El cap de setmana que va acabar amb la dimissió del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, es va filtrar la imatge del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, parlant a un dels patis de Ferraz amb la presidenta andalusa, Susana Díaz. Un dels motius que haurien empès 'els conspiradors' a fer caure Sánchez seria la possibilitat que acordés una investidura amb els nacionalistes catalans i amb Podemos. De moment, res confirmat però el que està clar és que Iceta és gat vell i té interioritzat com pocs el manual de "com moure's per palau". De les relacions amb el PSOE i de com es percep la qüestió catalana en parla tot seguit, així com del full de ruta del Govern. 

Defensa que el PSOE no hauria de permetre que Rajoy fos president del govern espanyol. Núria Parlon, però, és més contundent i diu que el PSC hauria de trencar la disciplina de vot si el PSOE canvia el sentit del seu vot al Congrés per permetre la investidura...

Jo ho veig igual, però ho dic molt diferent. El PSC ha de votar ‘no’ i votarà que ‘no’. És el que el PSOE va acordar. Però jo no ho llegeixo en termes de disciplina. És com acceptar que algú et pot manar. En termes de sobirania, el PSC vol votar que ‘no’ i coincideix amb el PSOE. Si el PSOE canvia, el PSC continuarà votant que ‘no’. On és el trencament? Seran els altres els qui han canviat de parer. Jo no ho explico en clau de disciplina, sinó de coherència.

A Madrid ho entenen així?

No ho sé però, en tot cas, és el seu problema. Ells hauran de decidir.

Per què ha caigut Pedro Sánchez?

Perquè una majoria de barons i dirigents territorials li han retirat la confiança.

Comparteix el malestar dels militants del PSC amb la gestora del PSOE?

Crec que el que no agrada és que hi hagi una gestora i que Sánchez s’hagi vist obligat a dimitir. Ara bé, la gestora ha de conduir un debat que és molt difícil. Des del meu punt de vista, si es vol canviar de posició respecte a la investidura de Rajoy, s’ha de consultar la militància. Es va consultar sobre el pacte amb C’s, que no portava a una investidura. Però vaja, la gent té temps per demostrar per on va i em sembla que una setmana és poc temps per jutjar la feina de ningú.

Sempre votaré aquella persona que presenti un projecte on es reconegui la diversitat i la pluralitat d’Espanya i on Catalunya s'hi pugui sentir còmoda

Susana Díaz és una bona candidata a liderar el PSOE en aquesta nova etapa?

Les aspiracions de tothom són legítimes i ho triarem per un sistema de primàries. 

Però des del punt de vista estratègic, pel PSOE és una bona figura després del que ha passat aquestes setmanes?

Si es presenta a les primàries del PSOE voldré que ens presenti una proposta. Jo a les anteriors primàries vaig votar Pérez Tàpies. Entre altres coses perquè era l’únic que tenia obra escrita. Confio que les persones que vulguin presentar-se a les primàries ens diguin què volen fer. I, efectivament, jo sempre votaré aquella persona que presenti un projecte on es reconegui la diversitat i la pluralitat d’Espanya i on Catalunya s'hi pugui sentir còmoda.

Qui millor entén Espanya és el PSC

I quin PSOE creu que entén més la diversitat cultural i política d’Espanya: el de Zapatero, el de Pedro Sánchez o el de Susana Díaz?

Jo sempre he pensat que, qui millor entén Espanya és el PSC. Nosaltres tenim una visió perifèrica i molt integradora. Però totes les visions d’Espanya tenen la seva legitimitat i sentit. El que és molt important és que qui vulgui dirigir el PSOE tingui una visió molt integradora de les diverses sensibilitats. Això s’ha de demostrar amb el plantejament i els fets. El PSOE en aquests moments comença a tenir un problema molt seriós de representació a les comunitats del nord de l’Estat. Qui vulgui dirigir el PSOE haurà de prendre'n bona nota.

Si el PSOE té dificultats per expressar els anhels de comunitats amb un sentiment nacional molt potent, haurà de fer una reflexió

Què ha passat?

Si analitzem el resultat de les eleccions basques i gallegues veiem que el PSOE ha perdut vots a l’esquerra i cap a altres forces polítiques que presenten una idea d’Espanya molt contrastada respecte al PP. És una dada a tenir present. Si el PSOE té dificultats per expressar els anhels de comunitats amb un sentiment nacional molt potent, haurà de fer una reflexió sobre si el seu projecte d’Espanya és prou acollidor d’aquestes sensibilitats diferents. Aquest serà un dels debats que haurem de fer al congrés federal quan es faci. 

Ningú ha pogut superar la declaració de Granada pel que fa als continguts d’una reforma constitucional

El PSOE no ha desenvolupat el contingut de la declaració de Granada on s'apuntava que un Estat federal era la solució per l'encaix de Catalunya a Espanya. És la qüestió catalana una patata calenta pel PSOE?

La declaració de Granada és del 2013. Però és clar, aquí a Catalunya, com cada dia passa una cosa diferent... Ja havíem superat el referèndum i ara el recuperem. El ritme d’aquí no es pot seguir i no va enlloc. Han passat cinc anys des que ens van dir que començàvem un procés de transició nacional i seguim on érem. Ha passat més temps des que es van fixar objectius que no s’assoliran que des que es va aprovar la declaració de Granada. La solidesa de les propostes és el que garanteix que puguin durar en el temps. A vegades fem foc d’encenalls de cara a la galeria per fer un titular però després això s’ho emporta el vent. Des d’aquest punt de vista, el projecte que vam acordar a Granada resistirà bé el pas del temps. Ningú l’ha pogut superar pel que fa als continguts d’una reforma constitucional.

On és la ruptura quan es diu "no farem cas al Constitucional" però permanentment hi anem presentant al·legacions i recursos?

Vostè parla de reforma constitucional però, ara per ara, el que tenim sobre la taula és ruptura o bloqueig...

Sí, però la ruptura on és? Hi ha qui viu còmode en aquesta tessitura de ruptura o bloqueig però, com es diu en castellà, "ni cuco ni mariposa". On és la ruptura quan es diu "no farem cas al Constitucional" però permanentment hi anem presentant al·legacions i recursos? S’ha jugat molt amb el concepte i les paraules de forma ingènua o equivocada i poc sòlida. La nostra proposta no té el problema del punt de vista del contingut sinó del punt que no s’hagi pogut posar en marxa. Em trobo amb molta gent que em diu que això que diem està molt bé però que no és possible. Però les altres alternatives que se’ns suggereixen, jo tampoc les veig caminar. Això sí, cada dia li canvien de nom, passem una pantalla, en retrocedim una altra... Però, som on érem. Algunes propostes que es plantegen tenen un caràcter gairebé màgic, però no les veiem fetes realitat. El fet que sigui complicat un objectiu, no l’inhabilita.

Quan un diu que vol negociar un referèndum, no posa alhora un ultimàtum sobre la taula

Puigdemont proposava dimarts a Madrid pactar el referèndum amb l’Estat...

I qui s’ho creu això? Si ell mateix ja ha dit que el referèndum té data. No serà al setembre del 2017? Com pots anar a pactar una cosa si ja has dit que la faràs igualment?! No sé en quin món viuen... Si tu dius que faràs el que vulguis igualment, per què l’altra part s’ha d’avenir a negociar res? Aquesta és la pregunta. Jo crec que vivim en aquesta espècie de confusió del terreny dels desitjos i de la realitat i, en algun moment, s’han de trobar. Quan un diu que vol negociar un referèndum, no posa alhora un ultimàtum sobre la taula.

Si la separació és el darrer dels remeis, no pot ser la primera de les preguntes

De la mateixa manera que hem vist CSQP al Parlament obrint-se a donar suport a un referèndum "amb garanties", vostès contemplen establir un diàleg amb el Govern similar?

Sempre he estat partidari del diàleg però també hem dit que, si la separació és el darrer dels remeis, no pot ser la primera de les preguntes. La nostra posició és molt diferent i respecto molt la seva, encara que cregui que no va enlloc. Té un avantatge, que és que ho veurem ràpidament. Recordo quan es va donar la batalla que les eleccions del 27 de setembre eren plebiscitàries. Allò ja habilitava no se sap ben bé què i resulta que no. S’han dit massa coses que després no s’han convertit en realitat, com per creure de primera mà allò que es proposa ara. Jo crec que està condemnat al fracàs, en el millor dels casos, i a l'abisme, en el pitjor. Per tant, nosaltres diàleg sempre, però no compartim ni aquest objectiu ni aquest instrument.

Quin percentatge de culpa de la situació actual té el govern espanyol?

Molt gran, perquè s’han negat a dialogar. Tenim dos governs, incapaços de dialogar. Un, perquè situa objectius que estan fora de l’agenda. I els altres, perquè senzillament no han volgut dialogar. Per tant, hi tenen una responsabilitat molt gran. Nosaltres creiem que els problemes arrenquen de la sentència de l’Estatut, el 2011. Llavors hi ha un canvi de govern a Espanya i, des d’aleshores, no s’ha fet res per recuperar una relació, un diàleg. Des del 2011 fins al 2016, portem cinc anys sense cap tipus de diàleg ni col·laboració. I en això el PP hi té una responsabilitat.