El General Bum-Bum de la cançó tradicional és Eugenio de Gaminde, que va ser capità general de Catalunya i protagonista d'episodis repressius. Després de participar a les Guerres Carlines i als conflictes armats de l'Exèrcit espanyol contra els insurrectes del Rif magribí, De Gaminde va ser traslladat a Catalunya, on va protagonitzar un fet especialment tràgic.

El 1870 el govern espanyol va fer una crida obligatòria de soldats per anar a combatre a Cuba contra els independentistes alçats des del 1868. El sistema de reclutament permetia escapolir-se'n previ pagament d'una quantitat econòmica, cosa que era molt polèmica. L'Estat havia promès que aboliria aquesta pràctica, però no ho va complir. I amb aquesta situació crispada, es va produir la Revolta de les Quintes de Gràcia. Es van negar a integrar-se a les tropes.

El capità general Eugenio de Gaminde va organitzar una dura repressió de la revolta. Va enviar l'Exèrcit a les portes de Gràcia, llavors un municipi independent de Barcelona, i la va bombardejar a canonades durant sis dies, amb enfrontaments especialment cruents a la plaça de la Vila. De Gaminde va aconseguir finalment sufocar la revolta, però amb un balanç de 27 morts, i nombroses cases destruides. Eugenio de Gaminde seria nomenat un any després ministre de la Guerra.

La Revolta de les Quintes va esdevenir un mite del republicanisme federal de l'època, la forma que llavors tenia el catalanisme majoritari, i va donar el títol de grans setmanaris satírics posteriors, com La campana de Gràcia i L'esquella de la torratxa. Els fets del 1870 van quedar tan marcats en l'imaginari del catalanisme, que a la dècada dels anys vint el músic Joan Llongueras va composar amb ironia El General Bum-Bum, que es va popularitzar ràpidament com a cançó infantil.

El general Bum-Bum és una cançó que han cantat catalans de quatre generacions.