit que té la literatura per sobre del periodisme, almenys a l’hora d’interpelar-nos, de fer-nos despertar el neguit davant la possibilitat que les distopies es facin realitat.