Carmen Lamela s’ha convertit en una de les heroïnes dels espanyolistes que surten al carrer a cridar "Puigdemont a prisión" amb banderes catalanes i cartells on es demana Pau i Convivència. La seva actuació ha canviat de manera radical els termes de l’enfrontament que el govern de Catalunya i el govern espanyol han mantingut els últims anys. 

Les ordres de la magistrada han inspirat articles que recorden la premsa d’altres èpoques, quan les conquestes militars marcaven la vida europea. Els periodistes remarquen que és imparcial i perfeccionista. Però no expliquen, per exemple, que l'aplicació econòmica de l’article 155 depèn de la seva germana, que va ser nomenada interventora general de l’Estat fa cosa d’un any.

Tres dies abans de la celebració del Referèndum, Lamela va obtenir la titularitat del jutjat d’instrucció número tres de l’Audiència Nacional, on feia un parell d’anys que treballava. Casualitat o no, pocs dies després tenia a les mans la llibertat dels líders de l’independentisme. L’endemà del referèndum va rebre una condecoració al mèrit policial del Ministeri de l’Interior. L’any passat la guàrdia civil la va guardonar amb un altre reconeixement.

El terratrèmol juridicopolític que vivim va començar quan Lamela va acceptar una querella del fiscal general de l’Estat contra Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. El cas l’havia de portar un altre magistrat, però el degà de l’audiència li va acabar remetent la querella adduint que era la magistrada de guàrdia el dia que van passar el fets que es denunciaven.

Lamela va decretar presó incondicional per als líders de l’ANC i d’Òmnium, que dormen a Soto del Real des de fa dues setmanes acusats de rebel·lió i de sedició, dos delictes que en principi demanen violència. Fa uns dies també va fer tancar sense fiança la meitat del govern de la Generalitat, mentre que la resta de consellers es refugiaven a Brussel.les amb el president.

Tot i que l’Audiència es va declarar incompetent per jutjar els càrrecs de sedició en un cas de 2008 contra l’alçament franquista, Lamela va creure trobar base jurídica per tirar endavant les dues instruccions. Allunyada de l’hegemonia que l’independentisme té a Catalunya, sembla que ha ordenat no sols el que haurien ordenat la majoria de jutges de Madrid, sinó també molts periodistes i polítics unionistes. 

Malgrat els elogis que rep dels diaris de Rajoy, que no han perdut ocasió d’escarnir la situació dels acusats, les seves decisions han aixecat polseguera, i no només entre les files independentistes. Aquest cap de setmana un centenar de professors de dret penal han carregat contra la seva actuació, en un manifest. Els professors l’acusen d’estar “greument equivocada” i d’haver pres mesures “greument desproporcionades.” A més un jutjat de Barcelona ha negat que el referèndum fos il·legal, com es va vendre a la premsa.

Els autos que Lamela ha dictat, diuen fonts de la magistratura de Madrid, són un bunyol, sobretot si es comparen amb altres casos que ha portat. Per exemple, és estrany veure risc de fuga en consellers que van tornar expressament de Brussel.les per presentar-se al tribunal. El fet que no hagi tingut en compte la situació particular de cada acusat també li treu credibilitat, igual que el fet d’haver comprat de dalt a baix el relat de la Guàrdia Civil.  

Lamela va treballar pel govern de Zapatero i forma part del Madrid pijoprogre. La seva actuació és l’expressió dels acords de la Transició i d’una democràcia que no va depurar el franquisme, ni el seu imaginari. Com farien la majoria de jutges espanyols, la magistrada tracta els líders catalans com els líders d’una colònia revoltada. És el papus que, a falta d’un general cruel i sanguinari, l’Estat necessita ensenyar als ciutadans de Catalunya per intentar que abandonin tota esperança d’alliberar el país.

Tot i que els diaris insisteixen que és una senyora discreta i amb poques ganes de fer-se notar, Lamela té les seves ambicions. Mare de dos fills que ja són grans, el mes de maig es va postular sense èxit per presidir la Sala Penal de l’Audiència Nacional. Abans de poder exercir a Madrid, va haver de passar per Alacant, Villarreal i Barcelona. 

El seu marit, que viu amb ella al barri de Salamanca, és titular del jutjat de primera instància número 32 d’assumptes hipotecaris de Madrid. A la capital és conegut per la quantitat de sentències de desnonament que ha aplicat els darrers anys, més d’un miler per temporada. El seu jutjat funciona amb interins perquè ningú no vol la plaça i la PAH el va denunciar al Tribunal Superior de Justícia madrileny acusant-lo de ser poc rigorós i d'afavorir els bancs.

De moment, Lamela ha arrossegat l’independentisme cap al discurs de Podemos, que viu d’acusar la dreta espanyola de franquista i autoritària. És cert que, per evitar judicis i depuracions, el franquisme es va atrinxerar en la judicatura fins i tot més que en l’exèrcit, que aviat es va trobar dins de l’OTAN. Però no té cap sentit pretendre que Espanya no és un estat de dret.

Lamela aplica la justícia espanyola com a espanyola que és, amb la sensibilitat i l’imaginari de Madrid. Potser a mesura que passin els mesos, els polítics catalans començaran a entendre que la democràcia i la justícia no existeixen en el món real sense una pàtria concreta i reivindicaran la necessitat urgent que els catalans siguin jutjats per catalans, encara que se sentin espanyols.

Mentre això no passi l'independentisme s'anirà consumint en manifestacions i discursos estèrils, que eviten el conflicte inútilment i que només exciten el sentimentalisme, la impotència i una ràbia mal dirigida, que un dia esclatarà sense control ni direcció.