La literatura, com tota expressió artística, ha de ser un producte de temporada. Lluny han quedat els contes que llegíem fa trenta o quaranta anys. Els germans Grimm, Hans Christian Andersen o Charles Perrault són, amb el pas del temps, pura naftalina. No entenc què fotien els nostres pares i mestres llegint-nos contes amb una pretesa moral severa escrits per persones nascudes als segles XVII i XVIII, amb un excés de detalls escabrosos i notes a peu de pàgina que entorpien el fluir natural de qualsevol fantasia.

Walt Disney tampoc no va fer cap favor. Va adaptar aquests contes al cinema d’animació. No va ser fins que el gran Tim Burton va entrar per la pantalla gran, que els nens i joves van poder pensar en alguna cosa més que no fos en princeses fleumes i en llops àvids de gent gran. Dels contes dels germans Grimm –Els músics de Bremen, La caputxeta vermella, La Ventafocs, La Blancaneu i els set nans, entre d’altres collonades–, i de l’Andersen –L’aneguet lleig, La princesa i el pèsol– podem dir que no feien altra cosa que refregir de manera maldestra els Contes de la mare oca basats en la tradició oral que recollia el renaixentista Charles Perrault el qual, com a mínim i per l’època, pretenia adoctrinar els infants amb una mena de lliçó moral que ara mateix, després de més de quatre-cents anys, faria riure.

Jo mataré monstres per tu és un llibre que enforteix les criatures, com un bon brou fet a casa

Va ser Gianni Rodari (1920-1980) amb El Llibre dels perquè qui va inaugurar una nova manera de dirigir-se als nens lectors, no com a deficients mentals capaços de creure’s les parides més inversemblants sinó tractant-los com el que són: persones petites. I rodar, i rodar i rodar, com canta Santi Balmes a la cançó Un día en el parque, que dóna la mà al seu llibre infantil Jo mataré monstres per tu, amb les glorioses il·lustracions de Lyona. Els safaris s’han esfumat. No hi ha animals xerraires ni certeses absolutes. Aquest llibre enforteix les criatures, com un bon brou fet a casa.

La por nocturna n’és l’argument, i Balmes desmitifica la figura del monstre fent-lo un segon “jo” del relat. Identificació immediata: el petit lector s’adona que els monstres temen als humans i viceversa. La superació de la por sí que és un motiu que amoïna petits i grans, i per això cal fer la bola petita, donar-li la mà, treure el braç de sota els llençols. Les criatures d’avui passen olímpicament d’una senyora que viu amb set nans pervertits a casa seva o de l’imbècil que perd l’estona emprovant una sabata a totes les paies de bon veure del poble.

La mainada d’avui no vol llibres a l’ús, vol originalitat

També penso en títols com Contes de bona nit per a nenes rebels, d’Elena Favilli i Francesca Cavallo. Hi havia una vegada cent dones que van canviar el món (Serena Williams, Coco Chanel, Frida Kalo, Hipàtia). Dones extraordinàries i valentes que han estat astronautes, científiques, jutgesses. Cent exemples de decisió per a grans somiadores, perquè les nenes siguin el que vulguin ser. La mainada d’avui no vol llibres a l’ús. Vol originalitat. Ells no són mediocres. No els hi llegiu puré de patates de sobre. Ells són més de sushi amb soja i de crema de carbassa amb sèsam torrat. 

Anna Carreras
Opinió Em demano ser la Ramoneta Anna Carreras