Ho resumia molt bé fa un moment l'escriptora Tina Vallès en el seu compte de Twitter: la primera passejada de la gent del sector per la Setmana del Llibre en Català sol consistir a arribar al final del recorregut havent deixat enrere un bon nombre de converses escapçades. I de converses represes, hi afegeixo jo, que, havent-hi fet la meva primera incursió dissabte al matí, en arribar a la parada que la llibreria Al·lots comparteix amb l'editorial Comanegra, no vam tenir ni temps de saludar-nos amb la llibretera Paula Jarrín que ja tornàvem a parlar de campanyes de promoció de la lectura cícliques, d'aquelles que es fan cada any, vull dir, i de com moltes semblen dissenyades per aconseguir una bona foto més que per obtenir resultats tangibles en l'augment del nombre de lectors.

La foto rotunda que suposava la visita de Paul Auster com a convidat a la Setmana era el que tenia jo al cap quan dilluns passat escrivia aquí mateix un article en què qüestionava el relatiu encert que suposava que una fira d'aquestes característiques presentés com a cap de cartell un escriptor estrella que tant podia haver estat programat per Sant Jordi com per la fira del llibre de Madrid o per qualsevol altra cosa. Auster implica fotot, un fotot, però, que si no ve acompanyat per una campanya de comunicació potentíssima que deixi clar quin és a cada ocasió el context d'Auster, es queda només en una altra foto d'Auster, i el Google en va ple.

Vaig trobar-me amb Joan Sala (president de la Setmana) i amb Neus Chordà (que s'encarrega de la comunicació) just al final d'aquella primera visita meva de dissabte. Amb ells vam reprendre també la conversa que aquell article havia iniciat. Ells defensen que comptar amb un nom potent de la literatura internacional al programa d'activitats que aquests dies es fan al recinte de la fira suposa també la internacionalització de la mateixa Setmana. Hi estic d'acord igual que ells també estan d'acord, ho sé, que qui està fent una senyora feinada en la projecció transnacional de la literatura catalana és Izaskun Arretxe amb el seu equip de l'Institut Ramon Llull.

La nota explicativa del que l'IRL ha anomenat "Missió d'editors" –que no és pas altra cosa que la visita d'editors i agents literaris estrangers a Catalunya que l'Institut organitza anualment i que aquest any han organitzat en col·laboració amb la Setmana–, me la va fer arribar via mail la mateixa Izaskun. Són tres pàgines que valen més per allò que denoten que pel que expliquen (que Déu n'hi do també). Un total de setze participants internacionals participaran en tres-centes cinquanta reunions de treball amb quaranta agències i editorials catalanes allà mateix, a l'edifici del COAC. S'hi negociaran drets de traducció del català al rus, al danès, al portuguès, al polonès, a l'alemany, entre altres idiomes, i s'hi posarà en contacte escriptors d'aquí amb agents literaris de fora. Això és el que passarà aquesta setmana –des d'avui mateix fins al dia 15– en aquest lloc concret. El que denota el dossier, deia, són anys de feina continuada, de converses que van quedar escapçades a la fira de Bolonya, per exemple, o a molts altres llocs, i que ara seran represes a la Setmana del Llibre en Català.

La diferència entre un mercat i una fira és que, si bé l'objectiu del primer és vendre el producte acabat, el de la segona és també facilitar la trobada dels agents que fabricaran el producte nou. Una mostra que la voluntat de la Setmana del Llibre en Català és ser tant mercat com fira és aquesta col·laboració que ara comença amb l'Institut Ramon Llull.
Ha costat molt tenir una fira del llibre català. I ara, per fi, això comença a assemblar-se a una fira d'un país normal.