El conseller de Justícia Carles Mundó va néixer a Gurb el 1976, un any abans del restabliment de la Generalitat i un després de la mort de Franco. Els seus pares vivien en una masia i es dedicaven al comerç de llet de vaca. Des de petit, la vida de pagès el va acostumar a treballar sense queixar-se ni pretendre compartimentar el temps, cosa que la destrucció dels horaris i les oficines ha tornat a posar en valor una altra vegada.
La vida de camp dóna un sentit pràctic quasi metafísic, que ajuda a evitar moltes de les boles de caire introspectiu i ideològic que solen limitar les ambicions i l'empatia dels homes de ciutat. Des de petit, Mundó va aprendre a organitzar-se per fer els deures de l'escola sense deixar de col.laborar amb les tasques de la masia. A més d'estudiar, ajudava a netejar els estables i a donar menjar als animals i sempre treia bones notes.
Igual que van fer amb els seus dos germans grans, als 18 anys els pares el van enviar a estudiar a Barcelona. Per pagar l'allotjament, combinava els estudis de dret amb feines estivals intenses, de 60 hores la setmana. A la Facultat, va conèixer Marta Rovira, que és de la mateixa comarca i que, com ell, amaga la seva timidesa darrera les ulleres.
Tot i que els seus pares vivien al marge de la política, havien sigut sempre independentistes i Mundó es va apuntar al BEI, una associació d'estudiants propera a ERC, nascuda d'una escissió d'aquella FNEC on Oriol Junqueras i David Madí van començar a aprendre els rudiments de la política. Amb un carisma de perfil baix molt nostrat, de feina de formigueta, quan es va presentar a les eleccions al Claustre ho va petar.
A diferència d'altres polítics de la seva generació, des de l'inici Mundó va tenir clar que havia d'acabar la carrera amb bones notes i tenir un ofici per no dependre de la política. Amb 23 anys era regidor de Gurb, càrrec que va mantenir fins fa només un parell d'anys, i que exercia a partir de les nou del vespre. Sortit de la facultat, va treballar al despatx d'advocats de Joan Ridao, que llavors es passava la major part del temps al Parlament.
Com que el soci de Ridao també tenia feina fora del despatx, de seguida va agafar responsabilitats i, amb cinc anys, havia acumulat una experiència poc habitual entre els advocats de la seva quinta. Els judicis li van donar un cert art de la navegació, que li devia ser prou útil per moure's en el món polític. Això, combinat amb el seu caràcter executiu i adaptable, el va ajudar a introduir-se en l'entramat de càrrecs de confiança d'ERC.
Durant el tripartit va ser cap de gabinet de dos departaments i secretari de Mitjans de comunicació de la Generalitat. Persones que han treballat amb ell diuen que té un tracte molt afable i que mai no escatima el temps per raonar les seves decisions, si algú no les veu clares. "Els editors entraven al seu despatx demanant subvencions de 100 milions d'euros i sortien amb 10 la mar de satisfets" -m'han arribat a dir, per explicar el seu do de gents.
Amb aquesta cara que té de bon nen una mica murri que està a la classe calculant que ha de fer per no rebre, Mundó sembla un home impenetrable fins i tot a ell mateix. Tranquil i concentrat sempre en el present, com si no esperés res de les coses, és un home líquid, gairebé gasós, que s'amotlla a les circumstàncies perquè viu tan lluny del seu ego i té un sentit de la responsabilitat tan marcat i tan catolicot que seria capaç d'oblidar la data del seu naixement abans que qualsevol obligació o dada que necessiti per la feina.
És conseller de justícia, però si mires una fotografia seva veus que també podria ser un xofer de la conselleria, un funcionari de presons, un monitor d'activitats pels presos o fins i tot un pres mateix. És una persona que té cara de poder fer qualsevol cosa, perquè faci el que faci la categoria sempre la posa ell. Hi ha una plàstica camaleònica graciosa en la seva expressió que recorda que, per saber manar, primer cal saber obeir i que explica per què, des de fora, sembla una persona seriosa i prudent, mentre que la gent que ha treballat amb ell diu que és molt divertit i que té un humor britànic que fa petar de riure.
La manera com ha gestionat el tancament de la model és un bon exemple del seu tarannà eficient i sense arestes, de persona que comet poques errades i sap fer-ho tot senzill perquè viu bàsicament a través dels fets. A diferència d'altres consellers de la seva edat amb pretensions de semblar brillants, Mundó prefereix donar prioritat a les coses que fa, més que no pas a les coses que diu. Això l'afavoreix, en una conselleria tan delicada com la de justícia.
Perfeccionista i conscient de les seves limitacions, pregunta molt, memoritza bé i després actua com li sembla. El fet de no projectar ambicions en el futur fa que dins del seu partit no es percebi com una competència. L'altura li dóna un aurèola d'autoritat, l'aire de peluix un toc la simpatia i el fet de tocar de peus a terra un aire de grisor. Dorm poc, està casat i té tres fills. Si Catalunya fos Suïssa fins i tot podria ser president de la Generalitat.