1- Óscar Bermán, el dirigent del PP català

Efectivament, com a "dirigent del PP català" és presentat Óscar Bermán des de fa temps per Alerta Digital que, des del 27 de gener fins avui, li ha dedicat 22 noticies. Tanta insistència ha aconseguit l'objectiu desitjat i aquest, fins fa poc, desconegut regidor de Palafolls, ha saltaT a la fama per haver dit tot això:

L'allau de crítiques van ser despatxades per l'interessat amb dues piulades. La primera és una excusa sensacional perquè diu que la gent s'ha quedat només amb el titular. Bé, veient la captura anterior, el titular és un aperitiu de la resta. I la segona... bé, és que no entenc que va voler dir. No li pillo l'aire a la cosa que vol expressar...

Una cosa, però, està clara: Bermán pot desqualificar els estudis o no estudis dels altres perquè com "a veis" vist, ell té un gran nivell. Concretament el nivell "apechugue". 

2- Bermán marca el camí.

La ortografia està sobrevalorada. Ja ho "a veis" vist. I la prova és el compte de twitter de El País. Si una persona corregeix les faltes d'una pancarta, ràpidament passa a ser... bé, el que vostè pot llegir en aquesta piulada totalment certa:

Però a twitter, de la mateixa manera que apareixen coses, aquestes coses desapareixen. Aquest va ser el cas. La piulada anterior va ser esborrada i va ser substituïda per aquesta altra: 

Bé, de "nazis" a "defensors". No està malament. El problema és que a twitter tot queda i res desapareix. I creure que ningú veurà els teus errors és un error. Bé, els teus errors i els teus insults.

3- Una manera de ser honest amb els lectors...

I ara llegeixi aquesta noticia de 20 Minutos:

O sigui, la noticia és que des de fa temps circula una noticia falsa i que 20 Minutos se l'ha menjat. 20 Minutos podria haver fet com hem vist que va fer El País amb la piulada ortogràfica, esborrar la noticia, dissimular, xiular "El cóndor pasa" i tal dia fotrà un any. Però no, 20 minutos corregeix la seva noticia publicada anteriorment, ofereix la versió correcta, diu que ells van oferir una versió falsa i demana disculpes. 

Allò que en diuen la credibilitat és una cosa molt difícil d'aconseguir. I una de les maneres més honestes és fent el que va fer 20 minutos: "mirin, que la vam pifiar i demanem disculpes". Costa tant? I més sabent que al món digital, la veritat s'acaba sabent SEMPRE.

4- Unes fotos, un altre cop...

La Vanguardia li ha fet aquest dissabte un reportatge a Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Un cop més s'ha parlat més del les fotos que del contingut de la peça. Les instantànies, que són obra de Pedro Madueño, totem de la fotografia periodística d'aquest país, han tornat a obrir el famós debat sobre si els reportatges que els fan a les dones els farien als homes. 

Bé, crec que el millor és que ho jutgin els seus propis ulls...

5- Potser el titular no es correspon gaire amb la noticia? 

Miri's aquest titular de Periodista Digital a veure si entén el mateix que vaig entendre jo quan el vaig llegir:

Crec que vostè i jo captem el mateix, oi? Vaja, que està fent una insinuació molt clara i evident... 

I ara llegeixi la noticia:

Crec que estarem d'acord en que el titular no té res a veure amb el contingut. Fins i tot coincidiríem en que la relació entre una cosa i l'altra és del 0%, considerant que el zero no expressa prou bé la inexistència de relació. Vaja, que està per descobrir el concepte que pugui expressar la nul·la relació entre titular i noticia. 

6- Molt mala memòria

Cuatro va publicar al seu portal aquesta noticia. I crec que tornarem a estar d'acord en el qualificatiu que atorga el mitjà a l'escena: "triste y bochornosa"...

Ara bé, fa 6 anys, un membre del mateix departament que va redactar la noticia anterior i que hi va posar aquests dos adjectius, va protagonitzar un cas semblant. El recorda, oi?

Com va dir el filòsof: "no hase falta decirt nada más"...

7- I ara, una pausa per a la publicitat...

Primer exemple: quan algú crea una campanya, aquesta campanya es distribueix, un dia algú amb incidència a twitter la veu, fa un comentari, qui va encarregar la campanya veu el comentari, es posa les mans al cap, fa retirar la campanya i els de VICE ho recullen i ho expliquen tot amb un titular de resum i publicant la piulada:   

Segon exemple: quan Quim Monzó publica aquest piulada:

Tercer exemple: quan Facua, una associació de consumidors, concedeix un premi a un anunci que és ofensivament masclista i que, a més, és que no té cap sentit:

Bé, i després de la publicitat, seguim amb la programació habitual...

8- El futur de Rita

I tornem a la programació habitual per fer periodisme forense. Analitzem aquesta informació: 

Que La Razón publiqui en portada i seguides les paraules "expulsar" i "Barberá" vol dir alguna cosa. I no poca cosa. 

Ara tampoc cal esplaiar-se gaire explicant la línia editorial de La Razón, a favor de qui està i, sobretot, en contra de qui no està. Que sigui aquest diari l'únic que ha esmentat la paraula expulsió referida a Rita Barberá, indica quina és la intenció de l'actual cúpula del PP. Està a punt d'estrenar-se la pel·lícula "Aquí fa pudor de mort", que és la segona part de "El 6é sentit" versió una sola escena, aquella de "de vegades veig morts"...

9- I, parlant de la mala salut d'alguns...

Congrés sobre la llengua espanyola a Puerto Rico. Un dels temes va ser quin és el seu estat de salut. "¿A veis visto que es megorable?"