El matrimoni de Risto Mejide i Laura Escanes ha acaparat un munt de titulars des que fessin pública la seva relació. La seva important diferència d’edat va ser la primera sorpresa, tot i que la humanització de Risto ha estat, potser, el que més ha cridat l’atenció. Fugint de la seva imatge del dolent del jurat d’OT, ara són les seves tendres dedicatòries a la seva dona la tònica habitual.

Després d’unes setmanes reflexionant sobre el procés català, el publicista ha decidit fer un canvi. De política, a l’amor. Passant de parlar de referèndums i diàleg a escriure una carta d’allò més tendra.

Aquest diumenge engega una nova temporada de Chester, després d’unes gravacions que l’han fet viatjar entre Barcelona i Madrid setmana sí setmana també. Entre això i els actes publicitaris d’Escanes, saben què és estar separats. És per això que Risto ha volgut escriure-li una dedicatòria a El Periódico explicant-li què sent quan és sense ella.

“Mentre no hi eres, es va donar per liquidat l’espectre de qualsevol color. No hi havia res als ulls, ja que algú s’havia emportat la llum. Tot semblava tan congelat mentre no hi eres... Trucar-te per telèfon tampoc va arreglar res, només va fer que empitjorar les coses. El que em va deixar definitivament tocat va ser haver de penjar. De sobte em vaig apagar i em vaig tornar esquerp i esquiu, enfadat amb el món, com abans de saber que existies”.

Perquè Risto ha tornat a afirmar que, efectivament, Escanes l’ha canviat: “M’has fet tornar a creure en la convivència. Després de desfer els meus nusos amb una insultant facilitat, els vas fer servir per teixir-te una hamaca on abans només hi havia conflicte, soliloqui i hostilitat (...) No contenta amb això, vas convertir la meva quotidianitat en una cosa tan mundana que ara és molt fotut no saber-ho ni explicar”.

“Els meus ulls poden ensopegar amb els teus gairebé en qualsevol moment, i això sí que és una sobredosi de realitat. Perquè negaré que ho he escrit, però al final sé que res de tot això és habitual. Tanta bellesa, tanta bondat concentrada, tanta alegria, tanta complicitat. Algun dia m’adonaré que tot això no era per mi, que formava part d’un maco somni anomenat tu. El dia que decideixis apartar-me dels teus llavis, ja veuràs l’hòstia”.

Sis mesos després de la seva multitudinària boda, Risto ha volgut demostrar una vegada més com s’estima la seva dona. Sense fer cas de les incessants crítiques que asseguraven no confiar en aquest matrimoni.