Sosté Puyal que tota la seva vida s'ha sentit seduït per la paraula. Tant efecte ha causat en ell que ha acabat sent un seductor de la ràdio. Admiro Puyal des que vaig sentir la seva primera transmissió. Em va semblar el més proper a escoltar un locutor de la meva Colòmbia natal. Amb un estil àgil, amè i que tocava la fibra. Puyal atreu l'atenció amb el seu editorial, la manté amb la narració i l'ajuda de tot el seu equip, i s'emociona quan canta un gol del Barça com aquell de "Més i més i més i Messi" o quan un jugador ho evita, com aquell penal que va aturar Urruti i va sorgir-ne "Urruti t'estimo".

Puyal avui dia pot dir que amb ell van començar periodistes que són una referència al país. Des d'Antoni Bassas a Jordi Basté, fins i tot persones com Josep Vives, que ha estat president del Manresa de bàsquet i avui és portaveu de la junta directiva del Barça. I també pot dir que avui té un equipàs, perquè si alguna cosa és Puyal és un home d'equip, inquiet per millorar cada dia la transmissió. Avui dia compta amb Ricard Torquemada, el millor analista de partits que hi ha a la ràdio. I amb periodistes joves com Marta Carreras, Laia Tudel, Judit Esteban, a més de Carles Domenech, Sergi Cutillas i Jaume Ramon, entre d'altres.

Puyal no sap quan marxarà de les ones, però segur que seguirà transmetent emoció allà on vagi, sigui fent classes o escrivint un llibre. És un mestre.