Aquests dies busco llocs per anar de vacances mentre no para d’entrar a la llibreria gent que ja ha trobat el seu i ha decidit omplir de llibres l’últim espai buit que els deu quedar a la maleta.

Els lectors que busquen llibres per a l’estiu em provoquen un bon rotllo insuperable. Fa goig veure amb quina decisió agafen bons totxos sabent que els esperen tot de dies buits d’obligacions en què podran dedicar-se a allò que més vulguin.

Al juliol la llibreria és una festa perquè és el mes en què La trilogia de Deptford de Robertson Davies, Sota el volcà de Malcolm Lowry i Vida privada de Josep Maria de Sagarra, no fan por, ni per espai ni per temps, perquè una maleta sempre és més gran que una bossa de mà i un viatge en tren sempre és més llarg que un trajecte en metro. També és una festa perquè molts clients vénen verges, amb el cap net. Ni saben ni els importa quina és l’última novetat, ni recorden quin ha estat el llibre del qual tothom parlava aquest curs. Fa mesos que no s’empassen cap campanya publicitària, perquè un cop passat Sant Jordi no hi ha llançaments salvatges d’aquells que omplen marquesines i espais mediàtics falsament culturals. Són gent que ve amb referències ben covades al cap, no amb llampecs d’última moda que vés a saber on seran demà. Per això al juliol es venen clàssics i llibres d’escriptors ja coneguts que els lectors volen continuar llegint. 

S’observen dues actituds dominants entre els clients del juliol: hi ha qui es pren el seu temps voltant, remenant i fent ‘ah!’ a cada llibre que recorden que volien llegir i hi ha qui s'apropa directament als llibreters i ens demana per un llibre que ens hagi impactat, a cegues, sense saber qui som ni què ens agrada. Només saben que hem llegit i que sabrem recomanar.

Aquest món s’aguanta per aquests lectors de juliol. No necessiten campanyes de lectura ni ningú que els digui què han de fer. Amb ells no colen els prefabricats pseudoliteraris ni les llibreries sense criteri. Es juguen el temps propi cada cop que poden posar-se a llegir i si algú se’ls espatlla –sigui escriptor, editor o llibreter-, estigueu ben segurs que canviaran de referent, que no tornaran a venir.