És sabut que al publicar continguts a les xarxes socials s’extingeix la privadesa. Com també ho és que sense consentiment es pot demandar l’autor d’una fotografia, inclús si són els pares. Aquest precisament és el cas de la Maier, una jove de divuit anys que s’ha querellat contra els seus pares per haver publicat més de 500 fotografies de la seva infància a Facebook.

Des del 2009 els pares han anat compartint quasi diàriament imatges de la seva filla als seus "murs", on ambdós tenien més de 700 “amics” en els respectius perfils. De la notícia se n’ha fet ressò la revista austríaca Die Ganze Woche, que ha difós el cas.

“No tenien vergonya i no coneixien cap frontera”, ha dit Maier en referència a la seva família. La jove es va adonar al complir 14 anys i obrir-se un compte a Facebook que els seus pares havien retratat cada passa que havia fet durant la seva infantesa a la xarxa social. La filla s'ha queixat que això pot derivar en actituds perverses de pertorbats mentals, ja que alguna de les imatges plasmen escenes d'ella mentre estava asseguda a l’orinal o mentre romania estirada nua al bressol.

Cansada de no ser presa seriosament pels seus pares

Abans d’arribar a instàncies judicials, la filla va oferir l'oportunitat als seus pares d’esborrar les imatges de Facebook, però aquests van desatendre les demandes al·legant que formaven part dels seus records. “Estic cansada de no ser presa seriosament pels meus pares”, ha afegit Maier després d’emparar-se en la llei de protecció de dades per denunciar els seus progenitors.

El procés judicial està previst que comenci al novembre i els pares s’exposen a una pena econòmica que oscil·la entre els 3.000 i els 10.000 euros. Com a mesura cautelar, la filla s’ha hagut d’independitzar amb dues amigues i també ha exigit una compensació per als greuges causats.

Segons l’advocat que porta el cas, Niko Härting, aquesta és una conjuntura que es pot reproduir en un futur en molts altres joves disconformes amb l’actitud dels seus pares. Així mateix, el lletrat ha recordat que els drets d’imatge es regeixen per lleis que es remunten als inicis del segle XX, on queda tipificat que les fotografies publicades requereixen una autorització prèvia per part de l’implicat en qüestió.