L'emblemàtic Diario de Barcelona és el protagonista d'una nova exposició que acull la Biblioteca de Catalunya al seu vestíbul entre el 6 de setembre i el 7 d'octubre.

El primer número de la capçalera va publicar-se l’1 d’octubre de 1792 i fins que no van sortir diaris com  El Correo Catalán (1876), La Publicidad (1878), La Vanguardia (1881), El Noticiero Universal (1888) o La Veu de Catalunya (1899) va ser indiscutiblement el principal diari del país. El diari (era conegut com "El Brusi", arran de la família que va ser-ne propietària entre 1814 i 1923) era la veu de la burgesia barcelonina. Tot i defensar l'ordre, defensava també el regionalisme i una concepció moderna de l'estat, especialment sota la direcció de Miquel del Sants Oliver (que va acabar dimitint per diferències ideològiques amb els propietaris, molt més conservadors). 

Agustí Calvet, "Gaziel", resumeix molt bé l'esperit i la influència que va tenir el diari: "El Brusi -que cada dia era llegit a casa com a l'església és llegit l'Evangeli- només feia que aconsellar calma, seny i temperança (davant la guerra de Cuba). Ho veia tot malament, sens dubte, però com que era arxi-conservador, i dir la veritat equivalia posar en perill molta cosa sagrada i tabú per al diari, callava o biaixava".

"El Brusi" es va editar en castellà excepte uns mesos durant la invasió francesa (1808- 1814), que es va difondre en català i en francès. També va editar-se en català durant la Guerra Civil (1936-1939), quan va ser confiscat pel partit Estat Català, i a partir de 1986 (i fins que van tancar-lo al 2009), quan canvià la seva capçalera per Diari de Barcelona.

A l'exposició s'hi podran veure plànols de la impremta, fotografies de diverses èpoques de la redacció, manuscrits d'alguns articles cèlebres que va publicar la capçalera o un recull de portades de dies històrics. Dos-cents disset anys d'història que recullen la història del país.