L'evolució de la cuina a la nostra terra en els últims 30 anys es pot explicar amb la seva quota de pantalla a la televisió. Dels anys vuitanta recordem un programa d'entrevistes que es produïen en una cuina, mentre l'entrevistat i l'entrevistador cuinaven junts un plat que triava el primer: Con las manos en la masa es deia el programa que emetia, és clar, TVE.

Anys més tard, van proliferar els programes en els quals, fonamentalment abans de menjar, un cuiner professional i molt comunicatiu feia en directe o diferit una recepta mentre entretenia el televident amb acudits, històries o ensenyaments dels aliments. Arguiñano és, sens dubte, el més famós i longeu de tots ells. Comencem ja que amb la cuina com a manera diferent d'apropar el personatge a l'audiència, seguim per la part més explícita o acadèmica per arribar a avui amb el tema fet concurs, arribant a la seva màxima quota de popularitat.

Tot això provoca que cada dia el nombre de persones disposades a tastar nous menjars, receptes o simplement valorar amb atenció i exigència els plats que els serveixen sigui més gran. I això dóna peu que els xefs de llocs més exclusius, com Jordi Cruz en el cas que ens ocupa avui, s'animin a ramificar la seva influència molt més enllà del seu restaurant mater.

A la planta baixa del modern hotel Mirror, en ple Eixample, en un espai totalment fusionat amb l'hotel i la seva recepció, els seus amos han canviat l'assessorament de Paco Pérez deixant que sigui ara al televisiu i estrellat Jordi Cruz el que estampi el seu segell i faci la supervisió. El resultat és l'ATEMPO, un restaurant gastronòmicament pretensiós, en un espai modern, que contrasta el blanc amb el negre, amb una subtil ambientació en l'Amèrica gàngster dels anys trenta, que també es nota al carnavalesc uniforme del professional equip de sala.

En aquesta ocasió, els Miguelines ens deixem portar per la fantàstica Nerea, sommelier i responsable de la sala. Per obrir boca, ens va proposar de començar amb una excel·lent focaccia, acabada de treure del forn i lleugerament aromatitzada amb herbes mediterrànies. Posteriorment provem un assortiment de foies preparats en diverses tècniques, tots ells fins i elegants, potser amb un sabor massa subtil per al nostre paladar. A continuació ens van servir unes verdures cuites a la papillota amb tres trossets de porc, un plat nou de la carta que creiem que encara han d'afinar per aconseguir que el porc s'integri millor amb les verdures. Per rematar els entrants, la Nerea ens va proposar els rigaloni amb farcit de rostit, beixamel de cabra i bolets cuinats, plat llaminer per definició, amb una salsa ben densa que lligava de meravella amb la beixamel i els rigalonis... Esperàvem alguna cosa més d'aquest rock'n'roll que tantes vegades reclama Jordi Cruz als seus concursants, una mica més de sabors més punxants i amb personalitat.

Focaccia amb herbes fresques

Focaccia amb alls compotados, herbes fresques i oli Arbequina

Assortiment de foies

Seqüència de foie gras Focaccia amb te d'ànec, mantega de foie, terrina natural i rostit amb préssec a la vainilla

Papillota de verdures i porc

Papillota de verduritas i porc

Rigaloni amb farcit de rostit

Rigaloni amb farcit de rostit, beixamel de cabra i bolets cuinats

Per si els entrants no havien estat suficients, ens deixem seduir per uns principals molt més complexos i vibrants. Comencem amb un "Arròs burgès", que és una espècie de caneló farcit d'arròs, amb bolets, foie gras i trufa, en el qual en comptes de pasta enrotllant el farcit hi ha unes fines tires de colomí cuit a baixa temperatura. Plat amb un sabor contundent, interessant barreja de textures, bona proporció d'arròs i colomí. Amb aquest plat ja escoltem la guitarra elèctrica. Finalitzem amb una terrina de vedella a la royale amb mostassa japonesa. Un altre gran plat, d'intens sabor i amb una sala de fons fosc ben densa. Excel·lent so!

Arròs burgès

Arròs burgès Camisa de colomí, fongs|bolets, foie gras i trufes|tòfones

Terrina de vedella amb mostassa japonesa

Terrina de vedella a la royal amb mostassa japonesa, tostas de pa i compota de chalotte noire

En relació amb les postres, vam tenir l'ocasió de provar la "Pavlova – Pink Panther", ideal per als fans de les postres dolces i "bufones", i el "Gula Melaka" una tipus d'arròs amb llet, coco, tapioca i mango. Bon contrast entre dolç i refrescant.

Pavlova-Pink Panther i Gola Melaka

Pavlova Pink panther i Gola Melaka

Finalment, hem de destacar la carta de vins. És el primer local que visitem en el qual hi ha opció de degustar per copes qualsevol vi de la carta, i a més, indicant-se en ella mitjançant numerets, el vi que millor acompanya a cada un dels plats. Chapeau. Tant de bo aviat això no sigui una excepció a destacar, ja que apropa de veritat el món del millor vi i més adequat a tots els plats i per a totes les butxaques.

No ens estranyaria que l'Atempo aconsegueixi un dia l'estrella que el cuiner ja ha aconseguit en altres restaurants sota la seva tutela. Ara, sis mesos després de la seva obertura, encara li queda afinar alguns acords i trobar més cançons que facin vibrar el públic amb el seu rock'n'roll. Sort, equip Atempo!

Puntuació
Menjar   Vins
71   77
Servei   Local
73   68
Preu   Estrelles Miguelín
45€   2 estavellis
Per persona: entrant+principal+postres (a compartir)+copa de vi  

On és l'ATEMPO?

Adreça: C/ de Còrsega, 255, 08036 Barcelona

Telèfon: 932 02 86 85

Horari: Dimarts de 20:30 a 23:00. De dimecres a dissabte de 13:30 a 15:30 i de 20:30 a 23:00. Diumenge de 13:30 a 15:30. Tancat diumenge a la nit, dilluns tot el dia i dimarts migdia.

Web: www.themirrorbarcelona.com/es/restaurante