Entre el 10 i el 16 de maig Barcelona acull la Setmana la de la Poesia. Àngels Gregori, juntament amb Teresa Colom, n'és la directora. Parla amb ella Anna Punsoda. 

Billy Collins, Viggo Mortensen, Erri De Luca, Rupi Kaur, Nach, Mireia Calafell. Explica’m quin relat relliga els actes d’aquesta Setmana de la Poesia, que tinc certa sensació de caos.

És que així com l’any passat vam prendre com a fil conductor el conflicte polític i el drama humà dels refugiats, aquest any el criteri que hem seguit ha estat únicament la qualitat dels autors que ens acompanyen. No seguim cap línia temàtica més enllà de la qualitat, però aquest caos que dius a nosaltres ens dóna la forma, la diversitat d'estils, d'escoles, de gustos, de propostes de tendències.

Però la música hi té més importància que en edicions anteriors.

Sí, el Nobel a Bob Dylan, la mort de Leonard Cohen, la immensa influència que han tingut en la sensibilitat de moltes generacions, cosa que aquest any s’ha vist molt clara, ens han portat a explorar les relacions entre lletristes i poetes. D’aquí també ve la presència de Joan Miquel Oliver, que és un dels músics del país que més es treballa les lletres. Billy Collins explica que una de les influències més grans en la seva obra ha estat el jazz. I d'aquí també l'espectacle que dediquem a Coltrane, on volem remarcar la presència que va tenir la seva música en els poetes. O l'homenatge a Lorca. Quan Lorca va arribar a New York va quedar fascinat pel jazz, tot i que en l'espectacle que dediquem a Lorca hem buscat l'autor en el seu estat més pur, el flamenc més lorquià.

 L'avantatge que té la poesia és que una vegada hi has entrat, ja no en surts

La música obre mercat, suposo.

Sí, la música és una bona via per fer arribar la Setmana a un públic més ampli. Seguint aquesta idea també ens hem volgut adaptar a noves formes d’expressar la poesia, a nous formats i nous suports per difondre-la més enllà del paper. No podem negar-nos a obrir la poesia a nous públics i a nous suports. Per això tindrem amb nosaltres Rupi Kaur, que és un fenomen a Instagram. O vindrà Loreto Sesma, que és un cas paradigmàtic, perquè és una poeta que primer triomfa a Youtube i després, quan ja té milers i milers de seguidors, publica llibre. Jo si vénen a escoltar el rapper i acaben llegint Billy Collins ja em dono per satisfeta.

Celebrem versos en festivals, ara fins i tot a Instagram i Youtube, però després la poesia continua tenint un públic lector molt minoritari.

El que passa amb la poesia és que entrar-hi per primer cop costa, a vegades. Però l'avantatge que té és que una vegada hi has entrat, ja no en surts. Es ven poca poesia i els tiratges en edicions de poesia són petits, és veritat. Però el fenomen dels festivals de poesia no passa en cap altre gènere literari. Barcelona omple un Palau de la Música amb gent que arriba per escoltar versos des de fa trenta-tres anys. Si jo fos novel·lista, ho envejaria. Hi ha pocs "compradors" de poesia, però cada cop hi ha més "consumidors" del gènere. Un festival de poesia ha de tenir la voluntat i la vocació de conquerir nous lectors.

Hem volgut reflectir la vivesa, la riquesa i la diversitat de la poesia catalana actual, del que s'està fent en aquest moment

Com és que l’únic poeta en català no contemporani present a la Setmana és Agustí Bartra?

Hem volgut reflectir la vivesa, la riquesa i la diversitat de la poesia catalana actual, del que s'està fent en aquest moment. Però si tenim tot el que tenim és gràcies al que hem tingut abans. A part d'Agustí Bartra també hi serà Jaume Fuster. Farem una lectura col·lectiva d'un poema inèdit seu que porta per títol Poema dit de la Redempció i que acaba de publicar l'editorial Meteora. També acollim un acte-homenatge a Palau i Fabre, a l'any del seu centenari.

Com és que us heu replegat al Museu Marès?

L’any passat els directors de Barcelona Poesia van apostar pel Marès com a epicentre poètic. Des de dimecres mateix que al Verger del Museu hi haurà un Mercat de la Poesia, on s’hi podran comprar poemaris clàssics, i els últims títols dels poetes que participen a la Setmana.

Explica al món què són Miquel Àngel Llauger, Mireia Calafell, Anna Gual o Esteve Plantada.

Quatre de les veus més singulars de la poesia catalana actual. Amb diferents estils, cadascú amb un món propi i malgrat la joventut d'alguns d'ells, ja no parlem de futur, sinó de present i amb una sòlida obra al seu darrere.

Mireia Calafell recitant
Setmana de la Poesia Arrenca una Setmana de la Poesia molt musical Anna Punsoda Ricart