El professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem Yuval Noah Harari, especialista en la història del món, analitza en el llibre Sàpiens, una breu història de la humanitat, el cas de Numància, per demostrar que el que és un dels emblemes del patriotisme espanyol en realitat no es va escapar d'una submissió a l'imperi romà:

"Numància es va convertir en símbol de la independència i coratge espanyols. Miguel de Cervantes, l'autor del Quixot, va escriure la tragèdia titulada El cerco de Numancia, que s'acaba amb la destrucció de la ciutat, però també amb una visió de grandesa futura d'Espanya. Els poetes van compondre lloances als defensors ferotges de la ciutat i el pintors van plasmar sobre la tela representacions majestuoses del setge. El 1882, les ruïnes de Numància van ser declarades monument nacional i es van convertir en un lloc de peregrinació per als patriotes espanyols. A les dècades del 1950 i del 1960, els llibres de còmics més populars d'Espanya no eren els de Superman o Spiderman, sinó els que explicaven les aventures d'El Jabato, un antic heroi ibèric imaginari que lluita contra els opressors romans. Els numantins antics són encara avui exemple de l'heroisme i el patriotisme espanyols i s'han convertit en un símbol per a la gent del país.

Un llibre de text de l'any 1941, en ple franquisme

"Ara bé: els patriotes espanyols canten les alabances dels numantins en espanyol -una llengua romànica que prové del llatí d'Escipió. Els numantins parlaven la llengua celta, ara morta i perduda. Cervantes va escriure El cerco de Numancia en escriptura llatina i l'obra segueix el model artístic grecoromà. Numància no tenia teatres. D'altra banda, és fàcil que els patriotes espanyols que admiren l'heroisme numantí siguin fervent devots de l'Església catòlica romana -fixem-nos en l'última paraula-, una església que té la seu a Roma, des d'on el seu líder s'adreça a Déu preferiblement en llatí. D'una manera semblant, la llei espanyola actual deriva de la llei romana; la política espanyola està organitzada sobre els fonaments de la romana, la cuina i l'arquitectura espanyoles són molt més deutores del llegat romà que no pas del llegat dels celtes de la Península. De Numància, de fet, no en queda res excepte les ruïnes. Fins i tot la seva història ens ha arribat gràcies als escrits d'historiadors romans, que es van adaptar als gustos del públic romà, àvid de relats sobre bàrbars amants de la llibertat. La victòria de Roma sobre Numància va ser tan absoluta que els vencedors fins i tot van decidir com seria el record mateix dels derrotats".

(Edicions 62, 2016)