Xavier Domènech arriba al centre cívic de Can Deu, a les Corts, acompanyat de la seva persona de confiança al Congrés i cap de premsa, Manel Ros. És el primer entrevistat de campanya pel 26-J d’El Nacional i li expliquem la sorpresa: ha de passar un qüestionari previ per saber el contacte amb el carrer, però també amb si mateix. Ens ajuda a trencar el gel. S’ho pren amb ganes i passa la prova amb nota. És de Sabadell, ha llegit John Reed i sap quan costen les barres de pa i les T-10 del Metro (no es pot dir de tothom). Intento saber subtilment si és errejonista o pablista, però amb una rialla em diu que, de petons, en donaria a tots dos.

Quin és el teu plat preferit?
L’esqueixada de bacallà.

Un record d’infantesa especialment significatiu per a tu?
El carrer Puigcerdà, de Sabadell. Tenia molt poc trànsit i és el de la meva infància, on jugava.

Què val un bitllet de metro?
No ho sé perquè compro la T-10. Jo diria que és 1,20€. La T-10 la compro cada dia. 9,95€ potser? El que et puc garantir és que l’agafo sempre, no tinc cotxe. (El preu de la T-10 és 9,95€, efectivament)

I una barra de pa?
Depèn. La barra de quart al forn on vaig jo 0,70€.

A Madrid, amb pont aeri o AVE?
AVE.

Quin és el llibre que estàs llegint actualment?
Una biografia de Blanqui, un dirigent revolucionari del segle XIX que és el gran heroi de la comuna de París.

I John Reed i la revolució russa?
Sí, els Diez días que conmovieron al mundo fa molts anys, i també un altre llibre magnífic que té, que són les cròniques de la revolució mexicana.

I una cançó?
Buf, n’hi ha moltes. Batiscafo Katiuscas, d’Antònia Font... This land is your land de Woody Guthrie... És una traïció dir-ne una...

Què volies ser de gran? Ministre?
No! Quan era petit volia ser bomber. Alguna vegada havia volgut ser astronauta i després vaig voler ser historiador. Però no, no. Ni diputat, ni ministrable ni res d’això (riu).

Amb qui prefereixes un petó: amb Pablo Iglesias o amb Íñigo Errejón?
Amb els dos (riu).