Fa temps que parlo de la importància de qüestionar les meravelles d’Amazon. Fer-ho té un desgast que no m’imaginava. Una de les primeres vegades va ser a "El matí de Catalunya Ràdio". Mentre els altres tertulians insistien en les seves bondats, alguns tuitaires em van anar a buscar a les xarxes. Resulta que sota d’aquesta pedra, t'hi trobes més defensors que detractors. I no, no em refereixo al sector editorial. Aquest és un tema que transcendeix el nostre cercle.

Semblaria evident que els editors hauríem de defensar la necessitat de l’existència dels llibreters. Que els autors haurien de defensar que existeixin diferents editorials que competeixin per adquirir els drets de les seves obres. Que tots plegats hauríem de voler que es garantís la diversitat editorial. Perquè no és només cosa de les llibreries: lectors, editors i autors són qüestionats i menystinguts en el nou sistema.

Hi ha dos articles que expliquen en profunditat els perills d’Amazon de manera molt extensa. Un és de Guillermo Schavelzon al seu blog, l’altre de Jorge Carrión a Jotdown. Us els recomano tots dos. Però deixeu-me apuntar altres aspectes: com podem aconseguir que els lectors es qüestionin el lloc on compren?

I encara: creieu que Amazon es conformarà amb el món del llibre? És un monstre que s’ho menjarà tot perquè és com un forat negre. No crea res. Distribueix el que ja existeix, ho rendibilitza, en treu el màxim profit i, quan cal, crea un producte propi i destrueix el producte original. Amazon s’alia amb tu per distribuir els teus productes però quan els controla, marxa i fa el mateix però sense tu. No farà mai un producte superior, farà un producte que es vengui millor, i és així com volem parlar dels llibres o de qualsevol altra cosa?

Amazon distribueix el que ja existeix, en treu el màxim profit i, quan cal, crea un producte propi i destrueix el producte original

Estem en un punt on som nosaltres els qui decidirem quin poder tindrà Amazon sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre mercat editorial. Quan dic nosaltres parlo dels lectors, dels consumidors de llibres, però potser ja és massa tard. Per enllaçar els articles sobre Amazon, he fet una cerca a Google i sabeu què? Tot i l’èxit que van tenir aquells articles i que jo ja els havia visitat anteriorment, Google decideix que cap de les entrades aparegui ni a la primera ni a la segona pàgina, en canvi, m’ofereix moltes opcions per entrar a la pròpia Amazon. No és banal.

Lluís-A. Baulenas proclamava resignació a l’Ara en resposta a l’article de Schavelzon: «Molt bé, en el supòsit que això [l’article de Schavelzon] sigui cert, què hi podem fer? Amazon no posa una pistola al pit del client per obligar-lo a comprar a casa seva». Una pregunta lícita però conformista. Se m’acut que per començar hauríem d’exigir als nostres governs un política d’impostos igualitària, i una política de subvencions o beneficis fiscals equiparable a tot tipus d’empreses per poder ser competitius. Se m’acut que podríem exigir que les empreses amb més beneficis donessin millors condicions laborals als seus treballadors, perquè finalment, qui són sinó els treballadors els qui fan que l’empresa creixi? Se m‘acut que podríem explicar als usuaris que Amazon no és més barat que els altres encara que ho sembli perquè cap botiga, per gran que sigui, no pot escapar a la llei del preu fix que indica que no es pot fer més d’un 5% de descompte a un llibre per molt màrqueting que hi faci.

Se m’acut que per començar hauríem d’exigir als nostres governs un política d’impostos igualitària

L’administració hauria d’estar de part nostra i avançar-se al problema. Però l’administració no hi veu cap problema en aquest sistema perquè creu que més és millor. L’administració creu que la cultura és mercat i que el mercat és lliure. I Amazon produeix la sensació d’abundància quan en realitat només estem parlant de concentració. El mercat no ha crescut el 5% que Amazon representa, només ha passat que un 5% ha canviat de mans i ara és d’Amazon.

Fa uns dies Fe Fernández de la llibreria L’Espolsada, a Les Franqueses del Vallès, denunciava que hi havia qui anava a la seva llibreria, s’informava sobre els seus interessos gràcies al coneixement de la llibretera i després comprava a l’editorial directament o per Internet. Paula Jarrin de l’Al·lots s’hi sumava i confirmava el despropòsit. Sabeu què passa? Baulenas té part de raó, el mercat ja funciona així, algunes editorials fan venda directa i descomptes que no haurien de fer, algunes editorials ja imposen les figures que s’han de vendre per Sant Jordi i les llistes dels més venuts a cop d’acció comercial. Però que existeixin aquestes males praxis no vol dir que ens haguem de conformar, doblegar-nos i sumar-n’hi una de nova. En tot cas, hem de treballar plegats per corregir-les.

 Algunes editorials fan venda directa i descomptes que no haurien de fer, altres imposen les llistes dels més venuts a cop d’acció comercial

El client decideix on compra i per què hi compra. I caldrà parar atenció. Si no volem després lamentar-nos de la desaparició de comerços de tota la vida o de la transformació de barris i pobles sota el pes del turisme o de la globalització, hauríem d’entendre que el consum propi forma part d’un tot que suma i dona forma al món on vivim. És senzill: voleu llibreries? Compreu-hi.

També se m’acut que no ens aniria malament deixar d’obviar que moltes de les coses que apunten Schavelzon o Carrión als seus articles, com ells mateixos expliquen, ja s’han donat. Als Estats Units, Amazon va regular la seva pròpia pàgina web per millorar les condicions amb editorials i agències. Margaret Atwood es va queixar que els seus llibres no s’hi podien trobar mentre durava aquella negociació. Amazon ja havia crescut prou per poder plantar cara als creadors, editors i gestors de continguts i obtenir així més benefici. A Anglaterra, amb la liberalització del preu fix es va destruir tot un ecosistema llibreter que havia donat espai a autors i editorials diversos, minoritaris de vegades, però enriquidors d’un patrimoni i d’un imaginari cultural més divers. A Alemanya, editors i llibreters s’han mobilitzat per crear un sistema propi que sigui la competència directa d’Amazon.

Quan parlem d’Amazon, estem parlant d’obtenir més benefici, no de millorar res. Com a consumidor, tenir a l’abast un llibre un o dos dies abans que a través de la competència de la multinacional no em sembla prou millora per decidir enriquir un oligopoli. En contrast tenim el benefici social del comerç de proximitat i l’enriquiment cultural de l’activitat d’una llibreria. Amazon no és una llibreria, és una distribuïdora, i als impulsors del #llibrèfils els diria que la presència de llibres també fa lectors i que cal protegir les llibreries.

 L’edició de llibres és una forma de resistència contra la uniformitat i el pensament únic, contra la censura

És inevitable. En un món on Amazon s’imposi, les editorials decidiran què publiquen o no en base a la seva demanda. No només les llibreries estan amenaçades, també els editors i els escriptors i, sobretot, la llibertat d’elecció dels lectors. I això, precisament en un moment en què sembla que les campanyes de foment de la lectura creixen com a bolets. Fa l’efecte que s’obliden que no hi ha millor creador de lectors que la presència dels llibres i que algú ha de fer i donar visibilitat a llibres per a tots els gustos i interessos, també els que sembla que estan fora del mercat. L’edició de llibres és una forma de resistència contra la uniformitat i el pensament únic, contra la censura. La presència dels llibres i dels seus llibreters és fonamental per despertar la curiositat de navegar per les lleixes i descobrir les meravelles de la literatura.

A la pel·lícula «Network» (1976) ja ho diuen, el món no el dirigeixen o el canvien els països o les ideologies, els canvis al món estan sotmesos al sistema econòmic internacional, que és el que dirigeix les nostres polítiques. Però aquest sistema també es basa en el nostre consum, no ho oblidem.

PlanetaED
Sector editorial Ediciones B i les elits del país Bernat Ruiz Domènech
Trump visita Denver 2017 (US Department of Defense)
MÈDIA CIRCUS El millor quiosquer d'Amèrica: Donald Trump Antoni Maria Piqué