La mataronina Bel Olid (1977) és una persona amb una activitat professional considerable. Compagina la docència universitària amb l’escriptura i la traducció, des dels idiomes italià, alemany, anglès i francès al català i al castellà. També col·labora als mitjans (premsa, televisió i ràdio), ha impartit cursos al Laboratori de Lletres (l’escola de la Laia Terrón i la Laia Fàbregas), i és presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, després d’haver presidit el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris. Atresora un grapat de premis literaris, i encara té l’esma de moderar taules rodones, mantenir un bloc amb assiduïtat, dedicar temps, estima i recursos als seus fills i, pel tema que ens ocupa, temps per militar i engruixir les hosts d’una de les lluites socials més importants de la contemporaneïtat: el feminisme. Aviat és dit.

Ara fa cinc mesos, Bel Olid va publicar Feminisme de butxaca, Kit de supervivència (Angle Editorial). Creació, el llibre comença amb un part. Més aviat s’inaugura amb una ecografia, aquell moment que els vius del món occidentalitzat determinem si el proper membre de la tribu serà un nen o serà una nena. Olid engega amb una tirallonga de tòpics, «el món es divideix en dues possibilitats i prou, rosa i blau, lletres i ciències, poder i bellesa», però de seguida t’adones que només preparava el prosceni des d’on desplegar una arqueologia de la devastació, a mans de l’heteropatriarcat.

L'assaig s’inaugura amb una ecografia, aquell moment que els vius del món occidentalitzat determinem si el proper membre de la tribu serà nen o nena

L’antropòloga estructuralista Köngäs-Maranda va escriure que la cultura és com un caseller. Cada casella té una etiqueta (economia, religió, tradició, ciència, parentiu), i emmagatzema les eines que el grup consagra a la perpetuació. Eines de doble tall: doble moral, doble arrasador per avaluar els mèrits, tractament dual segons si som gent de primera o de segona. Dit d’una altra manera, els usos i costums sobre què és normal, desitjable o avorrible, i punible, esclar. I d’altra banda és evident que els administradors del caseller sempre han estat els homes. Pel que toca al nostre racó de món, però, el moble cultural inclou un calaix amb l’etiqueta «feminisme». És des d’aquí que Bel Olid ha escrit el seu llibre.

Contra tot pronòstic (la denúncia pedagògica sobre l’opressió d’un o més col·lectius és difícil que no caigui en declamacions abrandades), Feminisme de butxaca és esplèndid. Malgrat una osmosi entre capítols, que per tant no acaben d’estar ben delimitats, Bel Olid traça una genealogia de la violència contra la meitat de la població mundial que esquinça tota la nostra musculatura societària. I no es despenja mai de l’eslògan, pobre perquè comença i s’acaba en ell mateix. Al revés, l’usa per inaugurar les entrades que aborden totes les cares del masclisme, de la injustícia. Són de traca el remolí de dades, el to tan aconseguit (no renya, però no en deixa passar una, i de propina és literari), la constatació que la ullada androcèntrica ho esquitxa tot (des del disseny urbà, passant per l’atenció a les dones violades, fins arribar al drama de les assassinades), les anàlisis que fa de l’escola, de les bavalles masculines, de l’art repugnant del pirop penetratiu, de l’educació sentimental a base d’atorgar o negar el monopoli de la violència, l’enèsima constatació que les tasques domèstiques i de cura sempre cauen del mateix cantó, la xarxa meritocràtica emanada de les gònades masculines. En resum, em pregunto si, més que un assaig feminista no tinguem al davant un vademècum del sentit comú desitjable. Un dels bons.

Olid traça una genealogia de la violència contra la meitat de la població mundial que esquinça tota la nostra musculatura societària

El feminisme de la Bel Olid té una virtut fluorescent. En dutxa a tots amb un bany de realitat que, sense excepció, un cop llegit no hi ha cap argument denigrador que el pugui desmuntar. Un llibre excel·lent, carregat de raó sàvia. Al final ens obsequia amb un petit vocabulari i una bateria de recursos informatius, tot sigui per acabar amb tota aquesta porqueria de l’heteropatriarcat.