El professor italià de literatura Nuccio Ordine té el costum, des de fa quinze anys, de dedicar la primera mitja hora de classe a llegir breus fragments d’obres en vers o en prosa per tal de formar els seus estudiants com a “ciutadans lliures, cultes, capaços de raonar de manera crítica i independent”.

En una de les sessions, Ordine va llegir un passatge de L’escola de les dones, la comèdia de Molière en què Arnolphe, un home madur, obsessionat pel temor de ser banyut, priva de llibertat Agnès, una jove noia que li feia de criada per tal d'educar-la i contraure-hi matrimoni. El fragment que va llegir-los Ordine feia així:

Agnès, el matrimoni no és cap broma per riure-se’n:

té obligacions severes el rang de bona esposa,

i tu no hi ascendeixes, no és el que jo pretenc,

per ser una llibertina ni per passar l’estona.

El vostre sexe hi és sols per la submissió:

Per ser totpoderosos ja hi ha els que portem barba.

Som les dues meitats d’una societat, sí,

però mai aquestes dues meitats no són iguals:

hi ha la meitat suprema, i hi ha la subalterna,

i aquesta se sotmet a l’altra, la que mana.

Arnolphe imparteix a Agnès preceptes generals com aquests, o com "Una dona com cal, un cop fet el casori, ja no cal ni que tingui escriptori". Però no li funciona. Ella no es deixa sotmetre i fugirà d'aquella casa amb Horaci, un home més jove que la respectarà. Només així aprendrà Arnolphe que la possessió, l'afany de domni i de control sobre l'altre maten l'amor. "A la gratuïtat de donar-se s'oposa l'obessió del posseir", escriu Ordine. 

De la seva experiència amb fragments com aquest va néixer la idea d’aplegar-los en un recull que acaba de publicar-se ara i que porta per nom Clàssics per a la vida. Una petita biblioteca ideal (Quaderns Crema, 2017). Cada fragment d'un clàssic va seguit del comentari d'aquest pensador, popularitzat a casa nostra pel breu assaig La utilitat de l'inútil (Quaderns Crema, 2013). Ordine ho fa "com a homenatge als clàssics en un moment difícil per la seva existència", en un llibre que pretèn acontentar "les exigències dels lectors no especialistes i les dels més experts".