No fa gaire que la periodista de videojocs Marina Amores va muntar la Gaming Ladies II, trobada exclusiva d’interessades en la indústria del videojoc. Prevista a Barcelona el 27 de juliol, amenaces i trollejades masculines han obligat a cancel·lar-la.

La pregunta on són les dones? retruny arreu. No cal ser feminista per capir la pertinença de l’interrogant. No hi ha cap esfera pública o privada en què gaudeixin de la representació digna i del tracte que acostumen a rebre els homes. I el dels videojocs encara és un món força restringit, dominat per nyèbits de la testosterona curta. Les noies del calendari amb leds als mugrons continuen presidint els pinballs digitals, i la sexualització de les heroïnes d’arcade, de vegades és tan sòrdida com els reclams de puticlub xinès disfressat de perruqueria. No és casualitat, doncs, que la dona més famosa i sexi del regne del píxel porti més de vint anys en doina.

L’any 1996 naixia Tomb Raider, publicat per la londinenca Eidos Interactive. L’eco del sobresalt encara se sent. L’arqueòloga britànica Lara Croft buscava tresors asteques, penetrava en grutes i jungles, grimpava com una acròbata. I duia lligacames, però subjectaven matxets per comptes de mitges. Era tan atlètica, corria tan vestida de pin-up moderna, que més d’un es va limitar a fer-la moure pel plaer de rellepar-se. Recordo marrecs que suspenien el judici sobre trucs i renderitzats, per tot seguit avaluar aquells pits com dues piràmides maies, aquell cul d’obsidiana i aquells llavis de nina xucladora.

En un món dominat per nyèbits de la testosterona curta i noies de calendari amb leds als mugrons, naixia Tomb Raider, un dels millor videojocs de la Història

Considerat un dels millor videojocs de la Història, Tomb Raider va tenir una seqüela anual fins l’any 2000. De Venècia a la Gran Muralla Xinesa, de l’Antàrtida a l’Índia, la Croft anava perdent centímetres de roba i n’anava guanyant de bust i natges, atonyinant-se amb caníbals, amb dinosaures i altres mascles capbuits. També perdia jugadors. Potser hi té a veure que n’Angelina Jolie l’encarnés al cinema, amb la qual cosa els bavuts ja no tenien la mà ocupada pel joystick industrial. Des d’aleshores, aliada amb Hollywood, la franquícia no ha remuntat. Ara algunes versions inclouen indicadors de control parental, i també se n’han fet adaptacions pornogràfiques, bacanals de la Croft amb tots els seus enemics, dimonis i mercenaris.

Una de les últimes reencarnacions es titula Lara Croft Go. Us la recomanem. Recupera la ninotització de l’original, vectoritzada, però el punt de vista és isomètric i allunyat, per evitar les cosificacions dels cremats. Sobresurt en el gènere dels puzzle games, presenta una banda sonora hipnòtica, una dificultat enraonada, no ens assalta cap carallot i l’heroïna es pot vestir sencera. El repertori gestual d’aquesta nova Croft recorda el del mític Pince of Persia (1989), que només pels moviments del protagonista ja valia una missa, i de propina no s’enduia tants jugadors a les boscúries mentals d’Onan.

 

Desenvolupador: Square Enix Montreal  | Títol: Lara Croft Go  | Plataformes: iOS i Android

Actualitzat: abril de 2017  | Mida: 2 GB  | Preu: 5,49€

Premis: The Game Award for Best Mobile/Handheld Game (nominat als BAFTA Games de Mòbil i Portàtil).