La pel·lícula èpica Pàtria, que narra les vicissituds d'Otger Cataló, ha entrat al top 20 de la taquilla espanyola, segons ha informat la productora del film. És la primera vegada que una producció catalana estrenada només a Catalunya entra en el top 20.

Concretament el film s'ha situat en el número 17. A més, en l'estrena, Pàtria ha estat el film de l'Estat espanyol més vist de la setmana, malgrat que tan sols es pot visionar a sales de Catalunya.

Pàtria, la llegenda d'Otger Cataló i els 9 barons de la fama narra la llegenda d'aquest personatge en el que seria l'origen de Catalunya. Otger Cataló és un personatge mític que hauria viscut al segle VIII. En realitat, la primera referència a ell la trobem al Libre dels reis , molt posterior als fets. El mite es refereix a un noble procedent de Gascunya, i en algun cas considerat capità, que hauria creuat el Pirineu amb 9 o 12 assistents (segons alguns autors, anaven agrupats en grups de tres: Montcada, Pinos i Mataplana; Cervera, Cervellt i Alemany; i Anglesola, Ribelles i Erill).

Cataló hauria lluitat a Catalunya abans de Carlemany i hauria mort de malaltia en el setge a Empúries. Els seus companys s'haurien refugiat a França i haurien tornat a Catalunya amb Carlemany, que els hauria nomenat barons. I Catalunya hauria pres el nom de l'heroi mort. Hi ha diverses versions contradictòries, sobre el mite, que van ser analitzades al detall per Miquel Coll i Alentorn: en alguns dels documents més antics, Cataló lluita contra els gots; en la majoria de les versions, contra els sarraïns. A més hi ha contradiccions geogràfiques: mentre per una banda s'associa el terme Catalunya al topònim Campi Catalaunici (Châlons), en realitat, Châlons és al nord de França i la Gascunya és al sud. De fet, hi ha alguns estudiosos que consideren que la llegenda de Cataló és senzillament una deformació de la llegenda de Rotllan (en què es fa referència a un dels seus lloctinents, Otger de Normandia, també mort a Empúries).

I es creu que els nou barons, repartits en grups de tres, són una adaptació catalana del mite francès dels Neuf Preux, uns cavallers mítics molt populars a tot Europa a l'Edat Mitjana. És probable que la creació del mite d'Otger Cataló fos finançada i estimulada pel rei Pere el Cerimoniós, en un intent de reforçar la monarquia catalano-aragonesa i establir una tradició històrica local allunyada de la dels països veïns (els intel·lectuals oficials són un vell invent). En aquest cas, la tradició catalana ocultava el protagonisme dels vells reis aragonesos i reforçava el paper dels comtes catalans en la formació del regne. Pere Tomic, el personatge secundari de Pàtria, va existir en realitat i va publicar el 1438 un llibre, Històries e conquestes, en què feia referència a Otger Cataló. Però no va inspirar-se en llegendes orals, ni en les explicacions de Climent de Vallcebre, sinó en diverses versions escrites de la llegenda, que ja circulaven a l'època (com la de Roderic de Toledo, un autor castellà que va fer moltes referències a Cataló).