Núria Parlon Gil va ser la primera cara de la nova política abans i tot que es parlés de nova política. El president Montilla la va convertir en alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, per sorpresa de tothom, el 2009, quan la Guàrdia Civil va detenir Bartomeu Muñoz arran del cas Pretòria. Llavors Parlon tenia 35 anys, una filla de dos anys i més currículum acadèmic que polític. 

Quan va esclatar el cas de corrupció que va impulsar Parlon, i del qual no n’ha sortit encara cap condemna, feia poc més de dos mesos que Arenys de Munt havia celebrat la primera consulta sobre la independència desobeint la justicia espanyola. El PSC començava a donar senyals de desorientació, CiU ja anava a remolc dels seus votants i l’Enric Juliana va explicar les detencions com una advertència de l’Estat a les elits catalanes perquè recuperessin el control del debat polític. 

Nascuda el 1974, Parlon és filla d’un camioner de Jaén que es dedicava al transport de mercaderies perilloses i d’una catalana d’arrels andaluses abocada a l’amor de la llar. El seu primer record polític és un míting de Manuela de Madre, que va ser alcaldessa de la vila entre el 1991 i el 2002, fins que va haver de dimitir a causa de la fibromiàlgia. Durant el míting, de Madre va reivindicar els avantpassats i Parlon va sentir un calfred d’emoció d’aquells que de vegades desperten una intuïció o orienten una vida. 

Santa Coloma és una ciutat amb una història molt lligada als mites i les esperances de la Transició. El 1920, quan la família de Sagarra anava a estiuejar a la torre Balldovina, la ciutat no arribava als 3.000 habitants i es trobava en un entorn exquisit, ideal per practicar l'ornitologia. El 1940 la ciutat ja aixoplugava més de 17.000 ànimes i, el 1980, quan Jordi Pujol va guanyar les primeres eleccions, passava de les 140.000 i era un caos d’activisme i de problemes. No és estrany que d’aquell caldo de cultiu –o d'aquella olla de grills podríem dir– últimament n’hagin emergit figures com Parlon, Gabriel Rufián o Gabriela Serra.

Si exceptuem Muñoz, que era un cas peculiar (fill d’un alcalde franquista de la ciutat, dirigia la política municipal des de Pedralbes), Santa Coloma ha donat figures d’un caràcter fort i compromès, molt properes a la gent. Parlon va viure de primera mà la tradició de col·laboració entre polítics i veïns forjada per l'alcalde comunista Lluís Hernández i després per Manuela de Madre, als anys vuitanta i noranta. A casa la van educar en la cultura de l’esforç i la paciència que tant va ajudar a lligar la immigració amb la classe mitjana del país, i que tant va pervertir Pujol.

De fet, l’alcaldessa vesteix a la catalana, és a dir amb un estil de pastoreta, o de dona que en el seu subconscient encara vigila de no excitar els baixos instints dels invasors i els botiflers. De vegades apareix amb un clip de nena modesta al cabell, d’altres, més orgullosa, porta la ratlla al mig, i també recordo haver-la vist amb un serrell tallat amb insolència d’aquests que porta l’Anna Gabriel. Vista de lluny sembla una andalusa posada en el cos d'una occitana, cosa que li dóna un aire misteriosament proper. La seva cal·ligrafia és rodona i una mica irregular, fa honor al seu encant de noia estudiosa i imaginativa. 

No fa gaire, potser perquè els spin doctors del PSC han descobert que els partits que exploten les fantasies eròtiques dels electors treuen més vots, es va deixar fer unes fotografies espantoses per sortir a La Vanguardia. Amb els llavis pintats de vermell vagina, igual que l’Arrimadas en les eleccions del 27S, Parlon va ser fotografiada disfressada amb roba de fer footing i talons. Les postures ordinàries de les fotos, que simulen una sessió d'escalfament per practicar el running, no cacen ni amb la seva elegància natural, ni amb la seva trajectòria, ni amb la gràcia del seu somriure.

L'educació rebuda i la política municipal li han permès mantenir el princesisme a ratlla

De moment, a diferència de la majoria de cares de la nova política, el prestigi de Parlon deu poca cosa a l’artifici. L’educació rebuda, i la política municipal, li han permès mantenir els tòpics i el princesisme a ratlla. Parlon és guapa sense pretendre-ho; viu compromesa amb la seva ciutat sense fer-ne bandera; defensa la seva idea de país sense embolicar-se amb les quatre barres. Fins ara ha tingut cura de no fer passos en fals per accelerar una carrera política que ja va prou de pressa.

El fet de revalidar l’alcaldia de Santa Coloma el 2011, la va promocionar dins dels òrgans del partit, però no li va fer perdre l’oremus. Quan Pere Navarro es va trobar atrapat entre l’independentisme i l’espanyolisme, bona part del PSC la va voler empènyer a la primera secretaria. Parlon es va deixar estimar però a última hora va cedir el pas a Miquel Iceta. Devia pensar que el seu partit no estava preparat per dur a terme els canvis necessaris i que un bon cínic funcionaria millor que no pas ella, que cremaria la credibilitat de forma gratuïta. 

Qualsevol que busqui algun tipus de continuïtat entre la Transició i el futur de Catalunya s’adonarà que, fins ara, la democràcia sobretot ha servit per salvar el català de l’extinció segura i per donar una cobertura a la massa de pobres que van arribar durant el franquisme. Una prova de les limitacions de la Constitució és que, a mesura que la política esdevé una façana d'spaguetti western amb fums de pel·lícula de Hollywood, Santa Coloma torna a guanyar un pes simbòlic que semblava haver perdut ja fa molt temps.

De fet, què hauria estat de Parlon aquests últims set anys, sense Santa Coloma? La màquina de triturar que va posar en marxa la consulta d’Arenys de Munt s’ha endut per davant els somnis de moltes joves promeses, en els vells partits. L’alcaldessa deu ser conscient de la força corrosiva de la situació perquè en les plebiscitàries del 27S fins i tot va renunciar a anar a les llistes pel Parlament. Com a alcaldessa de Santa Coloma té més llibertat per cantar veritats. Les darreres setmanes, per exemple, ha censurat obertament el pacte del PSOE amb Ciutadans i amb la boca més petita ha defensat el referèndum. 

Parlon seria un antídot perfecte contra la política de supermercat que tant bé representa el partit d'Albert Rivera

Com moltes cares noves, Parlon va estudiar Ciències Polítiques i viu pendent del Facebook i del Twitter. Abans de dedicar-se plenament a la política va fer una tesina sobre John Rawls. Les teories sobre la justícia d’aquest intel·lectual dels anys setanta van revolucionar la filosofia política en el seu moment. Ara Ciutadans les utilitza d’una manera pedant i vulgaríssima per donar Espanya per descomptada i per separar la condició de persona de la condició de ciutadà. Parlon seria un antídot perfecte contra la política de supermercat que tan bé representa el partit d'Albert Rivera. Però estic bastant segur que, si no hi ha independència, quan Parlon surti de Santa Coloma el seu prestigi es desintegrarà.

L'alcaldessa no trigarà a veure que l'Espanya democràtica va arribar al seu límit amb la Santa Coloma de Bartomeu Muñoz. Si ha arrelat a la seva ciutat cada vegada es veurà més empesa a defensar el dret a l’autodeterminació.