Hem de felicitar l’editorial Àtic dels Llibres per la publicació de Mitologies, un dels millors llibres de Roland Barthes. La traducció de Cristina Mora és extraordinària. I el bon pròleg de Xavier Antich li fa tota la justícia que mereix.

L’any 1913 es palpava el que poc després seria el desastre de la Primera Guerra Mundial. I també moria el lingüista suís Ferdinand de Saussure, després d’haver capgirat la disciplina —va igualar la funció de totes les llengües, enllà de quina fos la condició geopolítica dels seus parlants—. El desenllaç de la guerra li va donar la raó, quan Europa va començar a perdre prestigi i força a les colònies.

Poc abans de morir Saussure naixia el gran antropòleg Claude Lévi-Strauss (1908), un pare de l’estructuralisme. I poc després naixia l’escriptor, semiòleg i teòric de la literatura comparada, Roland Barthes (1915). Tant l'un com l’altre van beure del primer.

 A mitjan segle XX va semblar que l’estructuralisme —transversal en tantes disciplines— ens podia explicar qui som i per què som com som. Partint de la base que tot aspecte social i la societat sencera podien ser llegits com un text, es va pensar que n’hi havia prou amb aprendre a llegir. Si el llenguatge era una capacitat universal, si era un dipòsit amb totes les paraules, costums, institucions i mites, la parla tan sols representava una aplicació pràctica del mateix -en moments i llocs delimitats, amb actors concrets.

Partint de la base que tot aspecte social i la societat sencera podien ser llegits com un text, es va pensar que n’hi havia prou amb aprendre a llegir

Aquesta manera d’estudiar l’ésser humà, tan deutora de les idees de Saussure, va dur Lévi-Strauss a un encarcarament colossal. Perdent-se per la selva dels símbols i dels signes, i viatjant a la percaça de l’Altre, va voler recopilar i connectar totes les mitologies del món. Va voler assenyalar-ne la posició i les relacions, en un esquema total, i d’aquí en va sortir Mitològiques (1964-1971), els seus quatre volums més cerebrals. En canvi Roland Barthes, menys sofert i més àgil, va anar a buscar el mite a les perruqueries, als bistrots i a les portades dels magazins parisencs. Dit amb altres paraules, Lévi-Strauss va voler trobar els orígens, i Barthes va voler arribar als finals.

Mitologies és un recull d’articles escrits entre els anys 1954 i 1956, i es publica l’any 1957. I de seguida somou els palaus de l’acadèmia, els triclinis dels diletants i les tribunes dels arengadors de masses. La capacitat de Barthes per llegir el present polític i cultural, una dècada abans del trasbals del 68, vista ara és d’una profunditat inoïda. Com diu Xavier Antich al pròleg, saquejant la caixa d’eines de l’etnografia i de l’antropologia, Barthes gira els ulls envers França i s’eleva, zenital. Els mites, els rituals, les estètiques i els xamans, la fraseologia de tall màgic, la hipnosi davant del poder escenificat, ara l’usufructuari del paquet ja no és un indígena llunyà i esmaperdut. En mans de Barthes és el petit burgès, la vida quotidiana a les barriades franceses, el bistec amb patates i el Tour, el cinema i les revistes, la publicitat.

Mitologies somou de seguida els palaus de l’acadèmia, els triclinis dels diletants i les tribunes dels arengadors de masses

Es pot ben dir que Lévi-Strauss i Barthes repiquen, avui. El primer té ecos en les obres de Pierre Bourdieu i deixebles, tan sovint farcides d’esquemes bells per abstrusos —força interessants—. El segon va obrir un camí fructífer que va dur Marc Augé a fer etnografies de Disneyland i a dir-nos que un lloc també pot ser un enlloc, però també va plantar la llavor d’una pandèmia, la dels estudis culturals de baratilli.

Sigui com vulgui, llegir Mitologies avui és un plaer dels grossos. Afuat, intel·ligent, pedant al dente, molt divertit i a dreta llei inspirador. Una manera de mirar a les bambolines de les mitologies (locals i nacionals) que recorda la de Josep Maria de Sagarra. El nostre etnògraf no declarat que, trenta anys abans, a Cafè, copa i puro ja despullava el pòsit humà, estranyíssim, que ha dut la nostra espècie a construir parcs d’atraccions, dates assenyalades, mites populars i dèries gastronòmiques de radi ínfim. Llegir Roland Barthes en un català tan ben girat és un luxe.