El compositor Xavier Benguerel ha mort als 86 anys. Considerada com una de les figures més rellevants de la creació musical catalana de la segona meitat del segle XX, va cultivar tots els gèneres musicals, des d'obres per a un sol instrument, passant per l'òpera, la cantata, l'obra simfònica o música de cambra. El compositor, fill del reconegut escriptor Xavier Benguerel i Llobet, va treballar fins als seus últims dies, ja que al maig passat estrenava El cementiri marí de Paul Valéry, en què va convertir els seus versos en una obra simfònica d’aire cambrístic que es va estrenar al XVIII Festival de Música de Talteüll, al Rosselló. Autor de desenes d'obres, la que el va catapultar internacionalment va ser el Llibre Vermell, basada en els cants i dances del segle XIV guardades en el Còdex montserratí del mateix nom i que es va estrenar al Liceu el 1988.

Nascut a Bracelona el 1931, es va traslladar a Santiago de Xile el 1940 juntament amb els seus pares, exiliats per la Guerra Civil. Va tornar el 1954, un any clau per a la seva carrera artística ja que va suposar el seu ingrés a l'anomenada Generació del 51 i l'inici dels seus estudis amb el mestre Cristòfor Taltabull, si bé la formació de Benguerel ha estat marcadament autodidacta. 

Aquests dos fets són molt significatius ja que van implicar una ràpida inserció en el moviment musical del seu país i, alhora, un progressiu contacte amb les tècniques i estètiques més avançades que s´havien desenvolupat a Europa en el decurs de la primera meitat del segle. 

Benguerel es va introduir ràpidament en l'òrbita de tendències renovadores com les representades per músics com Bartók o Stravinsky a les quals van seguir, poc després, les de l'Escola de Viena. El 1959 va escriure Cantata d’Amic i Amat, en la qual incorporà tècniques i procediments serials. 

El concert monogràfic al Palau de la Música Catalana (1972) és un dels moments més rellevants de la seva carrera, juntament amb la distinció amb el Premi Luigi Dallapicola (1977); els encàrrecs de la ciutat de Hagen, Festival Schütz de Berlín; Südwestfunk de Baden Baden; Biennale de Zagreb; Orquesta Nacional de Madrid; Orquesta de RTVE; Festival d´Alacant 1990, Festival de Torroella de Montgrí; de la Catedral de Speyer (Alemanya); Festival de Sant Feliu de Guíxols; Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, entre d'altres. També s'han de destacar l´estrena a Barcelona de l´òpera de cambra Spleen (1984) i que l´any següent es va presentar a l´Òpera de Frankfurt. El 2015 va rebre el XIII Premi SGAE de la Música Iberoamericana de la Fundació SGAE.

El 1989 va compondre Rèquiem, a la memòria de Salvador Espriu, per a cinc solistes, cor i orquestra, al costat d'un conjunt de cambra que interpretava els poemes d'Espriu intercalats entre alguns dels números tradicionals del Rèquiem. Es va estrenar el 1990 al X Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí. 

No obstant això, l'obra que més li ha ajudat a donar-se a conèixer internacionalment va ser el Llibre Vermell, basada en els cants i dances del segle XIV guardades en el Còdex montserratí del mateix nom i que es va estrenar en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1988 amb altres audicions en moltes diverses ciutats europees. 

Posteriorment, va compondre Dos poemes de Charles Baudelaire, per a baríton i orquestra, encàrrec del Concert del Mil·lenari de Catalunya (1991), que es va estrenar aquest mateix any al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i Te Deum, un homenatge a l'escultor J.M. Subirachs per a solistes, cor i orquestra (1993). El 2001 el Ministeri de Cultura li va encarregar la composició de l'òpera Jo, Dalí, amb motiu del centenari del naixement del pintor. Aquesta òpera es va estrenar al Teatre de la Zarzuela de Madrid al juny de 2011 i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona al setembre del mateix any. 

El 2005 va ser nomenat Patró d'Honor de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i va cedir els seus manuscrits i arxiu musical a la Biblioteca de Catalunya. Dos anys després fou nomenat conseller de la SGAE. Al novembre de 2013, durant la celebració del centenari del naixement de Salvador Espriu, es van oferir tres audicions de la seva obra Rèquiem a la memòria de Salvador Espriu per a recitant, quatre solistes vocals, cor i orquestra al Teatre Nacional de Catalunya. Una setmana després, es va estrenar en Perpinyà, durant el Festival des Créations Sonores, la seva obra 'Tres poemes de Charles Baudelaire' per a soprano, baríton, cor i orquestra. 

El 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya "per la qualitat d'una producció que ha tractat tots els gèneres musicals en un estil propi, des de l'obra més intimista fins a l'òpera, la cantata, l'obra simfònica o la música de cambra".